Sira Hernández presenta un disc de sonates del Pare Antoni Soler

26.05.2017

«L’instrument no ho fa ell sol, no té l’ànima que interpreta, és com un cos sense la mirada espiritual que dóna la vida a la música». Sira Hernández, envoltada d’amics, defensava el directe tot disculpant-se per no ser precisament ahir, el dia de la presentació del seu CD XII Sonates del Pare Antoni Soler (Solfa Recordings, SR1611210), el millor per seure ella davant un piano i mostrar la seva ànima, dolguda i trencada per la sobtada mort del seu estimat pare, justament ahir. «Em fa bé haver vingut», repetia, «ho volia fer, no només per vosaltres, també per mi. La música té això, és sentiment i pots expressar sentiments amb ella. I avui la primera sonata que he tocat (la Sonata en Re SR24) ha caminat més a poc a poc que quan vaig enregistrar el CD, i és que avui la sentia així, més calmada».

Sira Hernández

Tens raó Sira, la música no té un tempo definit, no li val el metrònom ajustat sempre al mateix valor, ni li val la repetició monòtona, com un autòmat, encara que l’assumim avui en dia com natural, acostumats als aparells mecànics de reproducció de sons. Jo sóc dels del directe, des del que s’estimen més una interpretació propera a la persona que no pas una amb un enginy donant-me només una part del que per a mi és la música, només el so. Tot amb això he de dir que gaudeixo molt amb la música reproduïda electrònicament, sigui en el format que sigui, malgrat ser conscient de la mancança que comporta.

«Les partitures d’aquestes sonates són de fet un esquelet, no es poden interpretar rígidament. El que va fer en Joaquim Nin i Castellanos (el 1925) va ser transcriure a la seva manera algunes de les sonates del Pare Soler, farcint l’esquelet amb el qual ell creia que havia d’omplir-ho. Jo toco aquestes versions del Joaquim Nin, però igual que ell, interpreto l’esquelet i interpreto les seves transcripcions un xic a la meva manera. Això és la música: interpretació».

En Joan Vives va conduir la presentació del CD ahir a la sala d’actes de la SGAE a Barcelona, en un ambient de cordial amistat amb els altres dos participants: Lluís Soler, per Solfa Recordings, i la Sira Hernández. Joan Vives és també qui ha escrit el llibret que acompanya al CD, un text ric i que fa més fàcil comprendre la complexitat de la tasca de les transcripcions fetes per Joaquim Nin, això com explica les claus de la vida d’Antoni Soler, un excepcional compositor de casa nostra. Mentre escoltava les sonates que ahir va tocar la Sira em semblava veure molta de la música de piano que anys després escriurien autors com ara Albéniz o Granados.

Ara mateix sona el CD al meu estudi, mentre escric aquestes línies. Un so nítid, una interpretació plena d’aquests petits o grans sentiments que omplen l’esquelet de la música escrita a finals del segle XVIII per Antoni Soler i Ramos (Olot, 1729 – El Escorial, 1873). Un CD d’aquells per gaudir al meu racó de pau i intimitat, juntament amb altres petites joies que transporten dins seu l’ànima de l’intèrpret.