Què en farem dels llibres? Cinc dones influents conspiren sobre el futur del món editorial

El futur de les biblioteques i de les llibreries, l’actitud (reticent) de les editorials davant d’un panorama sacsejat per l’ebook, les noves formes de lectura i la creació de continguts digitals. Aquests van ser alguns dels temes que van tractar Laura Borràs, directora de l’ILC, Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, Carol Huesa, de l’editorial Vicenç Vives, Marisol López, directora de l’Àrea Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals, i Emma Llensa, co-fundadora de l’editorial digital Ubicuo Studio en una taula rodona extraoficial que van decidir celebrar després d’un intercanvi espontani de missatges via Twitter. El debat obert va tenir lloc a la Institució de les Lletres Catalanes per invitació de la primera. Va ser un tête a tête, però a cinc veus, cinc veus femenines que van començar a parlar a través d’aquesta xarxa social amenaçant de fer un “fang, sang i fetge”  quan es trobessin i que, després de dues hores i mitja de conversa van finalitzar amigablement emplaçant-se a continuar en una pròxima cita.

Sobre les biblioteques i els reptes que afronten va començar a referir-s’hi Carme Fenoll, que va mostrar que té les idees molt clares respecte cap on han d’anar aquests equipaments culturals: “Nosaltres volem servir als lectors d’ebooks”, va respondre a Marisol López que va plantejar-li la provocadora dicotomia bibliotecaris-zombis vs digitals.

Fenoll -que es va declarar “autocrítica al màxim” amb la professió i que va sostenir que “tots els professionals que ens dediquem a tractar amb la informació estem condemnats al canvi”- va avançar durant la conversa dues iniciatives que està tirant endavant.

El primer projecte que espera obrir de cara a la tardor és un concurs per tenir un software que permeti el préstec d’ebooks als socis de les biblioteques. “Cal crear lectors de llibres digitals, obrir mercat”, va afirmar, i va explicar que per això l’estratègia a seguir en la compra de títols -uns 300- seria centrar-se en la ficció i les novetats. Fenoll va advertir que “els lectors ens han passat per davant, i cal recuperar la iniciativa” i, en aquest sentit, va comentar les reticències i actituds d’alguns grans grups editorials i també d’algunes microeditorials per encarar la digitalització. I malgrat reconèixer que als EUA –on van uns quants anys avançats respecte a nosaltres- el model per al préstec bibliotecari tampoc està completament resolt, va indicar que el que sí s’està veient és que no es pot copiar el model del paper i que per aquest motiu estan treballant per consensuar el nou servei amb les propostes de les editorials.

D’altra banda, Fenoll també va anunciar que es planteja que les biblioteques puguin vendre llibres que els demanin els socis, sempre a través de les llibreries i Liberdrac.

L’anàlisi que va fer Borràs, que a més de dirigir la ILC des del gener és professora de literatura a la UB, experta en literatura digital i creadora del grup de recerca Hermeneia, és que el llibre no s’escapa del canvi de paradigma que està comportant l’arribada de les tecnologies a tots els àmbits de les nostres vides. “Alguns s’ho miren com un tsunami, que ho arrasa tot quan ve però després s’enretira. Doncs no, senyors, el digital ha vingut per quedar-se”, va afirmar mantenint un somriure als llavis que defugia qualsevol tipus de dramatisme, ja que és partidària d’estudiar el fenomen, comprendre’l i analitzar maneres d’adaptar-s’hi en lloc de tancar-s’hi en banda.

Borràs va referir-se, per exemple, a la crisi que viuen les revistes de paper i va indicar que cal revisar si encara s’adeqüen al seu públic tant pel que fa al format com al contingut. Per a ella, cal replantejar-se “què s’ofereix i com s’ofereix”. I va explicar i insistir que és cabdal l’I+D+I mentre a la seva tauleta ensenyava un seguit d’apps literàries i de museus i les meravelles que ofereixen.

Per la seva banda, la Marisol López va avisar que “la cadena de valor del llibre no s’està adequant al que està passant” i per això va considerar que “anem al ‘volum 2’ del que va passar en el món de la música si no hi ha una conscienciació”. Però Carol Huesa va replicar que el món de la música ha comptat amb una avantatge en el procés cap a la digitalització, que ha estat el seu continu canvi de format i suports fins “a la virtualització de l’iTunes”.

En aquest sentit, Borràs va subratllar que “la indústria del llibre ha gaudit durant molts anys d’una comoditat, entesa com a solidesa industrial, sobre un objecte molt estable que ha sofert molt pocs canvis”, però que l’arribada de les anomenades noves tecnologies ho havia trastocat tot.

Cap on ens porta tot això? Segons Borràs ens dirigim cap a un nou escenari on -al marge de tots els canvis que impliqui per a cadascun dels seus esglaons- trobem una màxima que mai no falla: “Amb internet qui no aporta valor a la cadena cau”.

Aquest escenari de futur és precisament el que espera Emma Llensa, que desenvolupa llibres enriquits (apps) per a iPhone, iPad i Android. Per a ella el canvi serà necessàriament en positiu ja que, segons va exposar, actualment qui fa el negoci amb el llibre són els intermediaris, que s’enduen el 60% del que costa, mentre que l’autor només en rep un 10%.

Llensa va reivindicar el rol que estan assumint les petites editorials que, segons va defensar, són les que estan innovant, emprenent i arriscant-se en l’edició de continguts digitals, mentre que les grans editorials s’ho miren. I va compartir la seva sorpresa per la resposta que ha obtingut recentment de les grans empreses: “M’han dit que si no ho fan no és perquè no tinguin diners, sinó perquè no sabrien com vendre-ho”.

Avançada la conversa, la qüestió de les llibreries també va aparèixer. I malgrat que Llensa actualment es dedica a crear continguts digitals que ven a través de la xarxa, va reconèixer que a ella personalment li preocupen les llibreries “i la competència deshonesta” que fan alguns “outlets” de llibres que venen a través d’internet. “Els llibreters especialitzats en art o fotografia, per exemple, veuen com els seus establiments es converteixen en un ‘showroom’”, va lamentar.

Fenoll també va pronunciar-se sobre la salut de les llibreries i va considerar que sobreviuran aquelles en què el llibreter realment faci una feina de recomanar i orientar en la lectura. “Tots tenim al cap 10 llibreters de capçalera a Catalunya i aquest tipus de llibreries, així com les especialitzades, tenen un públic fidel”, va concloure.“Sí, sí, però i el futur de les biblioteques?” va replicar Laura Borràs recuperant el tema d’inici de la conversa. I Marisol López va tornar a posar-hi cullerada adreçant-se a la Carme Fenoll: “Bé, a mi encara no m’has convençut, eh?”. Però ja no hi va haver temps per a més i les cinc tuitaires, després d’haver-se desvirtualitzat, van coincidir que caldria reunir-se de nou un altre dia per continuar-ne parlant.

 Alguns articles i apps citats durant la conversa:

-Article sobre “Google Art Project”  

-App per a iPad d’una exposició d’un museu de Chicago: “Gems and Jewels” i el que fa. 

-App “Infinit” amb poemes de Màrius Sampere.

-App infantil “Shadows never slepp” d’Aya Karpinska

-App “Strange rain” d’Erik Loyer