Actuar ‘pel’ Liceu??

Reconec que m’ha costat bastant escriure aquest article, que fa dies que barrino. Sóc conscient de l’animadversió que pot generar. Però no dormiria tranquil si no hi digués la meva.

El cas és que ja s’ha presentat Actuem pel Liceu, plataforma que ha nascut amb el lloable intent de recaptar diners perquè l’activitat del teatre no minvi o, en el pitjor dels casos, no cessi davant d’unes retallades anunciades en un 33% a l’inici d’aquesta temporada. Si a això sumem els 4.000 milions d’euros d’estalvi anunciats pel Govern (en funcions) de cara al proper 2013, i que sens dubte afectaran el sector de la cultura, no cal ser economista per concloure que estem davant d’un dels pitjors escenaris possibles.

Jo estimo el Liceu. Molt. Des que tinc ús de raó però, especialment, des que hi vaig anar per primera vegada, amb quinze anys. N’han passat vint-i-vuit. D’aleshores ençà, he passat moltes i molt bones estones al teatre de La Rambla. El 1994 en vaig plorar l’incendi i no vaig demanar que em retornessin els diners del meu abonament, que vaig mantenir durant les temporades “a l’exili”. I, a més, vaig fer diversos donatius per a la reconstrucció del teatre. Amb això només vull constatar que el meu amor pel Liceu és incondicional i insubornable. Però tot té un límit.

I és que ara les coses han canviat. La conjuntura és nefasta i, a risc de ser titllat de demagog, no em puc estar de donar la meva opinió: em sembla del tot fora de lloc demanar diners per un teatre (el que sigui) quan hi ha gent remenant contenidors, quan la classe mitjana ja comença a veure l’amenaça de la pobresa i quan les mesures solidàries haurien d’anar enfocades a un altre sector. Ras i curt: prefereixo que els teatres tanquin les seves portes, però que la gent tingui la panxa plena i pugui pagar el lloguer o la hipoteca de casa seva.

Potser hi ha coses al Liceu que s’haurien hagut de fer abans i d’una altra manera. Començant per una recerca eficaç de mecenatge, que hauria pogut salvar el teatre de buscar ara micromecenatge entre públic de tota mena.

Sincerament, penso que s’hauria hagut d’actuar abans. I no PEL Liceu, sinó AL Liceu.