Mor Oliver Sacks als 82 anys

19.02.2015

Avui ens hem assabentat que ha mort Oliver Sacks als 82 anys, segons fonts familiars pròximes, explica The New York Times. El neuròleg americà era autor de L’home que va confondre la seva dona amb un barret. Quan es va assabentar que patia un càncer terminal, es va voler acomiadar amb una commovedora carta publicada a The New York Times, que recuperem a Núvol.

Oliver Sacks

Oliver Sacks

Fins fa un mes, Oliver Sacks, de 81 anys, ha mantingut la rutina de nedar una milla cada dia, segons explica al seu article. Fa nou anys ja va patir un tumor molt infreqüent a l’ull, un melanoma ocular. El tractament el va deixar cec d’un ull, però no va fer metàstasi i Sacks va poder mantenir el seu ritme de treball fins ara, que el càncer li ha atacat el fetge i es troba en un estat terminal.

“Ara és cosa meva decidir com passo els mesos que em queden de vida. Sento que he de viure de la manera més rica, profunda i productiva possible”, escriu Sacks a The New York Times.

Sacks invoca el filòsof escocès David Hume, que en assabentar-se que tenia una malaltia incurable als 65 anys, va escriure una breu autobiografia d’una tirada en un sol dia, que va titular La meva vida. Sacks coincideix amb Hume, quan deia: “Mai m’havia sentit tan allunyat de la vida com ara mateix”.

“Aquests darrers dies he pogut veure la meva vida com si la contemplés des d’una gran altura, com un paisatge, i amb la sensació creixent que totes les parts formaven un tot. Això no vol dir que hagi posat punt final a la meva vida”, escriu Sacks.

Ben al contrari, Sacks manifesta que se sent intensament viu i que el temps que li queda el dedicarà als amics, a escriure, a viatjar si treu les forces i també a divertir-se i si s’escau a fer tonteries.

“Sento de sobte que tot guanya focus i perspectiva. No hi ha temps per fer res que no sigui essencial. M’he de centrar en mi mateix, en la feina i els amics. Ja no penso mirar les notícies als vespres, ni penso perdre el temps amb política ni amb discussions sobre l’escalfament global”.

No és indiferència sinó distància, diu Sacks. Tots els temes que ara ens preocupen tant, sigui el Pròxim Orient o la desigualtat creixent entre les persones, ja no són de la seva incumbència, sinó que pertanyen al futur. “Veig els joves que pugen (fins i tot els que m’ha fet la biòpsia i m’han diagnosticat el càncer) i celebro comprovar que estiguin tan preparats. Sento que el futur està en bones mans”.

Ja fa deu anys que Oliver Sacks veu morir al seu voltant gent de la seva generació. “Cada mort és una estripada, que s’enduu una part del que sóc”, diu a la recta final del seu article. “No pretenc fer veure que no tinc por. Però el sentiment que em domina ara mateix és de gratitud. He estimat i m’han estimat. Molt m’ha estat donat i he procurat tornar alguna cosa. He llegit i viatjat i pensat i escrit. He mantingut una relació molt especial amb el món, la relació que es dóna entre escriptors i lectors.”

I Sacks acaba amb aquesta frase: “Per damunt de tot, he viscut com una criatura que sent, un animal que pensa, sobre aquest planeta preciós, i tot plegat ha estat una aventura i un privilegi enormes.

Oliver Sacks parla de les al·lucinacions mentals en aquesta xerrada TEDTalk.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Els immortals no moren mai: Oliver Sacks seguirà vivint per sempre. Només em cal agrair-li tot el que ha fet per la Humanitat.

  2. Respecte enorme per aquest home especial. Ja m´agradaria a mi poder enfrontar la mort amb el seu coratge i la seva sensibilitat! Mentre hi hagi personest com ell, estem salvats. Gràcies, sr. Sacks! Li desitjo que obtingui tot allò que pugui necessitar en aquest tram del camí.

  3. Molt interessant.Per llegar-lo i rellegir-loper passsar-lo a persones que sabem que els hi agradarà.