Greta, una rateta apoderada

En la línia dels temps, i d’una tradició que sembla que arrela a casa nostra de revisitar els contes clàssics i donar-los una nova lectura, una feliç barreja de talents ha estrenat a La Puntual la peça Greta la Rateta… que escombrava l’escaleta.

Sota la direcció de Néstor Navarro, els titellaires Glòria Arrufat i Eugenio Navarro porten a escena el resultat d’una feina coral d’una quinzena de professionals (escenògrafs, titellaires, disseny de vestuari i de llums) que apropen als més petits un conte clàssic modificant-ne l’argument amb un acrobàtic joc de teatre dins del teatre. Aquest conte de popular tradició oral que té fins a quatre versions escrites diferents, que el col·lectiu Vivim del Cuentu ja havia revisitat amb la seva Rateta que llegia a l’escaleta de la sèrie “Contes Desexplicats”, compta ara amb una nova versió divertida i original.

La gràcia d’aquesta adaptació recau en el fet que l’estereotip de la rateta presumida i passiva es converteix en un model de rateta apoderada. Si la rateta del conte clàssic espera els pretendents, que se li ofereixen per casar-se, mentre lluu el llaç comprat amb la monedeta que ha trobat escombrant l’escaleta, la nostra Greta és una artista, malabarista, trapezista i equilibrista i la trobem escombrant les bambolines d’un teatre (tal com està el sector, els artistes han de fer de tot!). Quan tot escombrant es troba un dineret, la Greta li explica al seu amic el ratolí tramoista Rinaldo que invertirà la moneda en muntar un gran espectacle. Ella farà el seu número d’acrobàcia, i decideix, doncs, fer audicions per tal de triar un company escènic, que l’ajudi en el seu número final d’acrobàcia. “No vull ningú que es declari, vull company d’escenari”, diu, i desfilen davant d’ella els possibles candidats.

Cadascun d’ells li porta un número d’alguna disciplina artística: el gall la ventrilòquia, el porc el ball (un número meravellós i fascinant amb llum negra!), l’ase és mag, i fins i tot hi ha un domador de puces, el gos. Però cap d’ells no li escau, perquè no saben treballar en equip i no l’ajuden en el seu número final d’acrobàcia… El gat falaguer, i que en moltes versions del conte se la vol menjar, aquí la vol hipnotitzar (els grans podem imaginar per què…), però gràcies a la distracció del seu amic el ratolí Rinaldo, la Greta la rateta aconsegueix acabar el seu número d’acrobàcia i estabornir el gat, i se n’adona finalment que tota l’estona havia tingut al costat un gran company escènic, el titellare Rinaldo!

La feina coral que ha fet possible aquesta obra és el guió divertit i juganer de Raquel Loscos, la composició musical de Mariona Sagarra, el vestuari d’Águeda Miguel i la caracterització dels titelles d’Eugenia Susel, la construcció dels titelles i els elements escenogràfics de Clara Algaba juntament amb Eugenio Navarro i Jordina Salvany, el disseny de l’escenografia d’Alfred Casas, i la construcció de Miquel Grima, el disseny de la il·luminació de Quico Gutiérrez i la fotografia de Yoana Miquel. Amb l’assistència tècnica de Matias Torres, la direcció de Néstor Navarro i Mar Solà d’ajudant de direcció.

Les mans i les veus de Glòria Arrufat i d’Eugenio Navarro donen vida i veu a Greta, aquesta rateta apoderada, i al seu amic Rinaldo, que esperem que vegin molts infants i faci pensar a petits i grans. Ja va sent hora que decidim quins valors volem transmetre als nostres petits, bevent de la tradició però per millorar-la i si cal, superar-la, adaptant-la a la realitat actual.