El discret adéu a la fotografia a La Virreina

S’acaba de presentar el nou projecte de La Virreina Centre de la Imatge que dirigirà Valentín Roma, que fa uns mesos va guanyar la convocatòria del concurs per cobrir la plaça de Director del Centre per un període de dos anys.

Valentín Roma, que havia estat recentment cap d’Exposicions de MACBA, és ara el nou Director de La Virreina Centre de la Imatge i ha presentat les línies mestres del seu projecte per als propers anys.

Roma ha anunciat un canvi substancial en els objectius i metodologies que el Centre seguirà sota la seva direcció i ha fet una breu presentació de les exposicions previstes i dels altres programes públics que el centre té previst endegar.

Pel que fa a la nova orientació del centre res millor que les seves pròpies paraules quan assenyala que: “Associar la imatge a allò visual és reduccionista…Després d’un període fonamentalment orientat a la prospecció de la cultura fotogràfica, abordem una nova etapa on farem atenció a aquelles pràctiques que, des de la cinematografia, la televisió, la literatura, la dramatúrgia, les narracions gràfiques, la performance i la pintura, entre d’altres, donen compte de l’evolució històrica i l’abast polític de les imatges en certs projectes artístics.”

Queda clar, doncs, el legítim però radical canvi d’orientació i el fet que la fotografia, que havia estat l’eix de La Virreina en els darrers anys deixarà de ser-ho a partir d’ara. El tractament de totes aquestes vessants artístiques enumerades faran inevitable que la programació hagi de tenir una mica de tot i es perdi així un dels espais públics que més havia fet per la difusió de la fotografia de qualitat a la ciutat. Titllar de “reduccionista” una orientació centrada en la imatge visual d’un centre especialitzat en fotografia no sembla una qualificació gaire encertada perquè l’especialització és una alternativa tan legítima com la més generalista. Una opció, aquesta darrera, que corre, en canvi, el risc de la dispersió.

De moment, el nom del centre no es modifica perquè certament “El nom no fa la cosa“ i efectivament sota el paraigua del mot imatge hi caben tota mena de modalitats artístiques. L’objectiu del nou projecte és com es va especificar, convertir La Virreina en un “espai d’art de la ciutat”.

Aquesta forta minva de l’activitat fotogràfica de La Virreina, que no dubtem es veurà compensada per altres manifestacions artístiques, resulta especialment delicada en un moment en què no hi ha pràcticament cap altre centre dedicat a la fotografia a la nostra ciutat. I quan el projecte del Centre Nacional la fotografia a Montjuïc, previst en el Pla Nacional de la Fotografia, està aturat, i la pròpia marxa del Pla funciona al ralentí, per dificultats econòmiques i organitzatives.

Recordem només a tall d’exemple algunes de les grans exposicions que hem pogut veure a la Virreina els darrers anys: Barcelona Metròpolis, Sophie Call, Jordi Socias, Objectiu BCN, Kapuscinsky, Martin Parr, Garcia- Alix o Colita-Ubiña. Les enyorarem.

Tornant als criteris expositius del nou projecte, cal assenyalar que es proposa alternar simultàniament dues exposicions, de temàtica diferent, al mateix temps, a fi d’optimitzar l’espai disponible i fer mostres menys monumentals. Alhora es tractarà de reduir el cost de les exposicions, desenvolupant produccions inèdites i pròpies, per tal de poder destinar una part significativa dels recursos del Centre, que té un pressupost anual d’1 milió d’euros, a activitats de formació, seminaris, tallers i cursos, l’altra pota considerada central en un ambiciós pla d’acció que es va presentar carregat d’entusiasme.

D’acord amb aquestes línies, les principals exposicions que s’hi presentaran el primer any són les següents:

La temporada obrirà el novembre amb una mostra de producció pròpia dedicada al director de cinema i televisió Alexander Kluge, hereu del marxisme il·lustrat de l’escola de Frankfurt, que en una generosa col·laboració ha facilitat sense cost una compilació dels seus treballs més importants, els quals es podran veure en la primera exposició que se li dedica.

L’acompanyarà “Copi. L’hora dels monstres” dedicada a la trajectòria del dibuixant argentí Copi, uns dels inspiradors de tot el moviment gràfic parisenc nascut al voltant dels moviments del maig del 68 i dels quals Charlie Hebdo n’és el principal exponent.

La tercera exposició programada està dedicada a l’artista italiana Katty La Rocca, que va ser una pionera de l’anomenada poesia visiva i que aborda en les seves obres els camps de la performance, el collage i el vídeo Art.

La quarta mostra presentarà l’obra de la pintora portuguesa Paula Rego, que denuncia en les seves teles l’exclusió viscuda per les dones des de l’herència cultural del patriarcat.

Finalment s’oferirà “People of the 20th Century “ del fotògraf alemany August Sander, un dels més reconeguts fotògrafs alemanys que va patir la persecució de règim nazi. Veurem la versió completa del seu ja mític treball de retrats de diferents professions en l’època de la República de Weimar.

Una programació que en el seu conjunt confirma plenament les línies programàtiques ja esmentades, on es presenten artistes internacionals, amb una forta càrrega ideològica i on la fotografia té un paper molt poc rellevant entres les diferents arts de la imatge.

Pel que fa a la resta d’activitats que el Centre té previst posar en marxa, en paral·lel a les activitats expositives, resulta difícil fer-ne a priori una valoració a partir de la informació facilitada.

La idea de base és que en aquests programes públics la institució seguirà, segons les seves pròpies paraules, els següents criteris:

“Es treballarà a partir de tres paradigmes:

. Continuïtat dels formats de treball davant de l’esdeveniment ocasional afavorint que els coneixements desenvolupats siguin susceptibles d’esdevenir complexos i d’inserir-se en un temps expandit i entre veus dissonants.

. Cooperació amb aquelles formes re-invenció de l’esfera pública i estètica que operen al context de la ciutat.

.Independència discursiva i a la vegada retroalimentació amb d’altres zones de la programació concomitants”

A partir d’aquestes premisses, d’expressió un tant críptica, s’organitzaran una sèrie de seminaris, conferències, tallers, cursos i diàlegs. Està previst, també, destinar la planta baixa de l’edifici a aquestes activitats, obertes a la ciutadania i integrades en el teixit social, i dotar-les de mitjans materials i recursos econòmics perquè es puguin portar a terme.

Caldrà esperar a la posada en marxa de totes aquestes activitats i seguir la seva evolució per avaluar l’ambiciosa proposta que es formula en aquesta nova etapa.