True Detective i el Rei de Groc

True Detective és la sèrie de moda en aquests moments, una història en vuit capítols sobre la desintegració psicològica de dos policies, que tot just acaba d’emetre HBO. És fascinant per la interpretació dels dos protagonistes i els paisatges decadents de Louisiana, però allò que ens ha impactat als amants del fantàstic són les referències al Rei Groc i la ciutat de Carcosa.

The King in Yellow (El rei de groc) és una antologia de contes de Robert W. Chambers (1865 – 1933) publicada el 1895. És un dels primers exemples dels anomenats weird tales, històries amb rerefons sobrenatural però que s’aparten dels clàssics contes gòtics o de fantasmes. La clau d’aquest subgènere és la irracionalitat, l’horror davant d’un món que ens supera i no podem comprendre.

Les quatre primeres històries d’El rei de groc estan enllaçades per una obra de teatre homònima que fa tornar boig a tothom que la llegeix, i pel misteriós i malèfic Rei Groc. El millor conte és el primer, The Repairer of Reputations (L’arreglador de reputacions), una narració en primera persona sobre la paranoia i els deliris de grandesa. El personatge del Sr. Wilde, amb la cara deformada per les ferides d’un gat salvatge, i suposadament el centre d’una conspiració per controlar els poderosos de Nova York, és d’aquells que no s’obliden.

A El rei de groc, com a True Detective, també s’hi menciona la ciutat de Carcosa, en realitat una creació d’Ambrose Bierce (1842 – 1914?), l’autor del Diccionari del diable. Carcosa és un lloc maleït a la vora d’un llac en un altre planeta, al cúmul estel·lar de les Híades. “Al llarg de la riba trenquen les onades de núvols / Els sols bessons es ponen rere el llac / Les ombres creixen / a Carcosa”.

L’antologia va tenir una gran influència sobre la generació d’escriptors que publicaven a les revistes pulp dels anys vint i trenta. El més famós és H.P. Lovecraft, el qual va incorporar alguns conceptes de Chambers en la seva obra; però també cal citar Robert E. Howard, el creador de Conan el Bàrbar i del purità Solomon Kane, així com Clark Ashton Smith, segurament el millor escriptor del grup. Amb les seves històries de colors vinguts de l’espai, continents al final del temps i ruïnes inabastables, van saber copsar els horrors de la Primera Guerra Mundial i de la Gran Depressió, l’ascens dels feixismes i la irrupció definitiva de la modernitat.

Lamentablement El rei de groc no s’ha publicat mai en català (sí en castellà i gallec), com tampoc no han estat traduïts la majoria d’autors de weird tales amb l’excepció de Lovecraft. Les vendes i descàrregues de l’obra de Chambers s’han disparat arran de l’aparició a la sèrie, o sigui que potser alguna editorial nostrada s’animarà a corregir aquesta mancança.