Quan sona la campana

La Isabel Martí s’ha venut La Campana a Penguin Random House i ens ha deixat a tots, una vegada més, amb un pam de nas. L’editorial que va fundar l’any 1986 amb Josep M. Espinàs era probablement el segell independent que facturava més dins el mercat editorial català.

Ara Llibres, Bromera o Angle ja formen part de grups editorials. La Isabel havia mantingut zelosament la seva independència sense perdre una quota important del mercat, en bona part perquè ha sabut conservar dins el seu catàleg autors tan cobejats com Albert Sánchez Piñol, que ha mantingut envers La Campana la mateixa fidelitat que Quim Monzó ha tingut amb Quaderns Crema. Exceptuant els anys que va publicar el Premi d’Humor i Sàtira Pere Quart, La Campana s’ha mantingut al marge de la rifa dels premis literaris, i ha publicat, a un ritme de deu títols l’any, únicament aquells títols que interessaven a la seva editora. Els autors catalans saben prou bé que no és fàcil agradar a la Isabel Martí. Molts, ja ni ho proven.

Ara algú podria interpretar aquesta venda com una jubilació anticipada o com un gest de llençar la tovallola, però és més aviat al contrari. Isabel Martí se suma a Random per ser més competitiva i ampliar els recursos que li permetin créixer. S’ha guardat prou de vendre’s a un postor espanyol i ha trobat en un grup d’accionarat internacional una plataforma des de la qual tornar-se a projectar: «Si el mon canvia, nosaltres també ho hem de fer. Precisament per apostar pel futur. Per poder pujar al carro dels nous mercats que s’obren a través de les noves tecnologies i accedir, per exemple, als audiollibres. L’equip de tants anys de La Campana continuarà amb el mateix caràcter, i amb la il·lusió de sentir-nos impulsats per uns grans professionals i una empresa líder mundial».

Per a Penguin Random House, comprar La Campana suposa adquirir un catàleg viu però també retenir el talent de la seva editora, que no es limitarà a fer d’assessora, sinó que continuarà dirigint el pla de publicacions i defensant els seus llibres personalment davant la premsa. I doncs, periodistes culturals i no culturals, llibreters i llibreteres, que potser us pensàveu que us deslliuraríeu de la Isabel Martí tan fàcilment? La tindrem al peu del canó i per molts anys.

Després d’aquesta adquisició, i les que pugui fer encara Penguin Random House en la seva aposta pel català, el nostre paisatge editorial queda més agrupat i compactat, repartit entre el Grup 62 de Planeta, el Grup Enciclopèdia, el Grup Penguin Random House, el Grup Som, el Grup que formen Angle i Cossetània, el grup que encapçala Bromera al País Valencià o el Grup RBA, que reté La Magrana en standby. Tot al voltant, escampades, formen un mosaic heterogeni editorials plenament professionalitzades, com Club Editor, Periscopi, Raig Verd, L’Altra, Comanegra, Males Herbes, Adesiara o L’Avenç, entre d’altres, que podrien articular-se com a grup sense coagular-se del tot, compartir recursos humans i potenciar la seva comercialització per guanyar presència a les llibreries i als mitjans de comunicació.

La majoria d’aquests segells són unipersonals o gestionats per un tàndem. Tenen olfacte, l’encerten, sovint reediten. Concentren bona part de l’I+D del món editorial català. Han consolidat una identitat i un catàleg que els va donant un coixí d’ingressos, però el seu futur és tan incert com el futur lector del país. Poser una mica més incert que quan Isabel Martí i Josep M. Espinàs van començar l’any 1986, però l’exemple de La Campana ha demostrat que es pot assolir l’èxit comercial sense renunciar a la independència.

Per conèixer més Isabel Martí, llegiu l’entrevista que li vam fer a Núvol.
Isabel Martí: “L’admiració pel llibre passa per davant de tot”