Montse Barderi

Montse Barderi

Montse Barderi és escriptora i periodista. Patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal.

Joaquín Luna, les putes i les gallines

El senyor Joaquin Luna fa un article a La Vanguardia aquest diumenge que es titula “Anar de putes (i justificar-ho)”. Explica amb normalitat que “són les putes les que van als clients gràcies a la telefonia sense fil mentre esperen als llocs de moda”.

No anem bé, vull dir que anem fatal i ja és hora que cantem “La gallina ha dit que no” en clau femenina.

I després de les gallines vénen les putes. El senyor Joaquin Luna fa un article a La Vanguardia aquest diumenge que es titula “Anar de putes (i justificar-ho)”. Explica amb normalitat que “són les putes les que van als clients gràcies a la telefonia sense fil mentre esperen als llocs de moda”. Ell no va de putes, i no pas “per la sordidesa, els honoraris o el que diran” sinó per no haver-ho d’explicar. Els seus amics li diuen que “mentre tu convides a sopars, perds el temps, beus copes, envies watsaps i fins i tot balles, jo faig un clau, pago bé i m’acomiado afectuosament sense la murga d’haver d’enviar missatges pel mòbil”. Però ell “orgullosament sentimental” passa d’anar de putes. Doncs miri, senyor Luna, un no ha d’anar de putes perquè és el Capitán Alatriste, sinó perquè és una persona una mica decent, una mica digna i perquè no vol contribuir a perpetuar l’infern en què viuen les dones víctimes del tràfic de blanques. Si us plau, dediqui 15 minutets a conèixer la realitat de la prostitució i la propera vegada que vostès i els senyors de la nit parlin de dones, com a mínim que sigui des de la realitat que pateixen i no com una opció al gust del consumidor.

Sí, sempre hi ha hagut homes que han acudit a la prostitució, però no s’atrevien a parlar-ne, ni a escriure-ho. Hi havia un discurs públic i un discurs privat, però ara ja no cal. Alguns senyors s’estan alliberant del respecte, del que és políticament correcte, del discurs de la igualtat com alguna cosa que ja no és necessària. Un ciutadà progressista i il·lustrat no era racista ni sexista ni tan inculte. Avui un alcalde pot dir que no creu “en la paritat, que li semblen parides” i no passa res.

Per finalitzar, mirin sisplau aquest vídeo de Liza Minelli quan va rebre el Grammy al 1989. Què noten, d’especial? Exacte, no va d’estrella del porno. Una dona de 43 anys, elegant, atractiva, que balla i canta bé, amb sabata plana, jersei de coll alt negre. No ha de vendre sexe i erotisme, cosa que avui en dia és pràcticament impossible.

Constato que estem retrocedint, que estem normalitzant de nou el sexisme, i que l’alliberament sexual és una nova forma d’opressió. Cantem la gallina ha dit que prou, no podem ser còmplices amb el nostre silenci.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació