Robin Saxen: “Cada cop hi ha més dones treballant en efectes visuals”

Al setembre a La Salle-Universitat Ramon Llull comença el primer grau amb títol oficial a Catalunya en Animació i efectes visuals (VFX). El grau estarà dirigit per Felix Balbàs, un expert en VFX que ha treballat a pel·lícules com El Senyor dels Anells, Harry Potter i Avatar. Amb motiu de la creació d’aquests estudis aquest mes d’abril s’han fet diverses activitats relacionades amb el món dels efectes visuals. Robin Saxen, productora d’efectes visuals que ha participat en films com Star Wars, Guerra Mundial Z, Harry Potter i El Senyor dels Anells ha explicat les claus de la seva professió al campus de La Salle. Núvol ha tingut l’oportunitat de parlar amb ella abans del col·loqui.

Tatiana Pagà: De la gran majoria de pel·líqules on has treballat el teu rol ha estat el de productora d’efectes visuals. Pots explicar en què consisteix la teva feina com a productora d’efectes visuals? Pots descriure com és una jornada laboral?

Robin Saxen: Treballar com a productora d’efectes visuals implica ser responsable d’un equip format per unes 400 persones. T’has d’assegurar que tots tenen tasques i que tot està completament organitzat perquè s’entregui la feina dins del temps establert. Cosa que pot arribar a ser una mica obra de malabaristes. Normalment desglossem el projecte que ens envia el client i fem un pressupost basat-nos amb el feedback que obtenim dels artistes digitals, que són els que determinen aproximadament quant temps passaran treballant amb el projecte. El problema és que de vegades el temps és molt just i hem de contractar més persones per arribar a temps a les dates d’entrega, però hi ha cops que simplement no és possible. En aquests casos s’ha d’enviar alguna feina fora de l’estudi. I això és un pas enrere perquè t’has de tornar a encarregar de desglossar la feina i estar segura que tenen tots els recursos necessaris. Per exemple, amb Paddington vam treballar la mirada del personatge simultàniament amb la interpretació per fer-ho tot més realista. És molt important el rol dels professionals que fan que el personatge actuï, perquè si un d’ells falla tot s’ensorra. Un dels meus lemes és: que ningú s’esperi, perquè la pitjor cosa que podem fer és perdre temps.

Són moltes coses, però per fer-ho simple són dues tasques: recursos que necessites per crear un personatge digital i el temps que necessites per completar-ho.

Així la teva feina és més de gestió que no pas de creació?

Absolutament. Bàsicament és com ser el director d’una orquestra, has de fer que totes les petites peces estiguin quan toca i on toca al mateix moment.

Quina és la teva relació amb el director o directora de la pel·lícula?

Normalment treballo directament amb el director del film per assegurar-me que obté exactament allò que té al cap. Jo bàsicament sóc la intermediària entre la direcció del film i l’estudi d’efectes especials, m’encarrego que la veu del director estigui present a l’estudi, però també protegeixo la feina dels artistes quan el director canvia d’opinió respecte alguna cosa. Perquè això pot tenir efectes devastadors, no es poden redissenyar de dalt a baix els personatges o la seva interpretació; a veure, tot es pot modificar, però jo sóc com el policia que és present en tot moment. Però al cap i a la fi jo treballo per a la pel·lícula i m’he d’assegurar que tothom rebi el que necessita.

Hi ha moltes dones treballant en la teva posició?

Sí, de fet, la gran majoria d’altres companys que treballen en la meva posició són dones. I tant que hi ha homes, però aquest món ha canviat bastant. No entenc per què, però el rol de producció tendeix a ser ocupat per dones. A través dels anys he anat observant que abans els artistes eren els homes, i això està començant a canviar una mica, especialment durant els últims deus anys. Cada cop hi ha més dones treballant amb efectes visuals al món del cinema. Però quan vaig començar era un entorn bastant masculí.

Com a productora d’efectes visuals, decideixes alguna característica dels personatges, o ho fa tot el director o directora?

Bàsicament jo no creo. La meva feina consisteix més en assegurar-me que els personatges que estan a la ment del director siguin tal i com m’han dit. Però també he de ser honesta i advertir a l’equip de direcció del preu que costarà dur a terme les seves idees o realitzar canvis a la feina que ja s’hagi lliurat des de l’estudi de creació. El més graciós és quan els que sempre hi són al darrere ens espanten dient-nos “no hi ha més diners” (Riu). La meva feina no és tant de creació, sinó de suport.

Algun cop has tingut problemes amb un producte que ja s’havia entregat?

I tant. Normalment he reaccionat bé, però s’ha de ser molt clara i preguntar cap on el vol redirigir. I sobretot preguntar si del disseny actual hi ha alguna cosa que sí que agradi. Jo els faig saber que estic preocupada pel temps d’entrega, però també intento que aconsegueixin exactament allò que volen. De vegades fins i tot truco als artistes perquè vinguin a la reunió amb els directors perquè els puguin explicar exactament què volen. Hi ha alguns directors que això els agrada, perquè l’era digital ha fet que la relació sigui més freda entre els membres de l’equip.

Creus que cada cop més s’està convertint en una feina més mecànica?

No, crec que simplement s’utilitzen eines diferents. Jo vaig començar a Pacific Title, aquesta empresa es va fundar als anys 20 del segle passat, i ja havien treballat a la pel·lícula Allò que el vent d’endugué. Al principi feien quadres sobre el vidre i filmaven a través del quadre. Era impressionant i molt bonic. No em puc ni imaginar això avui. Nosaltres fem exactament el mateix, però a l’ordinador. I crec que fins i tot pot arribar a ser més creatiu, perquè tot el que tu et puguis imaginar aquesta gent ho fa realitat. Per mi és genial quan ens surt alguna cosa que realment és única, per exemple amb els zombis que estaven dissenyant per a la pel·li Guerra Mundial Z, com es movien, les seves expressions, quan veig tot això només puc pensar: “Déu meu, això costarà un munt de diners i no tenim gaire temps, com ho fem?”. Crec que la meva feina està bé si t’agrada tocar molts temes. I m’encanta quan tot funciona i surten bé les coses.

Normalment la gent, quan veu una pel·lícula com El Senyor dels Anells o Star Wars, només veu la feina dels actors. Creus que la vostra feina no s’aprecia prou?

Crec que això està canviant molt i sobretot en el camp dels efectes especials. I també crec que ara tenim una audiència més sofisticada que quan van sortir els primers episodis de Star Wars. El premi de l’Acadèmia també ajuda molt a donar-nos reconeixement. Cada cop més la gent coneix la nostra feina i cada cop més s’utilitzen els efectes visuals per fer més coses.

Com ha evolucionat la manera de treballar des de Star Wars fins ara amb Guerra Mundial Z?

Per exemple, pel que fa a les previsualitzacions, (es fan quan el procés creatiu d’efectes visuals encara es troba en fase embrionària i es mira què es vol fer amb el director exactament) són una cosa bastant nova. Que jo recordi, amb El Retorn del Jedi va ser el primer cop que vam fer previsualitzacions i van utilitzar unes barbies per simular les escenes del bosc abans de rodar-les de veritat. Aquells eren els primers intents de previsualitzar què es volia aconseguir exactament.

Quan vaig treballar a Star Wars: Episodi I va ser impressionant perquè van construir una maqueta del terreny on succeïa tota la pel·lícula, va ser un treball preciós. I es van gravar moltes escenes utilitzant aquella meravella perquè semblava totalment real. Ara ja no solem utilitzar miniatures perquè tot es crea mitjançant ordinador, encara que no sempre.

Com prefereixes que es facin els efectes, amb miniatures com abans o amb l’ordinador?

Crec que hi ha bellesa en ambdós maneres de treballar. És trist que una meravella com la que t’explicava abans hagi desaparegut, perquè hi havia uns trucs impressionants. Fins i tot a El Senyor dels Anells, la manera com es van rodar les escenes dels hòbbits per generar la il·lusió que eren persones petites en un món gran. Hi ha coses molt ben fetes. Quan hi ha alguna escena que es pot enregistrar amb una càmera i que no necessiti efectes digitals perquè es vegi real, a mi m’impressiona.

Tens un currículum impressionant per haver treballat en grans produccions cinematogràfiques, però, has treballat mai en una pel·lícula petita? Quines diferències veus entre treballar per a grans pel·lícules i produccions més petites?

Sí, al principi. Mira, vaig treballar a Magnolia amb Paul Thomas Anderson, ell estava molt emocionat amb el procés de creació i potser va ser més íntim. Hi havia un equip petit, però m’ho vaig passar molt bé treballant amb ells perquè tot ens va sortir bastant rodat.