Mariona Carulla: “La catalanitat és a la medul·la mateixa de l’Orfeó Català”

Ja és al carrer el número de juliol-agost de la revista Serra d’Or. Aquest mes recollim a Núvol l’entrevista que Zeneida Sardà ha fet a Mariona Carulla, presidenta de l’Orfeó Català. Podeu trobar més informació sobre els continguts d’aquest número d’estiu fent clic aquí.

El 6 de setembre de 1891, Lluís Millet i Amadeu Vives funden l’Orfeó Català, un cor no professional, amb veus d’una altíssima categoria artística i un ampli repertori simfonicocoral. Entre el 1905 i el 1908, Lluís Domènech i Montaner construeix el Palau de la Música Catalana per encàrrec de l’Orfeó. L’obra serà finançada amb fons procedents de subscripció popular. El 4 de desembre de 1997, el Palau de la Música Catalana és declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Al llarg de més de cent vint anys, l’Orfeó Català ha interpretat les obres cabdals dels repertoris vocals-orquestrals i programes de música coral d’autors catalans i internacionals. En el transcurs de tots aquests anys, els millors directors d’arreu, des de Richard Strauss fins a Pau Casals, des de Mstislav Rostropóvitx fins a Lorin Maazel, han conduït el cor. L’Orfeó Català ha viscut grans moments històrics. En volem destacar un de molt especial, tant per la categoria de l’obra interpretada com per la batuta que la va dirigir: la primera audició a l’Estat de la gran Missa en Si menor de Bach, el 19 de novembre de 1911, amb el mestre Albert Schweitzer.

Al costat d’esdeveniments de tanta magnitud artística i de tanta bellesa, l’oprobi conegut de tothom i prou dolorós per a tots que ha viscut aquesta institució centenària, un dels més grans símbols de la cultura catalana, esdevé encara més vergonyós.

Actualment, qui ostenta la presidència de la Junta Directiva de l’Orfeó Català és Mariona Carulla. Ella va ser la vicepresidenta del Palau de la Música durant quinze anys. En el moment de l’afer Millet n’assumí la presidència. Quatre anys més tard, el juliol del 2014 esdevé novament presidenta del Palau de la Música, aquesta vegada a partir de les eleccions a la Junta Directiva de l’Associació Orfeó Català i després de la retirada del seu únic adversari, Pau Duran. Mariona Carulla és economista i una empresària ben coneguda. Està vinculada a l’empresa familiar Agroalimen i és també accionista de Metrópoli Inmobiliaria, una de les empreses immobiliàries de més envergadura del país.

Dinou anys a la Junta Directiva i ara quatre més per endavant com a presidenta del Palau de la Música Catalana – Orfeó Català. Què us porta a continuar al capdavant d’aquesta institució enmig del daltabaix que suposa l’escàndol Millet? Què hi pesa més: La vocació d’empresària? Voler redreçar les finances? La tradició familiar lligada al Palau? Crec que la vostra mare, Maria Font, n’havia estat vicepresidenta…

De fet, de la família n’hi ha tres que han estat vinculats al Palau. El meu pare, molt motivat per tot el que és la cultura, l’any 1963 va proposar-se doblar el nombre de socis i ho va aconseguir. Un germà meu també hi va participar breument, i la meva mare va ser-hi des dels anys setanta fins al 2000, els darrers deu anys de vicepresidenta. Jo hi vaig entrar l’any noranta. El fet de passar tants anys al capdavant del Palau és perquè això no estava legislat. Era bastant normal a les associacions, funcionaven per cooptació, es parlava amb l’un i amb l’altre, hi havia qui s’hi estava tota la vida. L’any 2010, per primera vegada es va elaborar un reglament per a les eleccions. Respecte de què hi ha influït més, si el meu bagatge d’empresària o la tradició familiar, et diré que jo m’hi vaig trobar. Era la vicepresidenta i no tenia cap aspiració de ser presidenta. Però, tal com estava previst, si el president tenia algun problema o s’havia d’absentar, el vicepresident passava a ser president.

Què implica, respecte de la gestió anterior, el nou model creat el 2012, la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana?

La primera cosa que vam veure va ser la necessitat d’unificar les tres institucions. Hi havia l’associació de tota la vida. Després s’hi havien afegit les institucions, per a donar suport econòmic per a mantenir l’edifici històric, una cosa molt costosa. I, ja més endavant, els mecenes. Per tant, hi havia tres institucions que regulaven els diferents aspectes de la casa. Es va pensar que era millor unificar-ho en una sola fundació que aportés rigor, donés transparència i simplifiqués els comptes, la plantilla… Aquesta fundació es regeix per un patronat en el qual hi ha membres de la Junta de l’Orfeó Català i hi ha, per primera vegada, membres del mecenatge i de les tres institucions públiques (Ajuntament, Generalitat i ministeri d’Educació i Cultura). Tanmateix, és l’Associació Orfeó Català la que té la majoria de representants.

Respecte dels mecenes, crec us esteu bellugant força. Què els ofereix la institució?

El que era important en el moment d’aquella situació era mantenir els mecenes. Aleshores ja hi havia un bon nivell de mecenatge; el Palau va ser dels primers a activar aquesta política. El que passa és que, en aquells moments de desconfiança, se n’haurien pogut anar, i d’altra banda, per a acabar-ho d’agreujar, va arribar la crisi. Vaig anar a veure tots els mecenes i els vaig explicar el nostre pla, com volíem el futur. Calia donar-los confiança. Això va fer que es mantinguessin. De mica en mica, també, hem anat captant nou mecenatge, senzillament anant-los a veure, presentant-los el projecte i engrescant-los. 

De quin pressupost artístic disposa l’Orfeó?

El pressupost ha anat millorant. Fa dues temporades era d’un milió nou-cents mil euros, la temporada actual és de dos milions quatre-cents mil i el projecte que tenim per a la propera temporada és de tres milions dos-cents mil. Tenim un pla estratègic amb una programació que agrada. Nosaltres diem que ha estat un «model d’èxit». És avalat pel nombre de públic i pels abonats que s’apunten a tot un cicle i que, per tant, representen un coixí de partida important.

Ha augmentat de manera significativa la captació de socis? Quins avantatges se’ls ofereix?

Pel que fa als associats, tot i que creiem que se n’ha d’augmentar el nombre, no vam creure oportú fer-ho d’entrada després de tot el daltabaix. Ara que, per part meva, ja és el segon mandat i amb el bagatge d’aquests quatre anys, en què s’ha complert el pla estratègic previst, comencem a fer accions per a augmentar el nombre de socis de l’Orfeó Català.

Quina part hi ha d’autofinançament dels concerts respecte de l’aportació de les visites turístiques o del lloguer de sales?

El pressupost d’aquest any, de tota la institució Fundació Orfeó Català – Palau de la Música, és d’onze milions i mig. D’aquesta quantitat, hi ha cinc entrades que abans estaven molt equilibrades, però ara, a causa de la baixada tan dràstica de les subvencions institucionals, aquesta partida ha quedat bastant reduïda; ha baixat quasi un cinquanta per cent. Les altres, en canvi, han anat millorant. Amb una importància similar, hi ha la visita turística, la venda de l’entrada dels concerts que fem nosaltres i que en el transcurs d’aquests quatre darrers anys hem anat esperonant, el lloguer de la sala (de cada cinc concerts que es fan al Palau, nosaltres en fem dos i mig i l’altra meitat correspon a gent que ens lloga la sala), el mecenatge, i, finalment, els diners de les institucions públiques, que si abans representaven un 20%, ara estan en un 14%. Aquest sistema de finançament és molt interessant perquè, en temps de crisi com la que hem tingut, disposes de diferents ressorts.

El procés judicial Millet-Montull continua obert. S’ha recuperat alguna part dels milions desviats?

Hem recuperat sis milions. Ara, és clar, nosaltres hem tingut un trastorn patrimonial i, no cal dir, moral. Tenim unes auditories que ens diuen que el desfalc, els diners sostrets, és de trenta milions. Quan al seu dia es faci justícia, el nostre objectiu, evidentment, és rescabalar-nos al màxim.

Els valors originaris de l’Orfeó Català són: excel·lència, participació, compromís social i catalanitat. Com enfoqueu aquests reptes des de la presidència?

Aquests valors s’han mantingut. Aviat farem 125 anys. Hi ha hagut molts alts i baixos: l’època de la República, la guerra, la postguerra…, sempre l’Orfeó Català ha retornat a la seva esplendor, jo crec que gràcies, justament, a aquests valors que té molt imbuïts des de l’inici. Si últimament havien quedat una mica desfigurats, nosaltres els hem recuperat. L’excel·lència és un aspecte que és present en tot el que fem. Es pot visualitzar amb la programació artística, que està molt rumiada, amb la formació dels cors i amb els resultats, i amb la internacionalització que és fruit d’aquesta excel·lència. Respecte a la participació, l’Orfeó ja va néixer «de» la societat. La gent hi pot participar amb l’Escola Coral, venint als concerts, però sobretot amb l’Associació. El compromís social està en la nostra fe en la cultura i en la música que transforma la societat. Hem iniciat també un projecte, el Clavé XXI, que es fa amb els barris del nostre entorn. I, quant a la catalanitat, no cal dir que és a la medul·la mateixa de l’Orfeó Català, és el nostre ADN. No sols és l’idioma, sinó la preocupació i l’afany d’impulsar la música i els artistes catalans i, per descomptat, ser un referent a través del cant coral. 

L’Escola Coral està formada per cinc cors…

Sí, amb un total de 180 cantaires, des de 6 anys fins a 25. Hi ha el cor infantil, el cor de joves, el cor de noies de 17 a 25 anys… De fet, l’Escola Coral ha de ser un planter per a l’Orfeó Català.

Parleu-nos del projecte coral Clavé XXI…

Va començar fa uns tres anys amb una prova pilot, aquí, a la Ciutat Vella. Vam començar amb escoles, amb institucions del barri, amb casals… Liderem cors per mitjà dels nostres directors de cor i també de nois i noies del Cor Jove que hem preparat per a ser professors. Actualment, ja som en altres barris, al Verdum, a la Verneda… A més, tenim una entesa amb escoles de Mataró, de Sabadell…, que tutelem. Tenim vint-i-set cors i cinc-cents seixanta alumnes. Alguns d’aquests cors també vénen a fer classes aquí. Es fa una trobada de tots a la sala gran. A més dels valors que ja té el fet de cantar, aquesta trobada, venir a cantar al Palau, és una autèntica festa per a tothom, molt entranyable i inoblidable per als nens.

Centrant-nos en l’Orfeó, què destacaríeu del seu director, Joan Oller? Quines han estat les seves aportacions més significatives des de la seva incorporació el 2010?

Joan Oller havia promocionat els cors a Veneçuela, fent un gran treball amb músics, com Gustavo Dudamel, però també amb cors. Ell és el primer que ha tingut interès en el projecte Clavé XXI. D’altra banda, és l’artífex d’aquesta programació amb la qual s’ha arribat a uns nivells extraordinaris, tant en l’amplitud de concerts com de cicles, aquest any molt especialment amb els lieder, amb cantants internacionals, però també nacionals, com Xavier Sabata, i amb la programació de Palau 100, el nostre cicle estrella. Però el que ha estat també molt important és que Joan Oller, que tenia deu anys d’experiència de l’Auditori, ja era en una associació de divuit auditoris, els més importants d’Europa. Tres cops a l’any, els directors es reuneixen i escullen gent i programes que després roden per aquests divuit auditoris. Ara nosaltres en formem part. Això ha anat molt bé per a promocionar els nostres cors. Naturalment, si no haguéssim tingut un alt nivell, no ens haurien acceptat. Tot això ha estat labor personal de Joan Oller.

Més enllà de desfalcs i estafes, per sobre de malversacions i robatoris, la passió per la música coral dels cantaires del Palau continua viva i inamovible. Si l’Orfeó Català va néixer amb la voluntat de ser un símbol de la cultura catalana, el seu gran prestigi és reconegut actualment a l’estranger. La internacionalització d’aquest cor ja és un fet, com demostren els seus darrers concerts més significats. El juny de 2013, l’Orfeó Català va oferir els Gurrelieder de Schönberg a la Konzerthaus de Viena, al costat de la Wiener Singakademie, sota la direcció de Kent Nagano. El febrer de 2014, l’Orfeó feia un concert a la sala Gulbenkian de Lisboa amb motiu de la seva reinauguració. Aquest abril, l’Orfeó Català, juntament amb el Cor de Cambra del Palau, actua al costat de la London Philharmonic Orchestra i del London Philharmonic Choir, al Royal Festival Hall de Londres, sota la direcció de Tomás Netopil, per a interpretar la Missa glagolítica de Leos Janánek. També a Londres, oferirà en solitari un concert de música coral al Cadogan Hall, dins el marc del festival Choral at Cadogan.