Història de les sèries, per fi

Per què ens agrada tant mirar sèries? S’ho pregunta el crític de sèries de televisió Toni de la Torre, que fa uns mesos va publicar el llibre Historia de las series, en què repassa l’evolució d’aquest gènere televisiu al llarg de més de 650 pàgines. De la Torre serà, el 10 de desembre, al Mercat de Nadal del Llibre, que tindrà lloc a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Allà, el crític explicarà quins són els secrets de les ficcions televisives més emblemàtiques amb una xerrada que començarà a tres quarts de set de la tarda. Per anar fent boca, recuperem aquest article d’Arnau Margenet sobre el llibre de Toni de la Torre.

Si tal com s’acostuma a dir el cinema es un art jove, podríem dir que les sèries van de quatre grapes. Un segle representaria un lapse de temps ínfim en la història de l’art si no fos perquè el món gira a molta més velocitat ara que antigament i la producció cultural, avui dia, sembla instal·lada en un estat de permanent efervescència. Tot evoluciona més de pressa en una societat tecnificada, logística i hipercreativa com l’actual. Nomes així s’explica que en un curt període de temps les sèries hagin passat de ser considerades un art menor —i encara— a esdevenir en un art integral que abraça des del producte de consum més popular a l’obra de culte.

“La història de les sèries té uns cent anys, i només en els darrers vint s’ha començat a considerar que podria ser un art amb aspiracions artístiques”. Ens ho explica el crític de sèries i professor de guio a la UB, Toni de la Torre, abans d’enfrontar-se en solitud al públic —el serièfil, per sort, és inquiet i agraït— que s’ha apropat a la Casa de Llibre per sentir-lo parlar sobre sèries. Ho fa amb un llibre sota el braç titulat Historia de las series, una bíblia de 650 pàgines on De la Torre fila un relat històric, purament divulgatiu, de l’univers serièfil. Per fi!

I és que sobta que cap crític o estudiós en la matèria s’hagi aventurat a escriure, fins a dia d’avui, un llibre com el que finalment ha escrit De La Torre. És cert: a la secció de cinema de les llibreries —ha arribat el moment d’incorporar un departament dedicat en exclusiva a les sèries, oi?— ja hi podem trobar un bon grapat d’obres de substrat serièfil, però la majoria gronxen entre l’assaig lliure i l’anàlisi d’obres aïllades, i gairebé sempre amb un afany més comercial que no pas divulgatiu en resposta —lògica, d’altra banda— a la demanda d’un lector àvid de manduca mitòmana. Només calia remenar una mica les lleixes d’aquesta incipient bibliografia per notar la mancança d’un relat històric, més rigorós i transversal, del món de les sèries. “Vaig decidir escriure un llibre que parlés de la història de les sèries perquè el volia llegir i no n’hi havia cap”, confessa De la Torre amb un mig somriure descarnat. I és que no hi ha èpica narrativa ni lirisme en l’estudi d’una matèria, només l’esperó d’una curiositat punyent, la humana necessitat de conèixer i saber més, i transmetre tot això al món. El mateix autor afirma que, a banda de crític —la seva feina des de fa més de deu anys—, també li agrada sentir-se divulgador. Amb aquest llibre, doncs, s’ha guanyat la llicència.

Un llibre que, dèiem, feia falta. L’explicació de l’existència d’aquest nínxol potser la podem trobar en l’evolució mateixa del fenomen, i és que, des de la seva irrupció com a producte televisiu de consum minoritari fins a la conquista dels menjadors, ha transcorregut un espai de temps tan breu que sembla raonable que s’hagi produït un moment d’atordiment acadèmic. Si bé l’estudi dels fenòmens artístics acostuma a caminar de la mà del mateix fenomen, l’engegantiment accelerat que ha viscut el moviment serièfil potser entra en el terreny de l’excepció. I és que els darrers vint anys, un espectre que va de Los Soprano a Narcos, ha estat pràcticament un parpelleig en la història. Però aquesta embranzida final, amb el subseqüent fenomen sociològic, ha posat en evidència la necessitat de començar a assentar testimoni i d’oferir a la voraç demanda de televidents enganxats als serials una finestra de coneixement a través de la qual comprendre millor —i gaudir més— el món de ficció televisiva. “Com a escriptor, volia afrontar el repte d’establir un relat sobre la història de les sèries, que no hi era i que és apassionant”, explica De la Torre, que seguidament ens recorda que “fins fa quatre dies, la ficció televisiva era un art menyspreat, una cosa televisiva, en un sentit pejoratiu”.

Que les primeres sèries fossin emeses en directe i es gravessin sobre cintes que es reutilitzaven un cop remeses, és una dada bastant eloqüent que ens parla del desinterès inicial que mostrava aquella indústria primigènia respecte a la conservació documental de les primeres produccions, i feia palès un moment fundacional on tot estava per explorar i els paradigmes heretats del teatre i els Radioplays encara marcaven el camí. “Els realitzadors d’aquelles sèries consideraven que l’art era emetre en directe i que, de fet, inserir imatges externes era trair aquest art”, explica l’autor per il·lustrar com de pedestre era aleshores la concepció d’això que avui elevem a art de culte. I és que hi havia món abans de HBO i Netflix; un món pretèrit, afortunadament.

Historia de las series és un treball de documentació ampli i acurat, però també la materialització d’un desig personal que ha ocupat els darrers quatre anys de vida de l’autor (tres anys dels quals els va invertir en el procés de documentació). Des de la literatura per entregues decimonònica —considerada la llavor de la narrativa serial i que va comptar amb plomes de l’anomenada de Charles Dickens, Oscar Wilde o Conan Doyle—, fins a la pletòrica irrupció de Netflix com a plataforma que cristal·litza un moment de canvi pel que fa a la manera de consumir ficció, passant pel canvi de paradigma narratiu (estructura en cinc actes, arcs dramàtics, trames horitzontals…) com a punt d’inflexió a l’era moderna de les sèries, o la gloriosa era d’HBO que va restaurar els barems de qualitat, el llibre de De la Torre esdevé en una escrupolosa incursió historiogràfica, un viatge transversal a través de la història de les sèries farcida de referències a títols, autors i productors, i de la casuística —forjada per la dialèctica art contra negoci— que ha anat teixint la indústria fins el dia d’avui. Un llibre que escau a qualsevol biblioteca serièfila, independentment de l’àmbit en què es fullegi, i és que la lectura de Historia de las series és una lectura amena i no es fa feixuga en cap moment, tal com es podria pressuposar tractant-se d’un llibre de caire més divulgatiu. L’ésser serièfil, encuriosit de mena, comparteix causa amb els seus congèneres, més enllà d’on la prodiguin. Potser per això, malgrat carregar la gens engrescadora etiqueta de ‘llibre d’història’, aquesta és una lectura que tant es pot fer vestit amb toga i birret com amb una camiseta amb el pictograma de Heisenberg.

La presentació del llibre —al magnífic espai que disposa la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya— va ser la reafirmació d’una veu entesa, però sobretot apassionada, de la narrativa serial. Tirant d’ofici, oferint un solo virtuós, a De la Torre li va bastar poc més d’una hora per travar un compendi clar i estimulant de les 650 pàgines que conforma Historia de las series. El llibre que tots els serièfils hem cercat alguna vegada a la secció de cinema, sense èxit, i que ara ens estalviarà moltes recerques infructuoses a Google. Potser sí que ha arribat el moment de decretar la creació immediata i forçosa d’una secció de sèries a totes les llibreries que s’ho valguin. Temps al temps.