Tions i tiones, la història no explicada

El tió ja ha arribat a la majoria de les cases i s’està preparant per cagar com cal els dies de Nadal i Sant Esteve. Per ajudar a conèixer més la vida d’aquest entranyable personatge, Cossetània Edicions publica dos manuals al voltant de la seva figura: El tió, aprèn a cuidar-lo; i Viatge al món dels tions, amb textos de Ton Lloret i il·lustracions de Martí Garrancho.

Els manuals Aprèn a cuidar-lo i Viatge al món dels tions són una manera divertida d’enriquir l’imaginari que hi ha al voltant del tió. Els dos llibres infantils en qüestió expliquen curiositats d’aquesta tradició nadalenca, com ara la seva evolució (“evolu-tió”, segons els autors), la variació al llarg de la geografia catalana, l’anatomia dels tions, com cuidar-los o com reconèixer els diferents membres de la seva família.

Un exercici d’imaginació i recreació de la vida dels tions que agradarà als menuts i sorprendrà als grans, que potser no havien imaginat mai que sentirien a parlar d’una tiona, de l’aparell olfactiu del tronc o de les seves subespècies. Per donar alguns exemples d’aquestes últimes, destaquem el Socus simplus, els tions ancestrals amb formes naturals i irregulars, sense cap forma prefabricada; Socus cilindricus, els troncs rodons que rodolen sobre si mateixos, i el Tionis animalisticus, el tió que adopta la forma d’algun animal.

Segons el llibre, l’anatomia de cada tió pot variar però sempre té dos trets distintius: l’aparell digestiu i l’aparell olfactiu. El digestiu converteix tots els aliments en llaminadures i petits regals, mentre que l’olfactiu serveix per saber com s’han portat els infants al llarg de l’any: “A quilòmetres de distància, des del bosc, quan un infant té un bon comportament el tió percep una bona olor”.

L’irreal Centre d’Estudis Tionils (CET), situat a Argençola, el poble dels creadors del llibre, ens informa de les variants de tió que trobem al nostre territori. A Occitània, l’anomenen Cachafuòc o soc de Nadal; a La Seu d’Urgell compten amb la tradició del Tió de la freita; a Barcelona, el tió acostuma a portar barretina, a la Catalunya Central va nu, i els autors fins i tot ens expliquen que a l’Aragó n’hi diuen tronca, tizón o toza.

Seguint amb les explicacions que donen aquests dos manuals, els creadors destaquen quins són els principals perills que han d’afrontar els tions. Uns perills que es poden aplicar a moltes situacions que tenen lloc durant tot l’any, i que exposar-los en un llibre com aquest pot ajudar a conscienciar la canalla. I és que els perills que corren els tions són quatre: els llenyataires, l’abandonament dels boscos, els incendis… i les tradicions foranes.