Elogi de Paul Preston

L’historiador anglès Paul Preston ha estat guardonat amb el premi d’Honor Lluís Carulla. Carles Duarte, director de la Fundació Carulla, va fer de mestre de crimònies i va presentar els guanyadors d’aquesta 40ena edició dels premis Carulla. Enguany els premis d’actuació cívica han estat per a la pedagoga Pilar Benejam, de Ciutadella, Daniel José Queraltó, primer viquipedista català, d’Andorra la Vella, la catedràtica Margarida Orfila, de Maó; Guido Sari, activista de L’Alguer, la filòloga Dolors Solà, de Vic i el cantant de Xàtiva Pep Gimeno “Botifarra”.

El ‘Botifarra’ va fer estremir el públic amb un cant de batre, una cançó de la part de la Marina, anterior a l’època dels moriscos, que va ressonar per les voltes del Saló de Cent com un exhortació ancestral. “Me la va ensenyar el tio Cruanyes, aquest cant de batre. La cantaven els llauradors que anaven a l’era”.

L’alguerès Guido Sari, ànima de Salvaguarda, l’escola de català de l’Alguer, va fer el discurs d’agraïment en nom de tots els guardonats. “El català és una eina de cohesió nacional. I aquests premis un estímul per ajudar en aquells llocs on els esforços de normalització són més escassos, com ara l’Alguer”.

Força, equilibri, valor i seny ha estat el lema dels premis Carulla, que enguany celebren els 40 anys amb una nadala dedicada al món casteller. Una nadala que és un autèntic monogràfic amb articles de Pere Ferrando, Xavier Brotons i Josep Bargalló entre d’altres. Nausica Bonnin va llegir uns fragments triats de textos literaris dedicats a la vida castellera.

Antoni Vives, tercer tinent d’alcalde, va ser l’encarregat de recollir el Premi d’Honor Lluís Carulla en nom de Paul Preston, que no ha pogut viatjar a Barcelona per motius de salut. Quan Vives va preguntar a Preston què havia de dir, l’historiador li va contestar: “Digues que no me’l mereixo. O digues que sóc un guiri que no sé res. O si de cas, digues que qualsevol cosa que vingui de Catalunya l’he d’acceptar”. Vives va destacar amb una frase la gran aportació cívica de l’historiador: “La gran tasca de Preston ha estat el desemmascarament de la veritat. Només des d’aquest compormós amb la veritat, basada en la ciència, s’entén aquesta voluntat de desemmascarar la veritat”. L’Holocaust espanyol de Paul Preston no ha estat ben rebut pels sectors de l’església catòlica més conservadora. “Preston molesta perquè diu la veritat sobre tots dos bàndols de la Guerra Civil. El seu premi és en el fons un premi a tots nosaltres”, va afegr Vives.

A banda d’això, Vives va remarcar el seu compromís amb la llengua catalana, que Preston parla amb una fluidesa extraordinària i una correcció notables, com vam poder comprovar gràcies a un videomissatge gravat des de Londres. L’alcalde Trias va tancar l’acte confessant mig en broma que Paul Preston parlava el català millor que ell mateix.

En fer la glossa del guanyador, Vicenç Villatoro va recordar una excursió amb Paul Preston al Pinell de Brai, a la Terra Alta.”Quan vam arribar a la cota 705, Preston va mirar al seu voltant i es va posar a plorar. Hi veia els brigadistes anglesos i tants altres joves soldats que hi havien deixat la pell. No els havia conegut personalment, però eren amics seus”.

Preston és un dels grans especialistes en la Guerra Civil espanyola. I ha abordat la nostra història amb esperit científic i voluntat divulgadora. Un tret que el distingeix d’altres historiadors és el seu bon coneixement del català, que li ha comportat la irritació de col·legues que li han retret haver-se aliniat amb les forces malèfiques, sobretot quan es va manifestar a favor del retorn dels papers de Salamanca. “Preston ha hagut de suportar la incomoditat manifesta que això ha generat en altres historiadors, inclús amics seus”, va dir Villatoro. “I ha arribat a afirmar literalment que avui dia ja no es pot estudiar ni escriure història d’espanya sense saber llegir català. Preston no demana als seus col·legues que parlin el català tan bé com ell, sinó que el sàpiguen llegir”.

A banda de la seva obra d’historiador, que li ha merescut la distinció de ser Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britanic, Preston ha creat a Londres l’observatori català, que recull dades i es fa ressò de la realitat catalana des d’Anglaterra. “El premi Carulla també és una inversió. Necessitem persones com Paul Preston. Cada vegada més, necessitarem veus com la seva que ens ajudina  explicar a fora el que som”