Màscares de fum

Dues parelles coincideixen en un hotel d’un país indeterminat del tercer món. No poden sortir al carrer i ni tan sols obrir la finestra a causa d’una revolta popular. I el que havia de ser una estància plàcida es converteix en un espiral de mentides i traïcions, un ball sense màscares. Fum, de Josep Maria Miró,  és un thriller que remou a l’espectador i ens obliga a reflexionar sobre la base de les nostres relacions i la inestable identitat que ens hem construït.

Com succeïa a Nerium Park, ens trobem amb una parella, l’Eva i l’Àlex, més preocupada pel que tenen que pel que són. Un retrat d’una generació que ha seguit el camí establert, la convenció, sense aturar-se a pensar per què. Serà la Laura (una magnífica Carme Elias) que els desemmascararà i els farà adonar-se de la fragilitat de la seva felicitat. Un cigarret i adéu força de voluntat, unes quantes preguntes i adéu cuirassa protectora. El personatge de la Laura està per damunt de tot, sembla no tenir res a perdre. Salvant les distàncies, arriba a recordar, en algun moment, l’immesurable Iago d’Otel·lo.

Com apunta Esteve Miralles al pròleg de l’obra, Josep Maria Miró té tendència a confrontar personatges forts amb personatges més càndids per demostrar que tots, conscientment o no, manipulen els altres al seu favor. A Fum la Laura és el motor, qui començarà a teixir una xarxa d’enganys i alimentarà les inseguretats de la parella jove, però seran ells que la farciran de mitges veritats. I és aquí on, a través d’una encertada estructura d’el·lipsis, l’autor obliga a l’espectador a prendre partit i participar en el joc teatral. Recontruir la realitat entre instantània i instantània i triar una veritat.

Més enllà de la correcta posada en escena, àgil i dinàmica, el que fa que tot funcioni com un engranatge perfecte és el repartiment. Lluís Marco, Joan Carreras i Anna Sahun broden els seus personatges però és Carme Elias qui brilla amb llum pròpia gràcies a una interpretació que irradia força i sinceritat. Fins el 26 de gener a la Sala Petita del Teatre Nacional.