El significat del Nadal

     En la festa de Nadal, què celebrem? El naixement de Jesús el Crist, el Messies per als cristians. Més enllà dels cristians, el Nadal és una festa de gran abast, present en l’imaginari col.lectiu del planeta, i més ara, amb un món tan globalitzat. Una altra cosa és que es tingui un coneixement del significat profund del Nadal, que és de caire metafísic.

Hi ha una tradició que explica que des d’Antioquia Joan Crisòstom va impulsar la comunitat de cristians a unir-se en la celebració del naixement de Crist el dia 25 de desembre. Cap al 350 a.C. ho havia propiciat el papa Juli I, que va fixar per a l’Església d’Occident la solemnitat del dia de Nadal el 25 de desembre en lloc del 6 de gener, que va passar a ser la festa de l’Epifania. Es va fer coincidir la festa del Nadal amb les antigues celebracions dedicades a Saturn durant la setmana del solstici d’hivern, que arribaven al cim el dia 25 de desembre. No se sap la data de naixença de Jesús, i es va establir la celebració de la seva vinguda al món en aquesta data en què els antics romans exaltaven el sol d’hivern. A partir del solstici, com en un naixement, la llum solar creix una mica cada dia. Una data que també era celebrada entre els nòrdics antics. Anomenaven Yule aquesta festa del sol la llum del qual va creixent cada jorn. Cremaven grans troncs guarnits amb branques i cintes de colors en honor als déus per tal de recordar com el sol, deïficat, brilla cada dia amb una mica més de força. Algunes de les tradicions nadalenques actuals tenen aquest origen.

En la festa religiosa del Nadal, què celebrem, però, més enllà d’una data d’aniversari que en realitat desconeixem? S’ho preguntava el jesuïta i teòleg catòlic Karl Rahner (Friburg, 1904 – Innsbruck, 1984), al qual el va preocupar molt el misteri de l’Encarnació divina, la raó, per als cristians, de la celebració de la festa de Nadal. Una prova d’aquesta preocupació són els dos textos, Navidad i La respuesta al sosiego, que sota el títol conjunt El significado de la Navidad acaba de publicar l’editorial Herder.

Karl Rahner va escriure dos textos que aproximen el significat metafísic de la festa de Nadal, fruit de la seva pròpia vivència d’aquest Déu que, naixent al món, sembla dir-nos: He vingut a vosaltres, sóc entre vosaltres. El Verb de Déu fet carn, doncs, abraçant el temps i l’eternitat. La nit del món s’ha tornat dia, escriu Karl Rahner des de la seva fe en el Déu encarnat, un Déu que, com el sol, font de vida, neix amb el solstici. Tota amarguesa només és un avís que encara no hem reconegut el miracle de l’infant del pessebre que es fa llum viva en una nit (que és també imatge de l’ànima en la fosca) que per als cristians no pot ser altra cosa que una nit santa.

Una cosa extraordinària s’esdevé, si així ho sentim, en l’ordinari de la nostra vida en aquest moment del natalici de Jesús del qual poc importa que no en sapiguem la data exacta. Una cosa extraordinària, una epifania s’esdevé si deixem lloc en el nostre cor per a l’adveniment d’aquest nen de llum, esperança en una vida plena, que s’obre pas en les tenebres del món dens de la matèria humana, amb el seu dolor, injustícies, crueltats, ignorància, corrupció. Aquesta vivència de l’entrada de Déu al món en la figura del seu Fill és transformadora per aquells que en el seu camí espiritual ho viuen en cos i ànima. I no perquè s’hagin acabat la mort i els inferns quotidians, sinó perquè és el mateix Déu qui mor i baixa a la tenebra amb nosaltres, s’agermana amb la nostra humanitat sofrent, i això canvia la perspectiva de l’existència, li dóna un sentit que transcendeix la corporalitat.

Jo estic en la teva vida i en la teva mort, escriu Karl Rahner de manera poètica tot escoltant en el seu interior aquestes paraules que li adreça Jesús, un Déu, segons la creença cristiana, que no s’eximeix de la mort, però que, tot situant-se en aquell estadi que, tot integrant-la, supera la matèria, ens ofereix una via de resurrecció, és a dir, de regeneració integral d’allò que s’ha corromput en nosaltres. Podem tornar a néixer, ser l’home i la dona nous, com s’explica en els Evangelis, però que també ens fa entendre el sentit comú. Podem renéixer de les cendres.

A través del missatge del naixement de l’infant Jesús, l’espiritualitat cristiana mostra un camí per a la regeneració de l’ànima. Cada dia podem viure el Nadal, ser nosaltres mateixos el Nadal, la seva bondat, el seu amor, la seva inspiració. No me n’aniré d’aquest món, encara que no em veieu, escriu el teòleg Karl Rahner, sempre imaginant aquest Jesús que li parla a cau d’orella. Un Jesús fraternal. Perquè així és per aquells que experimenten en el seu cor aquesta presència, que ho és del sagrat de la vida.

Que tingueu un bon Nadal.