La cullera pel mànec

«Hi ha dos tipus de persones» —va dir l’àvia mentre dinaven—, «les que agafen la cullera amb el puny tancat i les que la sostenen amb els dits, com un llapis». La noia es va mirar la mà i va somriure, tot pensant que ella era de les que l’agafaven amb els dits, com si escrigués una història en el plat d’escudella. Va tractar d’imaginar quina mena d’història podrien protagonitzar cigrons, verdures i fideus: una lluita en el regne del brou per assaltar el bastió de la pilota de carn mig amagada entre daus de patata i pastanaga.

Al cap d’un moment, en adonar-se del gest d’impaciència de l’àvia, es va preguntar què havia volgut dir amb aquella perla de saviesa popular. Allò del puny tancat, seria una metàfora? Era una referència als comunistes? I, si era així, qui eren els que agafaven la cullera amb els dits? Els senyorets? No podia creure que l’àvia l’acusés de ser una senyoreta llepafils, ni que aquell «agafar la cullera com un llapis» fos una referència a la gent lletrada, i menys encara que l’àvia —que sempre l’havia animada a continuar amb els seus estudis— cregués que els escriptors són tots de dretes. Va provar d’esbrinar la resposta sense haver de preguntar directament, per no semblar una beneita.

—I quins són preferibles, els que l’agafen amb el puny tancat o els altres?

—Els que no els cauen els fideus, és clar —va contestar l’àvia, tot somrient amb sornegueria.

La noia la va mirar perplexa. La resposta de la vella no sols no li havia aclarit els dubtes, sinó que l’havia sumida en una major confusió.

—Vols dir que la fi justifica els mitjans, àvia? Perquè si és així, has de saber que no hi estic gens d’acord. Mai no m’hauria imaginat que tu em diries una cosa com aquesta, tan…

—Vull dir que tens un fideu enganxat a la barbeta, que ja m’he menjat les postres i tu encara no t’has acabat l’escudella, i que avui rentaràs els plats perquè hem quedat a fer el cafè i la partida de guinyot a ca la Montse, i no hi vull fer tard perquè tinc una neta somiatruites.

La noia es va netejar la cara amb el tovalló, va agafar la cullera amb el puny tancat i es va afanyar a acabar de dinar.