Jaume Aulet tuitaire resident

La setmana passada vam encetar el programa #tuitaireresident, que ja va comptar amb la participació d’Àlex Gutiérrez, Xantal Llavina i Eva Piquer. Aquesta setmana reprenem el programa amb Jaume Aulet. Tenim també confirmacions de Xavier Graset per dijous i Montserrat Tura per diumenge. Avui tenim @Jaumaulet

Avui saludem Jaume Aulet, que en el seu perfil de Twitter es defineix així: “Jaumaulet i no pas Jau Maulet, que els maulets mai no jauen!”. Jaume Aulet és Professor del Departament de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. I en puc donar fe, perquè vaig ser alumne seu, ja fa uns quants anys. El recordo com professor divertit, d’una excentricitat pedagògica que ratllava la teatralitat, però també exigent. Hereu natural de Joaquim Molas i Jordi Castellanos, Jaume Aulet ens va ensenyar a situar les obres literàries en un marc de referències. Sabia explicar la complexitat d’un moment històric amb enunciats clars i senzills.  No s’embarbussava ni es repetia. Tenia el do de la síntesi, com demostra diàriament al seu compte de twitter.

A Twitter @Jaumaulet demostra cada dia que té un sentit de l’humor fi. Tant pot tirar amb dard com tendir a l’autoparòdia, a la pietat  més carneriana. Per posar-vos un exemple de dard, vet aquí un tuit de l’altre dia: ‘Mira Alícia: el #concertllibertat no va ser cap aquelarre. Hi faltava la bruixa.’

En altres casos, fa com Carner, que tenia el do de dissimular la malícia rere una pietat irònica. Llegiu si no aquest tuit: “He llegit que Felip de Borbó està preocupat per l’atur juvenil. Tal com té el panorama, no m’estranya gens ni mica”. Aulet és molt donat a estrafer els titulars de la premsa. No us perdeu l’última repassada que ha publicat a Núvol.

També té tirada a escriure versos satírics, una mica com les quartetes que publica @IsidorMarí i els alsigrames de @SalvadorAlsius. Aquí en teniu una mostra, també dedicada a l’Alícia:

«Camacho, la saps molt llarga
i no has vist la pols a l’era?
El que has dit a la Camarga
t’ha liquidat la carrera.»

Jaume Aulet és d’aquells acadèmics que s’interessen per la literatura que s’escriu fa avui. Temps enrere li havia sentit a dir que només tenia temps per llegir autors morts, però ja fa temps que Aulet porta, cada dia, un llibre de poemes dels que acaben de sortir per ensenyar-lo, dir-ne quatre coses i llegir-ne algun fragment. I això  ho fa cada dia, cada dia. La universitat no pot viure d’esquena a la literatura dels nous temps.