La ballarina, la mèdium i la bruixa

La coreògrafa i ballarina Núria Guiu (Mollet del Vallès, 1985) torna a trepitjar amb força l’escenari de la sala Maria Aurèlia Capmany (MAC) del Mercat de les Flors. A diferència del solo Medium que presentava a inicis de temporada, a Supermedium està acompanyada de vuit ballarines, els cossos de les quals actuen com a mèdium, és a dir, totes elles canalitzen una gran varietat de moviments provinents de diferents herències culturals, inclosa la digital.

Assistim a un assaig de l’espectacle dies abans de l’estrena. Núria Guiu comenta el que l’espectador veurà a la sala MAC: «A escena et trobaràs una multitemporalitat. Una ballarina que balla com la Uma Thurman de Pulp Fiction, al costat d’una que està fent el Llac dels signes, al costat d’algú que fa una sardana, una altra El mar de l’Àngels Margarit o danses urbanes, perquè pel que sigui li ha arribat aquest registre al cos. Treballem amb la idea de multitemporalitat, tot passa al mateix temps, que és el que veiem avui dia a les pantalles, on passa tot alhora.»

La virtualitat, o més ben dit, la manera com la virtualitat passa a través del nostre cos continua sent un tema recurrent en les creacions de Guiu, com ja vam veure a Medium, amb la peça Likes a la Sala Hiroshima el 2021, i que després va portar el Cicle Katharsis del Teatre Lliure, a Spiritual Boyfriends, al Festival Grec i a Cyberexorcisme.

El projecte Cèl·lula, un embrió

Aquesta és la tercera temporada que Núria Guiu fa una residència d’artista al Mercat de les Flors. A diferència dels seus anteriors projectes residents (Cyberexorcisme i Medium), que eren coproduccions amb el Mercat, aquesta vegada Supermedium està produït 100 % pel mateix Mercat de les Flors i s’emmarca en el projecte Cèl·lula, que té com a objectiu produir, crear i fer dansa dins l’estructura de la mateixa institució. Fins ara s’han fet onze laboratoris i tres produccions amb els artistes Albert Quesada, Pere Faura / La Diürna, i amb Guy Nader i Maria Campos. Enguany li han proposat a Núria Guiu una creació dins el marc del projecte.

Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors, explica l’anhel de Cèl·lula: «Voldríem que amb el temps fos l’embrió d’una companyia, de manera que des de les institucions públiques podem produir creacions, ja que no se’n fan i en fan falta perquè és molt difícil tenir un format mitjà o gran des d’estructures independents» i afegeix que, «és important fer-ho perquè a vegades la situació de la dansa és molt precària i cal donar estabilitat».

«Estic molt feliç per trobar companyes de feina i amigues amb les quals puc compartir un projecte», Núria Guiu, ballarina i coreògrafa.

La suma de dos universos

A Supermedium, Núria Guiu està acompanyada de la coreògrafa i ballarina noruega Ingri Fiksdal, que a Medium s’encarregava de la producció. Aquesta vegada, ambdues s’han dedicat plenament a la coreografia. Núria Guiu valora positivament l’experiència: «Estic molt feliç per trobar companyes de feina i amigues amb les quals puc compartir un projecte, perquè portar una peça de gran format sola a nivell creatiu és dur», i afegeix: «Jo he estat moltes vegades a Noruega, però ella és la primera vegada que ve aquí a treballar. Està absorbint el meu univers i jo crec que ara els nostres mons estan més en paral·lel que a Medium, ara hi ha més de les dues.»

A Supermedium, Núria Guiu balla juntament amb vuit ballarines (Clara Tena, Emma Riba, Mabel Olea, Aina Lanas, Blanca Tolsà, Anna Calsina, Laura Morales i Berta Pascual). Guiu comenta que l’espectador percebrà que les danses de cadascuna no provenen del mateix lloc, però que, tot i això, les podrà reconèixer per separat: «Hi ha moviments que sense saber-ho ens pertanyen a totes, que formen part de l’imaginari col·lectiu o cultural. Qui no ha vist el salt de Dirty Dancing? Encara que no hagis tingut mai Tik Tok, quan veus algú fer uns certs gestos et ressonen. L’espectador pot veure que hi ha un salt temporal a través del moviment.»

A més, Guiu diu que les danses de l’espectacle són els gestos que com a humans processem diàriament: «En realitat estem parlant de formacions de moviments que hem integrat, perquè te’ls ha passat la teva mare, la teva professora o perquè els has vist a la pantalla del mòbil. Estem constantment canalitzant diferents moviments.»

Aquesta diversitat de danses també estarà acompanyada per la música de Los Sara Fontán, qui els ha compost un acompanyament musical amb veu. També sentirem la feina de disseny sonor d’Uge Pañeda, que com apunta Núria Guiu “du cap a les entranyes, cap a un lloc més visceral”. Un univers del qual en sortiran amb altres varietats de música, com l’electrònica.

«Com a ballarina, quan entres al mercat laboral, entres a un estat precari», Núria Guiu

A part del concepte de multitemporalitat a través del moviment, Supermedium també explora els conceptes de mèdium i bruixa: «Sempre s’ha dit que la dansa és difícil d’atrapar, que és immaterial. Jo crec que les ballarines són com mèdiums que canalitzen els moviments que apareixen en el seu cos.». A més, a través del vestuari l’espectacle planteja la vinculació de la bruixa i la ballarina com a personatges dissidents: «Les bruixes han estat persones que per la seva forma de fer i pensar vivien al marge. Ser ballarina és un luxe, perquè si has crescut i has pogut ballar segurament és perquè tens una família que ha pogut sostenir els estudis, però quan entres al mercat laboral, entres a un estat precari.»

És per aquest motiu que l’escenografia (Ronak Moshtaghi) estarà formada per unes lones com les dels espais de construcció i els vestuaris són un híbrid entre els colors i el disseny d’un vestuari (Manuel Mateos) que prové del món de la construcció i al mateix temps, remet a un mallot de ballet o a una faldilla de dansa de saló. «Hi ha aquest imaginari de bruixa, però no la bruixa esotèrica, sinó una bruixa i ballarina que està al marge», exposa Guiu.

Finalment, la coreògrafa comenta que per aprofundir en aquest imaginari, les ballarines van assistir a una sessió de tarot: «A part que espiritualment cada una va connectar amb una cosa molt potent, el grup va fer pinya perquè a través de les cartes el grup parlava. Les cartes són mediadores al final, és una altra mèdium» i afegeix: «Va ser com una eina per reafirmar idees de l’espectacle i per reafirmar-nos com a grup», conclou Núria Guiu.