Brindis de Sant Jordi 2014

Ahir es va celebrar al Palau Marc la primera edició del Brindis de Sant Jordi, una trobada organitzada per per la Conselleria de Cultura, el Gremi d’Editors de Catalunya i el Gremi de Llibreters de Catalunya amb la finalitat de fer balanç de la diada de Sant Jordi. Francesc Parcerisas, en representació de la ILC, va llegir aquest text que avui us presentem a Núvol al costat del vídeo de Noemí Roset.

El món del llibre, incloses totes les noves tecnologies, sempre sap trobar els espais que necessita per tirar endavant i progressar. Llegint algunes informacions de la premsa, potser ningú no arriba a capir que la concentració editorial, que infla i adotzena una part molt important de la producció literària, ha trobat un contrapès engrescador i diversificat en les editorials petites i modestes que malden per crear un catàleg singular, ni hauríem sospitat que la desaparició de les grans superfícies llibreteres donaria pas a l’obertura de llibreries singulars que revitalitzen, gairebé per un sistema de boca orella, la proximitat dels lectors amb els llibres i els autors. Aquest progrés i desenvolupament està lligat, però, a molts factors que tots coneixem, des de l’escola fins a les biblioteques, passant, naturalment, pels mitjans de comunicació. No voldria deixar passar per alt el fet que, per primera vegada, aquest Sant Jordi del 2014 hàgim pogut veure com, als noticiaris de TV3, llibreters de tot el territori recomanaven alguns títols que els semblaven rellevants. Heus aquí una iniciatica excel·lent que no té perquè quedar limitada a Sant Jordi. Aquesta complicitat institucional –com ho ha estat des de fa anys la de les escoles— és la que hem de multiplicar per aconseguir que la cadena del llibre s’enforteixi més i més. El dia 23, passejant pel centre de Barcelona, al costat de les parades de les grans llibreries, hi havia parades d’institucions ben diverses, i parades d’editorials petites de poesia, d’autoeditors, de traductors, i fins i tot de llibres de segona mà que recaptaven diners per a alguna causa solidària. Fins i tot en aquest terreny, el dels llibres d’ocasió, crec que també ens esforcem per posar-nos al dia: han desaparegut algunes grans llibreries d’ocasió tradicionals, però n’apareixen d’altres, que donen aires nous al comerç del llibre vell.

Les presents circumstàncies polítiques i econòmiques no ajuden gaire, però –i sospito que no ben bé per un casual– semblen haver servit perquè des de fora de Catalunya algú també descobrís –com sempre una mica massa tard– que aquest és un dia important, per la tradició, per la cultura, i per la importància econòmica que té per al sector. Tant de bo aquests visitants esteparis, bàsicament interessats a fer-se veure, també hagin comprat algun llibre. Molts recordaran que, fa molts anys, en èpoques de bonança econòmica, les institucions van esmerçar molts esforços per a la internacionalització de Sant Jordi. Els editors, que en van ser el pal de paller, en saben alguna cosa, i la presència a Frankfurt en va ser un dels fruits més destacats. Ara n’afegiré un altre, de fruit, molt petit, però significatiu: sopàvem l’altre dia amb una amiga belga que ens va comentar que la seva mare sempre li havia regalat un llibre per al dia del llibre, “com tenen costum de fer els catalans”, es veu que li deia. Aquests són els exemples que el país ha de donar.

I aquest Sant Jordi hem vist com, en moments de canvis transcendentals d’ordre molt divers, continuem posant de manifest la capacitat del país per convertir el llibre en una gran festa cívica. Però no sols en una festa al carrer amb una gernació que s’obre pas entre roses, llibres i senyeres. Com a lector no puc deixar de sentir-me orgullós d’haver tornat a casa a carregat amb la traducció de tot Walt Whitman, la reedició del Paradís perdut de Milton (en la traducció de Josep Mª Boix i Selva de qui enguany es commemora el centenari del naixement), i amb la correspondència de Josep Carner i Armand Obiols. I la meva tria, que és important per als meus gustos de lector, podria ser, naturalment, qualsevol altra. Podria haver-me firat una pila de còmics, o de novel·les d’autors mediàtics, de refregits històrics, o de lladres i serenos estrangers. El gust de la lectura de cadascú és, naturalment, ben lliure. Però és justament per això que penso que si Sant Jordi és un èxit, ho és per a tots –editors, llibreters, distribuidors, lectors i autors–. Crec que per als escriptors Sant Jordi és certament la consolidació d’un èxit perquè –i això encara és més important– és un èxit del país sencer.