Iolanda Batallé: “Una editorial és un discurs”

6.04.2016

La Iolanda Batallé em rep a les oficines d’Enciclopèdia Catalana, on treballa des de fa més de set anys. Des que l’Albert Pèlach la va fitxar per dirigir La Galera, segell històric de literatura infantil i juvenil, Batallé ha anat obrint fronts i eixamplant el camp de batalla. Fa uns anys va crear el segell Bridge, que publica títols crossover amb la voluntat d’arribar a un públic intergerenarcional, i aquest 2016 impulsa dos nous segells de literatura per a adults, Catedral (març) i Rata (octubre).

Iolanda Batallé | © Noemí Elias Bascuñana

Iolanda Batallé | © Noemí Elias Bascuñana

Batallé és una editora amb instint i totes aquestes ampliacions del camp de batalla han estat resultat d’apostes que ha guanyat. La solvència de La Galera li va permetre impulsar Bridge, on ha publicat títols tan sonats com Les putes receptes de la iaia. La col·lecció Bridge ha donat moltes alegries a la casa. De la sèrie de Jofre Martell dedicat a les receptes de la iaia en venen uns 15.000 exemplars de mitjana. Ara hi publica un dels llibres més esperats d’aquest Sant Jordi, un abecedari per a adults que ha concebut l’Òscar Dalmau i ha il·lustrat Pilarín Bayés. Ja fa dies que aquest abecedari fa xup xup a les xarxes.

Avalada per l’èxit comercial de Bridge, emprèn el projecte de Catedral, que ha de resituar el Grup Enciclopèdia Catalana en un mercat d’adults al qual havia renunciat arran de la compra de Grup 62. A partir del moment que Planeta absorbeix la participació de La Caixa dins de Grup 62, reduint les accions d’Enciclopèdia Catalana al 20%, aquesta es veu legitimada per obrir una línia d’adults, amb el compromís de no picar autors catalans del grup 62, del qual continua sent accionista. A l’hora de la veritat, aquest compromís pot entrar en crisi, perquè “un autor és ben lliure d’anar on vulgui, com ha passat amb la Flavia Company”, em diu Iolanda Batallé, que ens ha rebut a la seu d’Enciclopèdia, al districte @22. Flavia Company ha sorprès els seus lectors amb una història oriental escrita des d’una mirada occidental. N’hem parlat aquí.

Mentre parlem al seu despatx, entra Antoni Subirà, nou president d’Enciclopèdia, que li comenta amb detall els últims títols que ha llegit de Catedral, i on els ha vist distribuïts. La complicitat que es respira entre Subirà i l’editora és total. “No estic sola”, em diu la Iolanda. Per tirar endavant el projecte compta també amb quatre assessors: Ricard Ruiz, Milo Krmpotic, Francesc Orteu i Josep Ll. Badal, que l’ajuden amb lectures i recomanacions, i un nodrit equip de redactors i de premsa i màrqueting.

Catedral arrenca aquest mes de març amb tres títols molt diferents, però que tenen tots tres una vocació comercial. La darrera novel·la del suec supervendes Jonas Jonasson, un autor que fins ara havia publicat La Campana i que ha estat l’autor més venut de Sant Jordi dues vegades, Haru de Flavia Company i Perímetre, de Jair Domínguez. Batallé m’avança amb entusiasme detalls del segell Rata, on seguirà una línia més literària, però al mateix temps es mossega la llengua, perquè no vol anticipar els esdeveniments.

En qualsevol cas, l’encàrrec de fer aquestes dues col·leccions sí que propicia una reflexió al voltant de l’ofici d’editar: “Quan ara fa un any em fan l’encàrrec d’encetar una nova línia adulta en català i castellà, la meva pregunta cada dia és, d’acord, muntem una editorial, però per comunicar què? Una editorial és un discurs i ha de comunicar alguna cosa”, em diu. Crec que la feina de l’editor no es pot limitar a fer productes d’encàrrec sinó editar obres que s’han escrit des de la necessitat i fer-se’n digne”. Batallé, que també és professora del Màster d’Edició que dirigeix Javier Aparicio a la UPF-IDEC, aprofita una oportunitat que poques vegades es presenta i que li permetrà llançar unes col·leccions que tindran com a valor afegit la possibilitat de projectar la literatura catalana al mercat espanyol. Tant Haru de Flavia Company com Perímetre de Jair Domínguez surten simultàniament en català i castellà, una operació que només es pot plantejar en un grup editorial amb un mínim de recursos. “És arriscat, però creiem que ho hem de fer, dins uns tiratges prudents i raonables, perquè si la cosa funciona sempre som a temps de reimprimir”.

L'editora Iolanda Batallé | © Noemí Elias Bascuñana

L’editora Iolanda Batallé | © Noemí Elias Bascuñana

“No sóc una detractora dels grans grups, jo he treballat a Random House durant anys, però quan sents algú que diu que no té sentit publicar un llibre per sota dels 4.000 exemplars, penses que amb aquest criteri en català no publicaríem gairebé res. Cada cosa en la seva mesura mentre faci sentit.” No és només una qüestió d’escalabilitat, perquè Batallé farà el mateix plantejament bilingüe amb la col·lecció Rata, que serà un catàleg més minoritari, amb títols en què la paraula serà el principal ham de seducció.

Batallé, però, no fa tampoc bandera de cap puresa editorial. “Jo vaig marxar de casa amb 17 anys i he hagut de treballar tota la vida. Per això entenc que tothom ha de guanyar-se la vida d’alguna manera. Hi ha editors dins de grans grups que són boníssims i que no fan sempre el que volen. I després hi ha editors independents amb una bona situació econòmica que poden fer el que volen. Abans de criticar has de saber la realitat profunda de cadascú”, diu Batallé. “Hi ha èxits sonats, com el d’adolescents.cat, que els hem fet amb poca inversió i recursos mínims, però amb convicció. Hi ha un component de risc, però també prudència amb els avançaments. No es pot treballar amb por. Les coses s’han de fer amb ànima. Si no, per què les fas?”

Catedral, doncs, representa per a Enciclopèdia la possibilitat de donar a un determinat perfil d’autor una sortida amb força, una distribució a Catalunya i Espanya. Una projecció, en defintiva, que els editors catalans no sempre poden garantir amb els mitjans que tenen. Jair Domínguez té així la sort de publicar en català i castellà una novel·la que en circumstàncies normals s’hauria publicat en una petita editorial. “Vaig conèixer el Jair l’any passat a Girona, uns dies abans de Sant Jordi i de seguida vam connectar”, em diu Batallé. “Vam estar parlant i em va passar un text que ja em va advertir que era arriscat, i em va dir que buscava un editor que no el volgués només perquè és famós, sinó perquè li interessava l’obra”. Iolanda Batallé es va enamorar d’aquest llibre desolat, apocalíptic, del qual el mateix autor ens n’ha parlat aquí.

Batallé es mostra optimista davant la capacitat de la literatura catalana per oferir obres que interessin al públic d’avui”Jo veig que hi ha gent ara que està arriscant o tractant tota mena de gèneres sense por. És bo trencar amb la idea que en català no es pot fer segons què”. Batallé és també autora de tres obres de ficció. Amb la seva darrera novel·la, ‘Faré tot el que tu vulguis’ (Columna), va guanyar el premi Prudenci Bertrana, i va estar 24 setmanes a les llistes de llibres més venuts. En va parlar amb la Núria Juanico a Núvol. Els seus editors, des de Grup 62, li demanaven més material, però ella s’ha volgut donar un temps de respir. “Jo sóc lenta escrivint, i només escric quan tinc alguna cosa a dir. Ara la meva vida és Rata, Catedral, Bridge i La Galera, estic abocada a editar els altres i fer-los créixer. Tinc quaderns on hi vaig apuntant coses, però amb cap necessitat immediata de publicar”.

Black East Indian duck

LOGO CATEDRAL GRUPEl logo de Catedral és el dibuix d’una oca. “Està dedicat a Santa Eulàlia, a les tretze oques de Santa Eulàlia”, em diu Batallé. El logo té la senzillesa del pingüí de Penguin, però en aquest cas s’ha buscat “que no fos òbvia la relació entre el nom i el logo del segell”. Hi ha qui diu que sembla un ànec, però diria que més aviat és una oca. Els meus amics editors anglesos em diuen que és un duck, i especifiquen l’espècie i tot: black East Indian duck.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. M’agradaria equivocar-me, pero el nombrar “discurs” en segons quines editorials/institucions culturals/empreses-més-que-subvencionades crec que no deu ser pel fet que són nombrosos els polítics que van a reposar als depatxos i butacons de diferentes editorials, un cop “cremats” en la seva etapa pública-política.
    Si la sra. Batallé ho ha dit amb tota la [mala] intenció, la meva més gran felicitació per un posicionament tant valent.

    Atentament