A cop d’ull a La Virreina

A La Virreina Centre de la imatge es presenta “A cop d’ull”, una extensa mostra de l’obra dels nombrosos fotògrafs que han treballat des de Barcelona els darrers anys i els seus precedents. El fotògraf Josep Maria Cortina hi ha anat i ens ho explica.

Sempre he pensat que la fotografia ha tingut a casa nostra una trajectòria brillant des de meitats del segle passat. Alguns dels nostres fotògrafs estan, sens cap mena de dubte, a l’alçada dels seus col·legues francesos o americans que,  a diferència dels nostres, han esdevingut mites internacionals. Poca difusió interna, manca de mitjans informatius potents, aïllament polític internacional. Segurament una mica de tot plegat explicaria aquest pobre reconeixement.

Aquest dies tenim la oportunitat de valorar la força de la nostra fotografia en l’exposició “A cop d’ull” que acull “La Virreina”, Centre de la Imatge. La idea del comissaris  és presentar una mostra molt àmplia i diversa dels fotògrafs que han treballat des de Barcelona, però sense que els seus treballs i les seves imatges s’hagin de circumscriure de forma exclusiva als escenaris de la ciutat.

L’exposició s’inicia amb els precursors dels anys cinquanta i seixanta Català Roca, Masats,Terré, Maspons, Miserachs, Pomés o Colom entre  d’altres i passant per totes les generacions fins arribar als representants de les més actuals com Manresa, Soriano, Airob, Salvans o Aranda per esmentar-ne només alguns d’una llista de més de vuitanta-set artistes que trobareu al catàleg!  D’altra banda estem davant d’una mostra poc homogènia en el seu contingut, que presenta temàtiques i estils molt diversos i cobreix pràcticament totes les especialitats  i tècniques fotogràfiques, fotoperiodisme, fotografia urbana, viatges, retrats, fotografia artística, reportatge teatral, fotografia analògica i digital, etc. Per tant hi trobem gran diversitat d’èpoques, estils, autors i temàtiques.

Això fa que d’entrada la mostra pugui semblar excessiva i difícil de digerir amb les seves més de 575 imatges. Però, afortunadament, aquesta impressió inicial s’esvaeix a mesura que anem avançant. L’explicació és  l’encert dels comissaris, que han sabut agrupar adequadament les obres en diferents espais i dintre d’ells presentar ben diferenciades les fotos de cada autor, aquest cop sí, amb una clara unitat temàtica. Tot això fa que de fet estiguem davant d’una exposició molt gran però composada de moltes de petites perfectament identificables i digeribles. Aquí trobo que està el secret que dona  a l’espectador la llibertat de triar i fixar la seva mirada en aquells fotògrafs que més li interessin sense que el conjunt l’aclapari.

Una petita consideració crítica és que el saló on els visitants tenen a la seva disposició un ampli i confortable espai per consultar els catàlegs resulta impracticable per manca de llum. Sembla que la projecció d’un vídeo proper a la porta del saló exigeix reduir el nivell de lumínic de l’estança fins a nivells que fan impracticable  la lectura. Aquesta deficiència es podria encara resoldre fàcilment.

En conjunt estem davant d’una exposició que aconsegueix amb èxit posar en valor la fotografia catalana, encara que no crec que es pugui respondre a la ambiciosa i complexa pregunta que es fan els responsables de l’exposició en la seva presentació:

Aquesta exposició recull la cultura visual fotogràfica de la ciutat de Barcelona en la darrera dècada, no a mode de cànon o de solució, sinó com a espai de preguntes: És possible parlar d’una identitat visual a Barcelona? És possible parlar d’una mirada diferent des de les pràctiques fotogràfiques locals que doni lloc a una sèrie de representacions comunes també diferencials?

De tota manera, al marge de qüestions de filosofia fotogràfica, tant freqüents entre els comissaris d’exposicions, aquesta és una bona ocasió per gaudir de la bona fotografia que s’ha fet i es fa des de casa nostra. L’exposició estarà oberta fins el 16 de mars. De visió obligada pels amants de la fotografia.