A Jordi Pujol Ferrusola. Un sonet de Salvador Oliva

26.04.2017

© Nestor

 

Què en faràs de tants cotxes esportius,
si al final aniràs a la presó?
Allà dins, barrejat amb els captius,
no et valdrà ni el carnet de conducció:

tothom va a peu, no hi ha més incentius;
ningú va amb res, ni els vells van amb bastó;
hi ha privació de motors explosius
i també en són absents els d’injecció.

Els interns quasi sempre estan immòbils,
sense ni una revista d’automòbils;
estar pres significa viure quiet.

Podràs, però, això sí, recordar els dies
feliços, quan robaves, conduïes
i tornaves d’Andorra a tota llet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. Ai, el Salvador Oliva! Ell també es mereixeria un sonetàs per haver-nos donat gat per llebre amb les seves traduccions de Shakespeare i Carroll que, com ha demostrat Lluís Bonada, són una bona impostura.

  2. Nací en 1930,en la Barceloneta,Barcelona,en mi escuela no se daban clases del idioma catalán.desde hace casi 60 anyos vivo en Alemania y estoy orgulloso de tener un nieto que es Filólogo de la Lengua Catalana.En el Ocaso de mi vida sería un suenyo poder ver el nacer de una República Catalana

  3. Ve’t aquí Jordi Pujol
    (no el Soley, el Ferrusola),
    que corria com ell sol
    i ara dorm a la garjola.

    Diu que a l’ombra, lluny del sol,
    lentament el temps s’escola,
    a pesar que hi ha qui sol
    dir que qui no corre vola.

    És normal que sent un Ferru-
    sola-ment vulguis Ferraris:
    reconec que la saps llarga.

    Els teus mals venen d’un gerro
    (segons diuen els diaris)
    ple de flors de La Camarga.