Welcome: som tan hospitalaris com creiem?

22.12.2017

“Res ens fa més hospitalaris que haver de ser-ho rarament; el que destrueix l’hospitalitat és l’abundància de convidats”, deia el filòsof Jean-Jacques Rousseau. Així ha quedat demostrat en els temps que corren, sobretot en el cas flagrant de l’acollida de refugiats. L’artista romanès Ciprian Homorodean presenta al Castell de Montjuïc una intervenció artística anomenada Welcome (“Benvinguts”) per reflexionar sobre aquest concepte.

L’hospitalitat és una paraula amable que es fa palesa a través de comportaments generosos. Tradicionalment ja se sap: és de bona educació rebre bé les persones que vénen a casa. Però mirem-nos el concepte a gran escala i veurem que també influeix els sistemes en què vivim. Cada cop més, en el nostre territori les polítiques tenen a la base la idea de l’hospitalitat. A l’anomenada vella política, sovint la manca de generositat és alarmant.

Ho hem vist en els moments de crisi: el pensament hospitalari lluita perquè les persones se sentin bé a casa seva, al seu barri, a la seva ciutat o al seu país. És inevitable aquí referir-se a la crisi dels refugiats, en la qual la necessitat de solidaritat ha sigut i és tan descarada com insuficient és la resposta que s’hi ha donat. Però també cal veure la seva influència en altres disciplines, espais i moments. Per exemple, el feminisme o l’ecologisme han aconseguit conscienciar l’urbanisme perquè aquest sigui més acollidor per a tothom.

A qui estem disposats a donar la benvinguda a les nostres llars i ciutats? La solidaritat i la generositat són recursos infinits? Qui són els nostres hostes actuals? Són moltes les preguntes que giren al voltant de l’obra Welcome, una instal·lació que el romanès Ciprian Homorodean ha creat expressament perquè s’ubiqui al Pati de les Armes del Castell de Montjuïc. L’artista treballa des de fa dos anys amb Hangar, una de les fàbriques de creació amb més trajectòria de la ciutat de Barcelona.

Però aquestes preguntes no tenen una resposta simple, i la complexitat d’aplicar l’hospitalitat a tots els nivells de l’experiència humana queda reflectida a Welcome. Com? La instal·lació es construeix a base de tanques metàl·liques coronades amb filferros de pues, creant un terreny laberíntic que evoca una barrera: una frontera, una presó, un camp de concentració. I és que tot i que les tanques són rectes, resistents, permeten veure-hi a través i deixen córrer l’aire, no són objectes hospitalaris.

Homorodean fa palès el contrast entre unes propietats que podrien ser innocents i positives, i un resultat final nefast que simbolitza la manca de llibertat. La instal·lació construeix una metàfora de la relació entre l’ésser humà i l’hospitalitat: la volem, sabem que és bona, que és ètica, però molts cops no l’apliquem. Per plasmar això, Ciprian Homorodean fa servir l’art.

Els visitants poden experimentar el treball des de dos punts de vista diferents: des del terra, caminant al llarg dels contorns delimitats de cada lletra, o des de la part superior del Castell, obtenint una vista d’ocell tridimensional. És en aquest moment quan es pot llegir la paraula Welcome, que no es veu mentre et trobes al mateix nivell de l’obra.

Diverses idees conformen la instal·lació. Un primer enfocament té en compte la militarització del turó de Montjuïc, que es va convertir en un bastió defensiu al segle XVII. La fortalesa va servir per lliurar batalla contra la mateixa ciutat que se suposava que havia de defensar. Més tard, es va transformar en una presó, en un lloc commemoratiu i en un museu militar. Durant els anys de la dictadura de Franco, el Castell va viure el crim polític contra Companys.  Associat a tals desgràcies, l’edifici va ser un lloc poc acollidor fins al 2007, quan la fortalesa es va convertir en un lloc públic dedicat a esdeveniments socials i culturals, i es va confiar a les autoritats de la ciutat. Ara, per cert, n’han reformat una part i entrar-hi és més agradable que mai.

La intervenció "Welcome" des de dins | Foto: Ester Roig

La intervenció “Welcome” des de dins | Foto: Ester Roig

Un altre nivell d’interpretació apunta a qüestions geopolítiques més complexes, com els conflictes i tensions mundials que constantment ens obliguen a avaluar les nocions d’identitat nacional, territori i frontera. Les connotacions de la paraula Welcome són òbvies, tenint en compte l’impacte de la crisi més gran de refugiats des de l’última Guerra Mundial, tal com recordàvem abans. A finals de 2016, l’agència de les Nacions Unides va informar que 65.6 milions de persones havien sigut desarrelades de les seves llars. Diversos països han obert les seves portes o almenys han manifestat la seva intenció penjant pancartes de Welcome Refugees als ajuntaments. Uns altres simplement es neguen a involucrar-se, demostrant que les fronteres estableixen no només límits geogràfics, sinó també límits referents al sentit de responsabilitat social i solidaritat d’una nació.

Un aspecte final del treball d’Homorodean condueix a l’experiència personal de l’artista amb les fronteres i en última instància, a la seva pròpia idea del confinament i la llibertat. Quan Ciprian va decidir visitar l’oest, Romania encara no formava part de la Unió Europea. Com que no va ser capaç de complir amb els requisits financers per obtenir una visa de turista, Homorodean va haver de trobar un camí alternatiu a Bèlgica, la seva destinació final. Aquell viatge que el va portar a través de les fronteres de petits pobles, va haver de fer front a funcionaris corruptes de duanes i fins i tot d’un parell de falsificadors de documents.

Tot això, per aconseguir finalment arribar a l’aeroport de Budapest i al tan esperat vol a Europa. Poc sabia ell que un cop allà, haver superat amb èxit els obstacles de l’est no seria suficient. Passant per la duana a la seva arribada a l’aeroport de Brussel·les, les autoritats van determinar que no tenia els mitjans financers necessaris per quedar-se. Li va ordenar que abandonés el país en un marge de tres setmanes. Tot i estar enfuriat pel precipitat judici que va rebre i pel que va percebre com una legislació injusta, el jove artista va prendre una decisió: quedar-se. Allà va començar un procediment ben conegut per aquells que troben dificultats legals a l’hora d’establir-se a un nou país: trobar una escola, passar la prova d’admissió́ i convertir-se en un estudiant de temps complet.

Ciprian Homorodean es va convertir en ciutadà europeu l’any següent, quan Romania va ingressar a la UE, però aquesta experiència va generar-li preguntes que transpiren tant a Welcome com al seu treball artístic en general. Les tanques evocades aquí, per exemple, van aparèixer prèviament a WYSIWYG (Biennal de Jafre, 2015), on mostrava graelles i filferros de pues gravats en un mirall, la qual cosa indica que la captivitat no és solament una condició física sinó també un estat mental.

Qui estigui interessat per la noció que aquest artista té sobre el concepte d’hospitalitat, pot participar en les visites guiades a la instal·lació que ell mateix farà una vegada al mes. Qui simplement vulgui veure la peça, té temps per fer-ho fins al 28 de febrer al Castell de Montjuïc.

“Welcome” és la instal·lació que Ciprian Homorodean ha fet específicament pel Castell de Montjuïc | Foto: ICUB