Adesiara. Cent títols

És evident que hi ha una pila d’editorials a casa nostra que han publicat cent títols, i fins i tot n’hi ha unes quantes que els publiquen en un sol any. Però, per a Adesiara, el fet d’assolir aquesta xifra ha representat indubtablement una fita, a la qual ha arribat després de vuit anys i mig de feina.

Recordo com si fos ahir les veus atziages d’alguns membres del sector que el 2007, davant l’aparició d’una editorial independent que pretenia publicar clàssics universals només en català ―i, a més, els autors grecs i llatins, com també la poesia, en edició bilingüe―, ens vaticinaven, a tot estirar, mig any d’existència perquè, segons ells, no hi havia prou públic en català per a aquesta mena d’obres.

Com ja he dit en altres ocasions, la meva condició de filòleg, de corrector editorial, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i els llibres ben fets. I els membres d’Adesiara ens negàvem a creure que en tot un país de llarga tradició cultural com el nostre no hi hagués persones com nosaltres, persones que estimessin justament això: les grans novel·les, la bona poesia, el millor teatre, l’assaig amb cara i ulls, i en volguessin gaudir en català. He guardat a la memòria una afirmació de Carles Soldevila que vaig llegir fa molts anys i que em temo, tal com van les coses, que tindrà una llarga vigència: «No hi ha gairebé cap home intel·ligent que, arribat a la quarantena, no descobreixi amb dolor que ha perdut miserablement el temps. Llavors s’adona que durant l’adolescència i la primera joventut, quan el seu apetit literari era més robust i alhora tenia més temps per satisfer-lo, ha devorat una pila d’obres absolutament menyspreables i ha ignorat l’existència d’un seguit de monuments espirituals que haurien pogut formar el fonament d’una sòlida cultura.»

Doncs bé, el catàleg d’Adesiara ofereix alguns d’aquests «monuments» literaris forjadors d’una sòlida cultura, la gran majoria dels quals encara no comptaven amb cap traducció catalana. Penso, per exemple, en l’Emma, de Jane Austen; en les Memòries de la Casa Morta, de Fiódor Dostoievski; en El naixement de la tragèdia, de Friedrich Nietzsche; en El núvol missatger, de l’autor indi Kalidasa; en les Converses de meuques, del genial Llucià de Samòsata; en la magna Saviesa grega arcaica (de gairebé mil pàgines!), que recull tot el pensament de l’antiguitat grega fins al segle v aC, o en el mateix títol número 100 de l’editorial: L’enemic de la barba, segurament l’escrit més important de Julià l’Apòstata. Així mateix, aquest nostre catàleg centenari inclou una col·lecció, «De cor a pensa», dedicada a recuperar grans obres de la literatura catalana que per diversos motius ―sobretot per la «teòrica» manca de rendibilitat econòmica― han romàs injustament oblidades durant dècades. La darrera recuperació en aquesta col·lecció és L’arbre de foc, d’Agustí Bartra, i està a punt d’arribar a les llibreries De la pau i del combat, de Josep Pous i Pagès, un llibre vertaderament deliciós que fins ara no s’havia publicat mai a Catalunya.

Naturalment, després d’haver arribat al títol número 100, Adesiara vol continuar aportant gran literatura, bones traduccions i edicions tan rigoroses com sigui possible. I això només s’obté fent una acurada selecció de títols i posant molt esment en tots els aspectes del procés d’edició dels llibres, des de la tria del paper i el disseny exterior i interior del volum fins a les revisions que es fan de cada llibre —en el nostre cas són tres, i sempre sobre paper, mai en pantalla—. Ho seguirem fent així perquè ens agraden molt els llibres, però especialment perquè tenim molt clar que el millor actiu d’Adesiara són els seus lectors.