De Paul Klee i la natura a Julià de Jòdar, un escriptor de pedra picada

Encetem l’any amb el número 757 de gener de Serra d’Or, dedicat, en portada, a l’exposició sobre Paul Klee i la natura, que es pot veure a la Fundació Miró. També, entrevistem l’escriptor Julià de Jòdar i el projeccionista de cinema Josep Calle. Parlem de Jordi Bonet, Raimon Cornudella i Joan Vila-Grau, de la nova normalitat, i descobrim la recitació poètica de Núria Candela i la dramatúrgia de Josep Pere Peyró.

L’empremta de la natura en Paul Klee

Montse Gispert-Saüch ens descobreix una part de l’obra de Paul Klee, concretament la relacionada amb una empremta important i inconfusible dels elements de la natura: plantes, animals i fenòmens naturals. Comenta l’exposició «Paul Klee i els secrets de la natura», que es pot veure fins al 12 de febrer a la Fundació Joan Miró, una mostra que recorre els inicis fins a la síntesi final de l’obra pictòrica d’aquest artista, marcat pel viatge a Tunísia, el moviment expressionista Der Blaue Reiter (El Genet Blau), l’impacte de la Primera Guerra Mundial i l’etapa de la Bauhaus.

Julià de Jòdar. Un escriptor de pedra picada

Zeneida Sardà entrevista l’escriptor Julià de Jòdar, l’obra del qual «es considera una de les més interessants i potents de la literatura catalana». Arran de la reedició que ha fet Comanegra de la seva trilogia, L’atzar i les ombres, ens parla de la seva obra, que, en general, reflecteix l’esperit d’una època, les seves inquietuds politicosocials, sempre amb una clara voluntat de denúncia social i amb un to irònic inconfusible. També ens parla de la seva visió pessimista cap a l’home contemporani, que creu que «ha perdut el control de la seva realitat i de la relació d’ell amb la naturalesa i amb la seva pròpia història».

El lector m’ha fet escriptor de minories.

Julià de Jòdar

2023: efemèrides, aniversaris i commemoracions

Joan Josep Isern ens ofereix les seves habituals efemèrides, els aniversaris i les commemoracions que considera més importants d’aquest any que comencem, el 2023. Per exemple, destaca els 400 anys de la mort del rector de Vallfogona, els 100 anys del naixement de Victòria dels Àngels o d’Antoni Tàpies, 50 del primer recital de Lluís Llach a l’Olympia de París i de la mort de Pau Casals i Pablo Picasso, i 25 que ens van deixar Joan Brossa o Xavier Miserachs, i es va tancar definitivament el Parc d’Atraccions de Montjuïc.

Els vincles de Jad Hatem amb Catalunya

Lourdes Godoy ens dona a conèixer els vincles amb Catalunya des de 2006 de Jad Hatem, un intel·lectual ben actiu entre els múltiples interessos del qual destaca el que professa per la literatura catalana. Comenta alguns dels llibres que s’han traduït al català per la mateixa autora de l’article. «A partir de la seva enorme erudició, projecta sobre els textos que analitza una mirada filosòfica, de vegades teològica, a la recerca del sentit més profund i transcendent.»

Al voltant de la Generació del 25. Una nota sobre Jordi Bonet, Raimon Cornudella i Joan Vila-Grau

Francesc Vilanova repassa les vides en paral·lel de l’arquitecte Jordi Bonet, el pneumòleg Raimon Cornudella i el pintor, escultor i gravador Joan Vila-Grau, que ens van deixar l’any passat i que van coincidir entre 1943 i 1949 en llocs de socialització que tenien en comú la voluntat de recuperar els valors culturals, socials i religiosos contraris al franquisme. Coincidències de tres vides diferents unides per una mateixa causa: la lluita contra el feixisme i per la llibertat.

Encarats. La nova normalitat

Encetem una nova secció titulada «Encarats», en la qual es pretén reflexionar sobre un tema des de dues mirades diferents i d’opinió diversa. En aquest cas, Maite Salord i Rafa Gomar reflexionen al voltant de «la nova normalitat», què és per a ells i què suposa segons el seu parer.

Contra la història oral. El nom del Museu Picasso com a exemple de la fixació de records falsos

Jaume Fabre reflexiona al voltant de la història explicada oralment i posa en dubte el relat que en surt, basat en el record ―potser distorsionat― o en «lectures, converses, pel·lícules o qualsevol altra de les moltes possibilitats de posar-hi i treure’n elements a través de la influència posterior d’un mitjà extern», d’uns fets o d’unes vivències. Com a exemple d’això, exposa el cas del Museu Picasso de Barcelona.

Malaltia, malestar o mals moments

Francesc-Marc Álvaro escriu sobre les cada vegada més sovintejades «falses patologies» de depressió amb què es troben els metges. Creu que, avui dia, els més joves no se’ls ha explicat prou que, de vegades, «viure és un exercici amb moments ingrats i estones de desesperança, amb dies grisos i hores que costen de passar», sense oblidar-nos, és clar, que tots podem patir una malaltia mental.

Núria Candela, la veu dels poetes

Pep Solà valora en aquest article la tasca poc reconeguda de recitar poesia, protagonitzada, en aquest cas, per Núria Candela, una amant de la poesia i una experta vocacional a «dir la paraula dels poetes». Molts poetes catalans de renom van elogiar la recitació oral de Candela de la seva poesia, com per exemple, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Marià Manent, Pere Quart o Josep M. Llompart: «Fins i tot feres que alguns vells poemes que jo no volia ni recordar em tornassin a agradar de bell nou.»

Discografia clàssica catalana per al 2022

Albert Ferrer Flamarich fa un repàs de la discografia catalana clàssica publicada el passat 2022. Comenta alguns dels CD que considera més destacats, com ara Impressions íntimes de Frederic Mompou o Camins de vidre de Moisès Bertran.

Un llibre del nostre sud, un llibre de nord enllà

Miquel Pujadó ens parla de dos llibres: un de Vicent Torrent, el pal de paller del grup valencià Al Tall, que ens ofereix un volum amb les seves idees sobre l’evolució de la cançó i la música popular del País Valencià; l’altre de Françoise Canetti, la filla de Jacques Canetti —el descobridor de Georges Brassens i Jacques Brel—, que narra la vida del seu pare en un llibre apassionant. A més, publica la seva habitual «Discografia catalana recent».

La dramatúrgia de Josep Pere Peyró

Francesc Massip ressegueix la trajectòria de Josep Pere Peyró, dramaturg, intèrpret i

director de les seves propostes escèniques que sempre han gaudit d’una «llibertat creativa i una valuosa mirada excèntrica». Destaca la primera etapa amb la Trilogia Argentina, els anys noranta, i la segona etapa amb la Tetralogia Africana. Finalment, després de força anys de silenci, ha tornat en solitari amb la Trilogia Shakespeare.

El (noble) ofici de projeccionista

Javier G.G. entrevista Josep Calle, bibliotecari, projeccionista, documentalista i tècnic especialitzat en mitjans audiovisuals. La seva conversa ens transporta als cinemes, especialment a les cabines dels projectors de les pel·lícules. Ens explica la important i delicada feina del projeccionista, que vetlla perquè durant la projecció de les pel·lícules no hi hagi cap problema amb el focus, de volum, els empalmaments, etc.

Encara hi ha gent que creu que el cinema s’ha de veure a la sala de cinema, per gaudir-ne amb més gent, sense telèfons i en pantalla gran.

Josep Calle (projeccionista cinematogràfic)

Sis nits d’agost. El misteriós comiat de Lluís Maria Xirinacs

Gabi Stanislavsky comenta el llargmetratge que no fa gaire va retransmetre TV3: Sis nits d’agost, dirigit per Ventura Durall, una adaptació de la novel·la homònima de Jordi Lara. Segons el director, la idea de Sis nits d’agost no és que sigui una pel·lícula biogràfica de Lluís Maria Xirinacs, sacerdot, polític independentista i filòsof, «sinó que se centra en la manera com va morir i en tot el que implica». En definitiva, un film que  suscita el plantejament de preguntes sobre la nostra pròpia mort.

Lectures

Per acabar, Anna Ballbona ens ofereix la seva «Tria personal» amb quatre novetats editorials que destaca, seguida del «Panorama de la literatura religiosa» de Francesc Torralba, les ressenyes i les Notes de lectura. Tanquen el número els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número 757 de gener de «Serra d’Or», en paper o en digital!