El 30 d’abril de 2021, l’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau, va presentar el Pla de Drets Culturals de Barcelona com a marc conceptual, polític i estratègic per reconèixer i eixamplar els drets culturals a la ciutat. L’objectiu del pla és dissenyar polítiques públiques des de la perspectiva dels drets culturals i aconseguir-ne un reconeixement per al conjunt de la ciutadania de Barcelona. Sota el lema “Fem Cultura”, el pla desplega, a partir de nou mesures, una estratègia per situar els drets culturals com a dret fonamental de primer ordre i reforçar la vida democràtica de la ciutat. 

El dimecres 16 de març, l’Auditori Meier del MACBA va acollir la presentació de la cinquena de les nou mesures del pla, centrada en la perspectiva feminista. Amb el títol Cultura Feminista: dret a una cultura diversa i equitativa, van tractar-se diversos temes, com quin és i quin ha de ser el paper de les dones; com aconseguir la paritat en els òrgans de govern o com afavorir la participació de les dones en les activitats culturals, entre d’altres, amb la missió d’avançar en el dret a la participació equitativa i a la representació diversa d’identitats culturals des de la perspectiva feminista i superar les desigualtats basades en qüestions de gènere en la cultura de la ciutat.

L’acte va comptar amb la presència de Laura Pérez, tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI; Daniel Granados, delegat de Drets Culturals, i Elvira Dyangani Ose, directora del MACBA. A més, es va celebrar una taula rodona sobre política cultural feminista amb la participació de Carla Alsina, coordinadora de l’Ateneu de Nou Barris, i Andrea Artero, actriu i membre del col·lectiu Dones i Cultura.

Les polítiques públiques basades en els drets culturals han de posar un èmfasi explícit en l’equitat de gènere, els drets LGTBI i la perspectiva interseccional i han de promoure la participació plural i activa de les dones i de totes les persones que no compleixen la norma androcèntrica i heterosexual en la vida cultural. En aquest sentit, Andrea Artero defensa la representativitat de totes les persones, tot i que insisteix que “no és el mateix ser present que estar representat. És necessària la representació de les persones, de la diversitat, en tots els processos en què es construeixen les polítiques i els plans. No només per un tema de representativitat mesurada, sinó per la intel·ligència col·lectiva, que està lligada amb la cultura i l’art.” I l’actriu afegia: “Hi ha d’haver diversitat, perquè el món és divers, igual que les persones, i les persones han d’estar al centre de tot.”

• 

  Vet-ho aquí

  Joan Subirats: “La Cultura ha de ser el dret emblemàtic del segle XXI”

  Jaume Forés Juliana

Partint d’aquesta base, els objectius que persegueix la cinquena mesura del Pla de Drets Culturals, entre d’altres, son la incorporació de la perspectiva feminista en la planificació, la gestió, l’execució i l’avaluació de la política pública duta a terme per l’ICUB; la presència equilibrada de dones i homes en les posicions de presa de decisions; l’anàlisi de la realitat cultural aplicant la perspectiva de gènere; la programació cultural paritària i l’eliminació d’estereotips de gènere sexistes i androcèntrics en les programacions i en la comunicació. Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona remarca que “no es tracta de buscar una cultura paritària, sinó que la mesura busca una cultura feminista”, i deixa clar que “la mesura no resol el problema, però és un element clau per ser cada vegada més a prop de la igualtat entre l’home i la dona.”

Per aconseguir els objectius plantejats, la mesura proposa diverses accions que es duran a terme des de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), d’entre les quals hi ha la creació d’un protocol d’assetjament per raó d’orientació sexual, de la identitat de gènere i d’expressió de gènere en l’activitat cultural; l’impuls d’un nou estudi sobre la perspectiva de gènere en la programació cultural municipal, la creació d’un sistema de bonificació en els preus de les activitats culturals amb perspectiva de gènere o la contractació pública en perspectiva de gènere. Tot i la importància d’aquestes accions, les ponents de l’acte han insistit en la importància dels processos. La directora del MACBA, Elvira Dyangani Ose apunta que “s’ha de fer valer la importància dels processos, i aquests han de ser visibles” i que “el concepte de procés està lligat a la precarització. Hi ha molta precarietat en el món de la cultura perquè hi ha molt procés no valorat.” Seguint en aquesta línia, Andrea Artero afegeix una comparació entre els processos i els feminismes: “El feminisme no ha de ser una fita on arribar, sinó una eina per reflexionar i deconstruir. Ha d’estar present en la creació dels marcs teòrics i en la pràctica.”

L’acte concloïa amb una actuació musical de la cantant Anna Tijoux.