En moments extraordinaris, cultura extraordinària

El número de desembre compta amb dues entrevistes: l’una, Lluïsa Julià entrevista Àlex Broch, crític literari, assagista, escriptor, editor i professor universitari, que explica com la seva producció literària s’ha desenvolupat des dels anys setanta fins a l’actualitat. També, comenta el seu punt de vista sobre la situació del país, des d’aleshores fins avui, i parla de la seva activitat en aquest sentit: «Nosaltres, els escriptors dels setanta, no solament naixíem d’una prohibició, sinó que naixíem contra una prohibició.»

L’altra, Marta Nadal entrevista Cèlia Sànchez-Mústich, poeta i escriptora, que parla de la importància que per a ella té la música per a escriure poesia. La confluència d’aquestes dues disciplines és bàsica per arribar a la poesia, a través de la qual «dic allò que no podria dir d’una altra manera». També comenta algunes de les seves obres, com La gota negra o A l’hotel a deshora, per exemple.

Maria Favà escriu sobre les botigues de tota la vida, però, malauradament, estan desapareixent per diverses causes. A més, posa en relleu els valors arquitectònic i artístic que tenien moltes d’aquestes botigues, entre d’altres igual d’importants. Un repàs, doncs, per establiments com el Colmado Quílez, la farmàcia Bolòs, la cereria Codina, la pintes Ciutad, la xocolateria Fargas, la filatèlia-numismàtica Monge, la cereria Subirà, la camiseria Bonet i les cariàtides d’Eusebi Arnau a l’edifici que ocupa Loewe, per tan sols posar-ne alguns exemples.

Salvador Giner dedica el seu article al sociòleg Emili Boix i Selva (1917-1999) als cent anys del seu naixement. Honorem, doncs, aquesta «baula fonamental en el camí fet per la sociologia catalana en l’esforç de bastir un món decent, digne de les aspiracions millors del nostre poble mitjançant la raó sociològica».

A la secció d’art, Pilar Vélez ens parla de l’escultor Josep M. Subirachs, «bon coneixedor de la història de l’art i de l’arquitectura occidental, com també de la literatura dels segle XIX o XX i del cinema». Recorre breument els treballs més destacats de l’escultor, com els que ha fet a la Sagrada Família, i ens dona a conèixer del nou Espai Subirachs al Poblenou, un centre on podem veure l’escultura, però també la resta de l’obra de l’artista.

A lletres, Fèlix Edo Tena fa un assaig sobre dues escriptores que escriuen sobre el seu territori, que és la zona del sud-est i del centre-sud dels Estats Units, «al sud del Mississipí»: Flannery O’Connor i Carson McCullers. Comenta les seves obres més destacades relacionades amb aquest indret, com ara Mystery and Manners. Occasional Prose, de la primera, i El cor és un caçador solitari, de la segona. Dues literatures «a partir de les seves vivències al sud dels Estats Units», però amb diferències que les fan especials i úniques.

A música, Maria Eugènia Perea ens parla de Ramon Humet, un dels compositors catalans actuals amb més renom i projecció dins i fora de les nostres fronteres. En una conversa reproduïda en forma d’article, parlen del seu procés creatiu i de les seves últimes obres, com Ekstasis o Meditacions sobre un motiu de Mompou. També conversen sobre el panorama actual de la cultura a Catalunya. D’altra banda, Miquel Pujadó destaca alguns aniversaris relacionas amb el món de la Cançó que ens esperen de cara al 2018 en el seu article habitual. També, escriu la seva Discografia catalana recent amb títols ben destacats de grups com Blaumut, Besarabia, Mazoni i el mateix Xavi Sarrià.

A la secció de teatre, Marta Monedero dedica l’escrit a l’Antic Teatre, «un espai que batega fora del circuit escènic convencional onejant les banderes de la sostenibilitat, la independència i la resistència. Un teatre que «es manté fidel a la creació contemporània, l’experimentació, la investigació i l’estreta relació amb els veïns». Fem un recorregut per aquest teatre que aviat farà quinze anys.

A cinema, un any més, Tariq Porter fa una crònica del Festival de Sitges, que engunany celebra el cinquantè aniversari. Algunes de les pel·lícules que ressenya són Jupiter’s Moon, de Kornél Mundruczó, La forma del agua, de Guillermo del Toro, A Gentle Creature, de Segei Loznitsa, o The Bad Batch, d’Ana Lily, entre d’altres.

Per anar acabant, a televisió, arran d’una entrevista de Joan Millaret a Vicent Sanchis, director de TV3, parlem de les novetats de la cadena i del perquè de la millora de les audiències que ha experimentat últimament.

Finalment, podem llegir les columnes d’opinió de Josep M. Cadena i de Josep M. Panareda i els articles de Jaume Fabre, sobre els consells de guerra contra periodistes, i de Francesc-Marc Álvaro, sobre com es va dur a terme la Transició.

A lectures, Miquel-Lluís Muntané publica el panorama de poesia de 2017, Anna Ballbona ofereix la seva «Tria personal» i les notes de lectura i els entreteniments de Màrius Serra i David Puertas tanquen aquest número de «Serra d’Or»!

Llegeix el número sencer de desembre de «Serra d’Or» en paper o en digital!