La princesa Xharazad moderna de Maria de la Pau Janer

Sis anys després del seu últim títol, Maria de la Pau Janer retorna a les llibreries amb Quan siguis lliure (Columna / Destino 2015), una història que reinventa la figura de la princesa Xharazad i que s’inspira en Les mil i una nits. Situada entre l’exotisme d’Orient en el passat i la Barcelona actual, la novel·la pivota al voltant de la solidaritat femenina i mostra que “quan les dones s’uneixen, poden aconseguir impossibles”, explica l’escriptora mallorquina.

Diuen que la potència de l’odi femení cap a una altra dona té una capacitat de destrucció insuperable. Ara bé, la complicitat entre dones també amaga una força implacable, i així ho demostren les protagonistes de Quan siguis lliure. Maria de la Pau Janer assegura que, amb aquesta novel·la, ha procurat “ensenyar l’altra cara de la moneda” d’una temàtica poc tractada a la literatura. Per això, el llibre està encapçalat per Aroa, una noia descendent de la princesa Xharazad que fuig d’un dels últims harems i va a parar a Barcelona, on acaba entre reixes després que la policia l’enganxi al capdavant d’un bordell de luxe. La llibertat és, per a ella, un bé preuat que quasi no aconsegueix tocar, ja que “s’escapa d’una presó per anar a parar a una altra”, diu Janer. Tot i això, l’escriptora va més enllà dels murs físics i també explora les barreres mentals que cadascú s’autoimposa i que “poden arribar a ser molt més dures que una presó real”.

Com no podia ser d’una altra manera, els personatges femenins agafen les regnes de la història i hi juguen un paper fonamental. L’anhel de llibertat de l’Aroa s’enllaça amb la figura de Rebecca, l’exparella de Henry, l’actual amant de la protagonista. Les dues comparteixen un sentiment especial cap a l’home que estimen però, en comptes d’actuar com a rivals, teixeixen una sòlida aliança entre elles. La novel·la també inclou tres fugitives del prostíbul, una de les quals tindrà un rol cabdal en el desenllaç de l’argument. Totes juntes configuren una novel·la sobre “com enderrocar les nostres pors interiors” i amb un extens treball de camp per part de l’autora.

Durant dos anys, Janer va dur a terme sessions de conversa amb diverses recluses de la presó de Palma per dotar el llibre de versemblança. “Al principi les dones em rebien amb un cert recel, però a mesura que van anar avançant les trobades van agafar confiança i, fins i tot, es reien d’elles mateixes a la conversa”, recorda l’escriptora, que subratlla que “no va ser difícil sentir empatia” cap a les internes. Malgrat que es tracta d’un llibre eminentment femení, els homes hi són presents i estan molt relacionats amb l’amor, que exerceix de teló de fons de la història. Janer ha esquivat la idea de les relacions platòniques per plasmar al llibre “l’amor real, que pot destruir-te o fer-te feliç”, precisa.

Un homenatge a Les mil i una nits

El vincle de Quan siguis lliure amb Les mil i una nits no és només la sang de Xharazad que corre per les venes d’Aroa. Janer combina el present de la protagonista amb el clàssic oriental, que va descobrir quan era adolescent i la va deixar “absolutament fascinada”. Malgrat que el fil conductor del clàssic és la princesa Xharazad, Janer subratlla que “sabem molt poca cosa del seu dia a dia, de què pensa i què sent durant aquelles mil i una nits de tensió”. Aquests interrogants van empènyer-la a reelaborar el mite amb la voluntat d'”aportar-hi alguna cosa, però això només el temps ho dirà”, admet la mallorquina. D’aquesta manera, la novel·la incorpora el relat de Les mil i una nits focalitzant-se en les vivències de la princesa i la seva germana, les quals també mantenen una relació de solidaritat que en part salva cada nit la vida de la primera.

Quan siguis lliure arriba sis anys després de la darrera publicació de Janer, que confessa que s’ho ha pensat molt abans d’escriure la següent novel·la. L’autora va evitar establir terminis ni imposar-se un tempo, una manera de crear que ha assolit amb el pas dels anys. “La impaciència juvenil ha donat pas a una calma que em permet gaudir molt més del procés d’escriptura”, apunta Janer, que reconeix que ja no té pressa per publicar. Així, la història d’Aroa i Xharazad li ha permès replantejar-se “tot allò que ets i que fas” a través “d’una aturada que m’ha servit per tirar endavant”.