La caixa negra és una màquina filosòfica

La temporada passada el Teatre Lliure va crear cicle Katharsis amb l’objectiu de qüestionar què és el teatre a través de diferents formes d’expressió. Aquest cicle vol ampliar els marges del que significa el teatre i trencar amb la seva definició més convencional, gràcies a la llibertat de moviment i a través de l’observació, l’escolta, el judici i el reconeixement.

Aquesta segona edició consisteix en deu dies de conferències performatives que acabaran amb un debat. Les conferències seran dutes a terme per artistes locals. L’objectiu és fer un homenatge a les arts escèniques donant resposta als debats que es generen sobre el tema als mitjans i centres culturals davant les crisis que es generen en el sector.

Antropologies de la caixa negra és una cocreació de Mercè Boncompte, Daniel Cardona, Manuel Cirauqui, Ana Habash, Berner Maynés, Elisabet Pahissa i Alexandre Viladric. Aquesta conferència-performance és un relat compost de diferents elements –verbals, visuals, tàctils i sonors– que parla sobre les obres d’artistes i escriptors actuals com ara Victor Costales, Paloma Polo o Jalal Toufic entre d’altres. S’inclouen materials inèdits i la presentació de B·LACKASHA, un artefacte de caràcter esotèric, domèstic i wearable. “És una espècie de màquina de registre del nostre propi vol: caixa, llum, maqueta arquitectònica, exoesquelet … I objecte performatiu per al públic de la peça”, afirma Manuel Cirauqui, director d’Eina Idea.

“El punt de partida d’aquest projecte és la consideració de la caixa negra com a màquina filosófica”, continua. “Des dels primers usos d’aquest dispositiu en l’aviació civil a mitjans del segle XX, i pel seu protagonisme en escenaris catastròfics, la caixa negra ha funcionat culturalment com una metàfora de la memòria encriptada, testimoni persistent, indestructible i concentrat, d’allò destruït”.

En aquesta performance, l’espai escènic és pres com un lloc de ressonància i col·lisió. Cirauqui afirma que l’espectador ‘es trobarà amb una conferència multimèdia, de la qual es van introduint de mica en mica elements autònoms: diverses projeccions, ficcions, missatges de veu, la paròdia d’alguna cosa que podria ser un TedTalk, i fins a un DJ set en directe’, continua. ‘La caixa negra és manifestació d’una estranya supervivència, una escriptura; suscita, així, una forma contemporània de l’ampolla al mar.’

Podreu veure Antropologies de la caixa negra el 24 i el 29 de gener a la Sala Fabià Puigserver. Per a més informació sobre aquest i tots els espectacles del cicle Katharsis podeu consultar aquest enllaç.