Arxipèlag i la comunitat dels arxivers

Coincidint amb el Dia Internacional dels Arxius, el 9 de juny del 2015 va néixer Arxipèlag, com a comunitat de Núvol, el digital cultural que ens obrí les portes, amb Bernat Puigtobella al capdavant. Vuit mesos després, ja comptem amb vint-i-dues col·laboracions que han servit, en part, per apropar a un públic general aspectes i problemàtiques d’una disciplina, com l’arxivística, a la qual difícilment se li permet trencar els cercles professionals. Però, més important encara, han servit sobretot per fer entendre que molts esdeveniments i afers de la quotidianitat de la gent o de la més punyent actualitat política, econòmica i social tenen a veure amb els arxius i la gestió documental molt més d’allò que a priori es pot pensar. Dit d’una altra manera, les col·laboracions han contribuït a evidenciar com la perspectiva arxivística de les coses sempre aporta llum i context rellevants.

Els arxius i els fons documentals que gestionen, preserven i comuniquen no comptaven amb cap canal mediàtic que, mitjançant una narrativa pròpia, mostrés el seu potencial com a material de transformació social. No és mai sobrer recordar que, els documents d’arxiu, juntament amb els cossos i procediments jurídics que li donen forma i funció, no són quelcom neutre que reflecteix la realitat. Més aviat, són un producte que tendeix a cosificar les relacions socials que, en permanent tensió, marquen el rumb del nostre esdevenir. Precisament, entendre aquesta gènesi és fonamental per singularitzar-los respecte d’altres patrimonis estrictament culturals i per garantir la seva correcta gestió i preservació. Per això, més enllà de l’habitual enfocament patrimonialista que tendeix a presentar-los com una natura morta, objecte més de mera contemplació que no pas de treball, els professionals de l’arxivística i la gestió documental hem volgut apostar per un espai de reflexió i debat on hi hagi cabuda per a la multiplicitat de vessants (cultural, tecnològic, polític, cívic, econòmic) que implica el tractament integral dels documents: de l’accés a la informació pública i la transparència a la recerca i la memòria històrica, de la preservació digital i l’eficiència productiva a la rendició de comptes i l’apoderament ciutadà.

Un espai obert, per tant, al diàleg amb altres comunitats professionals i amb el públic en general, com ja ho és també el nostre treball diari. Arxipèlag remet al dens sistema arxivístic català i a la necessitat de vincular els seus fons, no a través de grans centres de referència, sinó mitjançant marcs estables d’interoperabilitat i comunicació que respectin la seva capil·laritat. Arxipèlag defensa el valor del context de la informació com a millor garant de la qualitat del seu contingut i de la seva eventual reutilització. Arxipèlag, en definitiva, vol esdevenir l’observatori de la funció social d’ampli espectre que desenvolupen els arxius a Catalunya.

Així, hem aprofitat per explicar la professió i el seu potencial (La Cultura ens atura, Som més del que es veu, El running i els arxius), per mostrar com es pot tractar i valorar el patrimoni documental més enllà de criteris col·leccionistes (Continuem INDIGNATS!, L’arxiu Ràfols-Casamada: deixadesa o fetitxisme patrimonial?, El meteorit que vindrà), o per alertar i reflexionar sobre la fragilitat i/o obsolescència d’alguns suports (Els fons audiovisuals de les televisions locals, en risc de desaparèixer, Quan l’obsolescència no pot vèncer l’amor). Com no podia ser d’altra manera, hem apostat fort per evidenciar allò que aporten els arxius a la transparència, la rendició de comptes i la qualitat democràtica del país (L’arxivera i l’alcaldessa, Memòria històrica, democràcia i arxius, Turisme, participació ciutadana i gestió documental, La Declaració Universal dels Arxius i Catalunya, Quan accedir a la informació pública és tan fàcil com comprar a Amazon) i, en concret, la relació –sovint tortuosa– entre arxius i partits polítics (Manual anticorrupció per a partits polítics, Programes electorals i metadades, La CUP, Junts pel Sí i el mal d’arxiu). Més puntualment, s’ha tractat l’impacte de les xarxes socials (Els arxius som qualitat, Els Arxius a twitter: 10 piuladors que cal seguir), l’imaginari cinèfil de la gestió de la documentació (El despertar dels Arxius Jedi) i l’evidència arxivística com a contrapunt a les metanarratives nacionals (Carles Puigdemont no és el 130è president, i què?).

La continuïtat de les col·laboracions i la bona rebuda d’alguns dels posts (el més llegit, a dia d’avui, supera les 9.000 visites) ha permès que, a partir d’aquest mes de febrer, comptem ja amb una secció estable dins Núvol que encara aporti major visibilitat a la nostra comunitat. No tot és positiu, però. El nombre de col·laboradors ha estat molt més baix del que pensàvem. Només deu firmes, dels quals tres són membres de la Junta, i amb un biaix de gènere força preocupant: vuit homes i dues dones. De fet, el desequilibri es fa més evident si ho comparem per articles: dels vint-i-dos publicats, només dos els han escrit arxiveres. Per tant, fóra bo trobar la manera d’eixamplar el nombre de col·laboradors reals i equilibrar-ne el gènere, especialment per a un sector professional on, segons les dades de l’Observatori del mercat laboral, les dones ocupen un 68% de llocs de direcció. Només així farem sostenible en el temps l’esforç que hem iniciat per adreçar-nos directament a la ciutadania amb veu pròpia. Perquè la fortalesa de la nostra veu no rau en la capacitat d’excel·lir d’un o altre solista, sinó en la coordinació i la rotunditat d’un cant coral. Benvinguts, novament, a Arxipèlag.