El pèsol poètic

El pèsol feréstec presenta nou disc, Treure’n Robins, amb canvis a l’alineació però sense alterar gens ni mica el bon rotllo i la poetofília que conformen la identitat pesolaire. El grup liderat per Gerard Segura, cantant i guitarrista de Vàlius, amb els habituals Marià Codina i Carlota Serrahima, incorpora Montse Martín al baix i s’apunta un fitxatge estrella amb la veu de la poeta Maria Cabrera.

La fórmula d’El pèsol barreja el pop amb la poesia: des de poemes d’Ausiàs March fins a tesis doctorals, les paraules precises i els versos plens de bellesa que alimenten les cançons es desprenen de qualsevol rastre d’afectació i pedanteria quan es fusionen amb el so estiuenc i desimbolt de la base musical. Amb la incorporació de Cabrera com a nova rapsoda, El pèsol feréstec ha agregat l’univers poètic de la guanyadora del premi Carles Riba sense alterar gens ni mica la seva sonoritat alegre ni perdre el punt just de sentit de l’humor. Tot i definir-se a ells mateixos com un grup emergent eternament submergit, o potser per això, queda clar que El pèsol no perd l’atreviment ni les ganes d’evolucionar.

De les nou cançons del disc, tres són poemes musicats de Cabrera, dos dels quals es poden llegir de la seva obra La ciutat cansada (Óssa Menor, 2017); un poema de Joan Vinyoli, quatre cançons pròpies d’El pèsol, i una versió del clàssic italià Ma il cielo è sempre più blu de Rino Gaetano. En aquest repertori, hi podrem trobar tres veus: en primer lloc, Cabrera recitant els seus versos per sobre de guitarra, baix i bateria, fent gala de la seva veu de locutora de ràdio impecable; Carlota Serrahima aporta el seu timbre pop melòdic per fer els cors i algunes de les tornades més memorables, i Gerard Segura hi posa el contrapunt masculí i la necessària imperfecció folk que reclama El pèsol. Quan les tres veus s’ajunten, canten que “Ens sembla que falta flama / poca força per no dir gaire / Només tenim l’intent / I això que pot ser res / ho és tot”.

Dimarts passat, El pèsol feréstec va actuar a Els Vespres de la UB. Avui dijous 20, conclou el cicle de concerts que han obert al públic al jardí de la Universitat durant el mes de juliol amb Outer Space, septet que uneix estils africans com l’afrobeat o l’afrosoul i els ritmes del funk dels anys seixanta i presenten el seu primer disc, Chase Across Orion, un repertori instrumental original que evoca paisatges espacials i ambients de ciència-ficció amb força màntrica.

Consulteu la programació de Vespres de la UB aquí.