La cara infantil del Lliure

Aquest novembre arrenca la programació infantil del Teatre Lliure d’aquesta temporada amb tres espectacles: Teatro Caca. Dulce introducción al caos de David Espinosa, IMPOSSIBLE? de Marina Baixas i Júlia Mata i Infinitus de Magda Puig i Torres. Tant l’un com l’altre, pensats per edats diferents, van acompanyats de tallers perquè els menuts puguin apropar-se a l’espai escènic i als artistes i coneguin la disciplina des de dins. Les tres propostes s’han desenvolupat en el marc de ‘La caixa del Lliure’, un projecte creat per Joan Baixas i Marina Baixas amb la col·laboració d’Ester Rovira de Dadà Barcelona.

 

‘La caixa del Lliure’ forma part d’una proposta educativa impulsada pel Teatre Lliure i pensada pel període 2020-2023. De moment s’ha posat en pràctica a l’escola Tres pins de Poble Sec, però la intenció és ampliar-la a tot el marc educatiu, des dels infants de tres anys als adolescents gairebé universitaris. L’objectiu és aconseguir, segons Joan Baixas, “que el teatre estigui més present dins del sistema educatiu públic i que els infants i joves comencin a entendre aquesta disciplina com una cosa diferent de la que sempre s’ha mostrat”. De moment, tenint en compte el que s’ha fet fins ara des de la iniciativa, es busca que els petits s’introdueixin al teatre de forma natural, sense la necessitat de continguts teòrics.

Per aconseguir aquests propòsits, els dos Baixas han construït una mena de caixa escènica, un escenari tècnic de teatre de mides reduïdes que permet als infants explorar les diferents cares del teatre: la il·luminació, el so, el decorat, la manipulació d’objectes… La caixa està estructurada en dues seccions, l’escenari i el magatzem, i els petits, en aquest petit espai, creen entenent el teatre com un joc. L’únic del qual parteixen és la base tècnica, més enllà d’això, tenen via lliure per construir. Com explica Marina Baixas, “l’interessant és veure com en aquest espai sense regles, cada infant tria allò que més li motiva, un tira per l’escenografia, l’altre per les llums, l’altre per ser la veu narradora…” A mesura que el projecte agafi embranzida, s’elaboraran capses de mides més grans per estendre la proposta a grups de més edat.

El primer espectacle que s’estrena i que s’emmarca en el context d’aquest projecte de la caixa escènica és Teatro Caca. Dulce introducción al caos de David Espinosa, que es podrà veure del 10 al 14 de novembre. El públic assisteix a una espècie de tutorial escènic en què s’explica què és el teatre híbrid, les arts vives i els nous llenguatges a partir de les eines escèniques -projecció d’ombres, accions coreogràfiques, instal·lacions interactives- que Espinosa ha anat desenvolupant durant els darrers anys. L’artista valencià sempre ha volgut fugir de la convencionalitat teatral i, en aquest sentit, la proposta de treballar amb la caixa la va rebre amb els braços ben oberts. Espinosa subratlla que, jugant a fer teatre ha vist com afloraven inesperadament temes com “la incomprensió, la por i la violència”, realitats “essencials” en tant que formen part del procés d’aprenentatge i de creixement de qualsevol ésser humà.

IMPOSSIBLE? és el segon dels espectacles infantils amb els quals engega la temporada infantil, projecte de la mateixa Marina Baixas i de Júlia Mata, que ocuparà el Teatre Lliure del 17 al 21 de novembre. Mitjançant la història de dos personatges reals que fan possible allò que a priori sembla impossible, aquesta obra ens mostra la importància de cuidar la terra que habitem i com és possible impulsar el canvi des d’un mateix. Baixas i Mata, aprofitant l’espai de la caixa, han optat per treballar amb tècniques com les ombres, els objectes i els paisatges, i utilitzar materials que els petits estan acostumats a fer servir, per exemple, el paper blanc. Baixas afirma que “li feia moltíssima il·lusió treballar amb la caixa i explicar històries des d’aquesta com si es tractés d’una espècie d’espai de contacontes”.

El tercer dels espectacles d’aquest cicle de La caixa del Lliure és el d’Infinitus de Magda Puig i Torres, aquest s’estrenarà el 23 de febrer i es podrà veure fins al 27 del mateix mes. El terra de la protagonista decideix escapar-se, aquesta comença a caure i aterra a un espai desconegut. A través d’aquest argument, Puig es planteja què passa en un món on tot és possible, on existeixen possibilitats infinites per decidir què vols fer. Infinitus existeix més a prop del que ens pensem. Utilitzant diferents tècniques, des d’elements del pop art a objectes del dia a dia dels infants, l’espectacle dialoga entre el surrealisme i el realisme. Puig explica que “ha estat un plaer jugar amb la caixa escènica, que ofereix possibilitats il·limitades”.

Cadascun d’aquests artistes, que arrenca el seu espectacle a partir del dispositiu de la caixa, troba la seva pròpia manera de treure-li partit a ‘La caixa del Lliure’. Georgina Oliva, directora de programació i continguts del Teatre Lliure, afirma orgullosa que “estan ben il·lusionats amb una iniciativa que servirà, definitivament, per introduir de forma exitosa als més petits dins la cultura del teatre”.