Tanit Plana té art i part

La fotògrafa i artista Tanit Plana presenta l’espectacle interdisciplinari ‘Part’ dins el marc del cicle ‘Escenes: dones i creació’ de L’Auditori i el Festival Grec

Un part és buidor i plenitud? És un punt i a part o un punt i seguit? És un punt d’inflexió? Fa por? Allibera? És un moment explosiu o fluctuant? És, potser, una barreja d’aigua i foc? És un instant de lucidesa o més aviat d’inconsciència? És una experiència sobretot corporal? Quin paper hi fa, l’espiritualitat, en una sala de parts? Abans de donar a llum, cal entrar dins la foscor? Tots n’hem viscut almenys un, de part, però hi ha algú que gosi traçar-ne els límits? Podem imaginar-nos-ho, els qui no hem tingut mai cap fill? Els qui heu parit, què en recordeu? Tot de preguntes neixen a batzegades quan pensem en una persona que pareix.

‘Birth’ (1975). Fotografia: Lennart Nilsson.

Del misteri de la mort, se n’ha parlat tant… I mira que, un cop l’hàgim conegut, no en podrem dir res! El misteri del part, en canvi, no té gaire literatura. És una vivència borrosa, a vegades maleïda, a vegades mitificada. Amb la voluntat de conèixer-la millor, la fotògrafa i artista Tanit Plana (Berga, 1975) ha creat l’espectacle interdisciplinari Part, que s’estrenarà el divendres 9 de juliol i el dissabte 10  —ambdós dies a les sis de la tarda i a les vuit del vespre— a L’Auditori de Barcelona. Es tracta de la segona proposta del cicle ‘Escenes: dones i creació, que han coproduït el Festival Grec i L’Auditori amb l’objectiu de donar a conèixer la mirada de tres dones artistes sobre la creació i la fertilitat.

Plana ha treballat sobretot en el camp fotogràfic. Últimament ha presentat l’exposició PUBER a La Virreina Centre de la Imatge i, també, ha participat al projecte Viatge a Mart del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En aquesta ocasió, però, ha optat per combinar la imatge, la música i la dansa. Per això, l’acompanyen la coreògrafa Candela Capitán, la pianista Lluïsa Espigolé, especialitzada en música contemporània, i la soprano Adriana Aranda. És un espectacle experimental, que fa preguntes i busca respostes. El cos de Capitán, ple d’expressivitat, dibuixa imatges a l’espai. La música d’Espigolé tensa l’ambient.

Darrere l’escenari, una bona colla de dones treballen per fer possible el muntatge: Silvia Delagneau i Paula González s’encarreguen de l’espai escènic; Isabella Gutiérrez, de l’espai sonor; Raquel García-Tomás n’ha fet l’assessoria musical, i Marina Giraldos ajuda Plana en la direcció de l’espectacle. Totes plegades han construït aquest projecte a la Fabra i Coats. Una vegada l’hagin presentat a L’Auditori, n’exposaran la part fotogràfica a l’espai Alalimón Galería de Barcelona.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació