El Guernica no és un símbol de pau

El Guernica va tornar a Espanya el 10 de setembre de 1981. “El regreso del ultimo exiliado”, titulava l’ABC. Però tenia sentit qualificar-lo així? Per què el van convertir en un símbol de pau? Quina lectura fem del Guernica avui en dia? De tot això i molt més n’han parlat els historiadors de l’art Guillermo G. Peydró i Lídia Mateo a la segona xerrada del cicle L’ús de la guerra del Born CCM. Aquest dimecres 4 de maig se celebra la tercera sessió amb Chris Ealham i Jordi Font.

Era 4 de juny quan Picasso va acabar de pintar el Guernica, un crit contra el dolor de la guerra pintat per un pacifista compromès amb la República. I tot i així, el 1981 l’obra va arribar a Espanya despullada de tota ideologia: ja no era un quadre antifeixista. “Quan aquest Picasso torna significa que els espanyols ja estan preparats per la reconciliació”, diu al Born CCM Guillermo G. Peydró, cineasta i doctor en història de l’art.

Però qui som nosaltres per atorgar aquest significat al Guernica, per convertir un quadre de guerra en un símbol de pau? Això és el que s’han preguntat Guillermo G. Peydró i Lídia Mateo, investigadora del Centre de Ciències Humanes i Socials (CSIC) al Born CC. Els dos han vingut de Madrid a Barcelona per dur a terme l’acte “Variacions de Guernica” en el marc del cicle L’ús de la guerra, on es vol parlar de com entenem la Guerra Civil des del present.

L’11 de setembre de 1981, a la portada de l’ABC hi apareixien els reis al Museu Reina Sofia. “Los Reyes ante el Guernica”, titulava el diari. Que seria com dir “Los monarcas elegidos por el franquismo ante la obra que plasma los horrores del franquismo”. És per això que Lídia Mateo, que s’ha especialitzat en el diàleg entre l’art visual i la memòria, creu que entendre el Guernica com a símbol de consens neutralitza el sentit del quadre.

Però l’acte del Born CCM no ha començat amb els dos ponents parlant, sinó amb una pel·lícula: Las variaciones Guernica. Aquest és el film que Guillermo G. Peydró ha projectat en més d’una quinzena de festivals d’arreu del món, i on ha volgut parlar del quadre de Picasso com a punt d’inflexió que anunciava els desastres de l’actualitat. És per això que en aquesta projecció hi veiem Gaddafi, les manifestacions estudiantils de Chile, els manifestants del 15M a Barcelona sent desallotjats a cops de porra, la primavera àrab, la guerra d’Iraq. I molt més.

“Volia buscar ecos de les circumstàncies històriques del Guernika”, explica el director. I és que el silenci internacional, els refugiats, les repressions, la violència o la manipulació dels mitjans de comunicació segueix estant a l’ordre del dia, tal i com ho passava a la Guerra Civil. És per això que Las variaciones Guernica mostra repressions directes i repressions subtils tant d’Orient Pròxim com d’Occident, tot barrejat amb imatges del quadre de Picasso.

Segons Lídia Mateo, les obres d’art es llegeixen sempre en present i la memòria no és mai un acte estàtic, sinó “una resignificació; la militància del passat en el present”. És per això que Guillermo G. Peydró, “està tornant el quadre a la vida” al veure que avui en dia s’estan repetint els mateixos errors que va plasmar el Guernica i fer-ne una pel·lícula, creu Mateo.

Però tornem a la pregunta inicial: qui som nosaltres per atorgar un significat al Guernica? Guillermo G. Peydró ha fet una pel·lícula sobre moments que ell considera que són una variació de la situació que tracta el quadre, però és que del Guernica se n’han fet mil versions més.

Ell mateix en repassa algunes: la rèplica del Guernica que es va pintar a la mateixa ciutat de Gernika; diversos cartells publicitaris o, per exemple, les tasses que venen al Museu Reina Sofia amb el quadre dibuixat. “M’inquieta molt el fet que algú pugui esmorzar amb una tassa del Guernica”, diu Peydró; “És una imatge de la matança de civils, estem esmorzant amb una matança de civils!”.

Però és que vivim en una guerra d’imatges que no només les multiplica, sinó que en neutralitza el seu significat. “La imatge es desprèn del seu referent”, indica Lídia Mateo, “la mercantilització i el món hipervisual despulla l’art visual de sentit”. Així doncs, tothom pot fer el que vol amb el Guernica? “Depèn de la teva posició ètica respecte la pintura”, opina Guillermo G. Peydró, que en canvi sí que n’ha fet una pel·lícula.

Avui en dia aquesta interpretació del Guernica com a símbol d’entesa, com a símbol de pau, torna a entrar en dubte gràcies a joves com Lídia Mateo i Guillermo G. Peydró, que qüestionen com es va voler entendre el Guernica des de la transició. “Va colar com a símbol de pau”, diu; “ara torna a entrar en dubte”. Queda per veure com entenem aquesta quadre des del present. Això sí: no descarteu que les generacions futures puguin trobar-hi un altre significat.