Hem tornat a Móra d’Ebre. Aquest cap de setmana s’hi celebrava la fira Litterarum. A la plaça de Dalt tot era al seu lloc. La carpa de la Fira del Llibre Ebrenc, l’escenari i les cadires, les taules de la terrassa de la Noisette i l’escultura en honor a Julio Antonio, escultor local més conegut a Madrid que a Barcelona. Quan arribem a la plaça, el primer que fem és anar a la cantonada a saludar la senyora Teresa, mestressa de Can Anmella, comerç històric de Móra d’Ebre. Cada any, uns dies abans de la fira Litterarum, la senyora Teresa truca a l’hotel Casa del Castell i pregunta a l’Èlia si hem reservat habitació. Per als nostres fills és com una besàvia adoptiva.

La senyora Teresa, que aquest any ha fet 87 anys, encara té humor per anar a algun espectacle de la fira. Aquest any me l’he trobat a l’espectacle inaugural, a La Llanterna, on ha vist El club oblidat: Barcelona Lyceum Club, de la companyia Les fugitives, que a partir de la investigació de M. Àngels Cabré ha reconstruït la vida d’un club femení que als anys trenta es va convertir en un espai cultural obert a totes les dones. L’espectacle abraça críticament el feminisme dels anys 30, alhora que assenyala fins a quin punt avui ens pot semblar obsolet i superat. Amb tot, van ser uns anys d’eclosió de les llibertats individuals i col·lectives que acabaria sent tan fugaç com la Segona República i que marcaria la vida d’escriptores com Maria Carratalà, Carme Montoriol o Aurora Bertrana, que van veure trinxats els seus somnis.

Aurora Bertrana volia ser escriptora des de ben jove! Quan el seu pare va saber que volia dedicar-se a la literatura, li va dir: “A Catalunya ser un escriptor és una dissort”. Per esvair les ínfules literàries de la seva filla, Prudenci Bertrana va enviar Aurora a fer classes de violoncel a Barcelona. I dissabte a la tarda, a la plaça de Baix, a tocar del riu, amb el paradís fluvial de l’Ebre de rerefons, la companyia les Bertranettes ens van traçar la trajectòria musical d’Aurora Bertrana, una artista que va actuar per tot el món com a violoncel·lista professional i va fundar el primer trio de jazz femení d’Europa. Queralt Albinyana portava la veu cantant, molt ben acompanyada per Leonor Falcón (violí) i Marta Roma (violoncel), que va superar una indisposició després del viatge i ens va encisar cantant clàssics com My ideal o Basin Street Blues. Aquest espectacle produït per Tramoia és una delícia i el recomanaria a qualsevol programador.

També us recomanaria El misteri de Vallfogona. El cas del rector, un monòleg molt ben travat d’Albert Estengre. Narrador amb una gran vis còmica, Estengre trena tres històries de caire escatològic o eròtic, probablement falses llegendes atribuïdes a Francesc Vicent Garcia, i en fa un relat hilarant que et fa retorçar a la cadira. Aquest any que se celebra els 400 anys de la mort del Rector, aquest espectacle ha de girar per tots els pobles de Catalunya. Estengre ens ha promès que enregistrarà l’espectacle en format pòdcast. Us mantindrem informats!

Ha estat un plaer retrobar a l aplaça els llibreters de la Viladrich de Tortosa i Amposta, de la llibreria El Núvol de Móra la Nova i de la llibreria Bassa de Móra d’Ebre. Enguany la Fira del Llibre Ebrenc ha estat altre el marc de presentació de nous autors, i voldria destacar dues novel·listes debutants de les Terres de l’Ebre: Clàudia Pallisé hi ha presentat Aquest cos meu i nostre (Cossetània) i Laura Fabregat La vida per dins (Univers). Fabregat és d’Alcanar i Pallisé de Tivissa i totes dues compaginen la creació literària amb una intensa activitat acadèmica. Més coses en comú: totes dues ens parlen de dones joves que arriben a la vida adulta arrossegant fantasmes del passat. No us perdeu les ressenyes de Xavier Vega sobre Pallisé i la d’Adrià Ibáñez sobre Fabregat.

Justament Pallisé ha moderat una conversa entre Cinta Farnós i Roser Vernet, on han abordat la representació del món rural a la literatura catalana. Novel·les com Terres mortes de Núria Bendicho o Mamut d’Eva Baltasar, o fins i tot la darrera novel·la d’Irene Solà ens han abocat a una visió tremendista del món pagès, un món condemnat per atavismes insondables. La conversa de Litterarum va anar per altres camins i va servir per reivindicar la ruralitat com un espai on es poden explicar històries normals, tan contemporànies com les urbanes. Podeu llegir la crònica de l’acte aquí sota.

• 

  Glossa

  Un creuament de mirades

  Bernat Puigtobella

Dissabte a la tarda m’assec a la terrassa de la Noisette i veig passar els espectacles com si fos un carrusel, des d’un contacontes fins al concert de Guiem Soldevila. Xavier Vega, que ens ha ensenyat que és provinciana la nostra incapacitat de veure el país sencer, ha baixat de Flix i prenem un xampú, que és la manera que tenen aquí de referir-se a la cervesa amb llimona. Vega em presenta Joan Launes, un factòtum cultural de Móra d’Ebre. Es miren desafiants i es donen la mà. La gent de Flix i Móra viuen la mateixa rivalitat que Terrassa i Sabadell. A Flix diuen: “Gent de Móra, gent traïdora”. I per bescantar els seus veïns, els de Móra diuen: “A Flix, qui bé n’entra mal n’ix”. En Joan Laudes és president de l’associació cultural La Riuada, que des de l’any 1998 organitza presentacions de llibres, conferències i publica la revista La riuada a Móra d’Ebre.

Laudes em diu que La Riuada s’ha dedicat a estudiar tot un àmbit geogràfic que es correspon de manera natural amb l’antiga baronia d’Entença. La baronia es remunta a l’any 1174 i es va mantenir com a entitat administrativa fins ben bé el 1800. És el territori que avui La Riuada vol aplegar culturalment. Anem d’una cosa a una altra i em parla dels llaguts que antigament remuntaven l’Ebre. Quan no feia vent, los sirgadors havien de lligar l’embarcació i sirgar riu amunt des de la riba. En canvi, quan bufava la garbinada, les veles, el trau i la gàbia, s’inflaven i tibaven les cordes per estirar el llagut riu amunt.

Parlo també amb Gemma Sastre, que fa tres anys va succeir Albert Pujol al capdavant del Litterarum, està contenta amb aquesta tercera edició que dirigeix. La Gemma, que era una xiqueta quan Pujol va fundar Litterarum amb la Núria Grau ara fa 16 anys, ha decidit reforçar programació de divendres per atreure els programadors, ha reforçat les activitats infantils i ha portat un públic més jove a la fira, sobretot al sopar maridatge que se celebra al castell de Móra, on enguany Cesk Freixas ha cantat textos de Roc Casagran. La nova directora ha convertit la nit de dissabte en una gran trobada gastronòmica, maridant música i vi. A banda d’alguns assistents a la fira, el castell s’omple de gent mudada vinguda de tota la comarca que ha exhaurit les entrades anticipades per a aquest concert al castell, possiblement l’únic acte de Litterarum al qual assistiran pel mòdic preu de 24 euros. La gent beu vins blancs, rosats i negres mentre Cesk Freixas canta per la lluna plena que penja sobre el riu.

Al castell l’aire corre i m’he d’abrigar una mica. Hi coincideixo amb la Mixa, la nostra booktuber, que tant et pots trobar a la presentació del Rector de Vallfogona com a un concert a la vora de l’Ebre. La Mixa i jo sopem dempeus al voltant d’una bota de vi. Em parla del club de lectura que ha conduït a Litterarum amb joves lectors i l’autor Joan Roca, autor de Sota el fang (La Magrana). Aquesta dinamitzadora cultural també és presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans (AJLC), i ha vingut a Móra a fer una xerrada als alumnes de l’Institut Julio Antonio. Els ha parlat de la prescripció literària les xarxes socials i dels booktokers, els bookstagramers o els booktubers… La Mixa ha captivat els alumnes de Móra i m’explica que des de l’associació han engegat un verkami per finançar la IV Jornada de Joves Lectors, que s’ha de celebrar l’1 de juliol de 2023 a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona. Ajudeu-los.

Amb aquesta edició, Gemma Sastre ha pogut confirmar les intuïcions i aprenentatges dels dos anys anteriors. Amb un pressupost de 40.000 euros, ha programat 14 espectacles, 22 presentacions de llibres i 5 espectacles literaris. El 19è Premi Llibresebrencs.org de relats curts per a jóvens ebrencs, que en edicions anteriors havia guanyat Marta Rojals o Clàudia Pallisé, ha arribat als 56 inscrits, amb una gran participació de joves entre 16 i 22 anys. Hi ha esperança.

Rubén Biarnés, nou alcalde confirmat a les urnes a les passades eleccions, ha assistit a la fira, i hi té més fe que el seu predecessor. És una bona notícia. Litterarum necessitarà créixer en pressupost si es vol mantenir i millorar en els pròxims anys. Caldran més recursos per atreure bons artistes en un sector cultural cada dia més professionalitat. La fira ha d’inflar les veles. Trau i gàbia i un bon vent de garbí.