Xavier Ribas. De Can Vies al MACBA

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha inaugurat la primera exposició monogràfica de Xavier Ribas (Barcelona, 1960) en què es reuneix una àmplia mostra del treball realitzat per aquest fotògraf al llarg de l’última dècada. Comissariada per Carles Guerra, aquesta retrospectiva recull treballs que cobren ara una inesperada actualitat arran del desallotjament de Can Vies. Fins al 12 d’octubre de 2014.

Com ha apuntat Carles Guerra “amb l’obra que ha realitzat fins al 2009, Xavier Ribas s’ha guanyat una reputació de fotògraf compromès amb les geografies de l’abandonament: llocs l’emergència dels quals es detecta en zones d’extraradi, fronteres de tota mena i condició o punts d’assentament temporal en què la presència humana és objecte de polítiques d’expulsió”.

L’exposició recull el projecte Diumenges (1994-1997), el treball amb què es va donar a conèixer i que li va suposar un reconeixement immediat. Ribas hi evoca un paisatge desolador de la perifèria de Barcelona, sobre uns terrenys de l’actual zona del Fòrum, propietat d’una multinacional, que es va dedicar a desfigurar el terreny amb excavadores fins a fer-lo inhabitable per tal que no s’hi instal·lessin comunitats de gitanos.  Les imatges de Ribas, curosament endreçades a les parets del museu, són tan actuals que podrien saltar en qualsevol moment a la portada d’un diari. “No ho hem fet expressament”, ens deia Bartomeu Marí dimecres durant la roda de premsa. “Que la inauguració d’aquesta exposició hagi coincidit amb el desallotjament de Can Vies ha estat pura casualitat, no som tan ràpids. En qualsevol cas, la coincidència demostra que tots els governs municipals actuen igual a tot arreu”.

Ribas és un explorador dels espais fronterers, espais intersticials, no-llocs. Entre els treballs recollits per Guerra, cal destacar una sèrie de fotografies sobre els murs de Ceuta i Melilla, que són avui el menjar de cada dia als telenotícies.

Xavier Ribas és un fotògraf amb discurs, com podreu comprovar si veieu el vídeo que ha gravat Noemí Roset. En la juxtaposició de les seves fotografies hi ha també una lògica seqüencial, la voluntat d’articular un relat visualment.

El bloc central de l’exposició, Nitrat (2009-2014), és un assaig en el qual la imatge fotogràfica es troba al servei d’una interpretació de la història que n’emfatitza la dimensió més materialista. “A través de les diverses peces que componen aquest bloc s’aborden aspectes com el colonialisme, la circulació de la plusvàlua o el ressò actual dels conflictes del passat”, explica Carles Guerra. Durant cinc anys, Xavier Ribas ha dedicat la seva pràctica fotogràfica a investigar la història natural d’aquest mineral extret al desert d’Atacama. El salnitre o nitrat de Xile és un nitrat sòdic que, un cop processat, es pot usar com a fertilitzant o com a ingredient per a la fabricació d’explosius. El seu poder com a substància i el seu valor com a mercaderia resideixen en la seva capacitat per canviar d’estat material a immaterial, per transformar-se i ser agent transformador. En aquesta forma composta, l’element nitrogen –que constitueix el 80% de l’atmosfera de la Terra– pot accelerar o destruir la vida.

La major part de les obres de Nitrat integren la imatge fotogràfica en un conjunt d’imatges d’arxiu, dades, relats, notícies, inventaris, llistats i fins i tot objectes. “Una de les funcions d’aquest dispositiu documental consisteix a recuperar aquestes representacions del passat i exposar-les a nous significats. El temps històric contingut en les sèries de Nitrat excedeix el temps de l’observació documental, de la mateixa manera que l’entorn natural del nitrat, un cop extret de la terra, passarà a ser el de la circulació del capital”, explica Guerra. “Nitrat constitueix un cas d’estudi que retorna a l’actualitat les polítiques extraccionistes practicades durant segles, sobretot en els continents sud-americà i africà, i que han tingut unes conseqüències d’ordre geopolític, ecològic i humà tan nefastes”.