Tres, premi El Web Negre 2017

28.12.2017

Pere Camps, director del Barnasants, deia la setmana passada, durant la presentació de la programació del festival, que “ens falten cançons”. Cançons -lletres, volia dir Camps- que parlin sobre el daltabaix polític d’aquests últims mesos. La falta de cançons es deu a l’absència de paraules. No broten o no són prou clares. Quan no hi ha paraules, però, altres manifestacions són tant o més oportunes, salvadores i imminents. Les vinyetes, per exemple, tenen aquesta facultat aclaridora i instantània. Els ninotaires, en poques línies, disposen de la capacitat de comunicar (amb sorna) el que verbalment -o per escrit- ens és difícil de dir. La vinyeta és filigrana humorística; cop de puny o bàlsam. Aquesta habilitat gràfica cal reconèixer-la. A Núvol ho fem atorgant el Premi El Web Negre al dibuixant Tres. És a dir, premiant el traç de Carlos Villafranca (Barcelona,1991).

Tres per Tres | @ Carlos Villafranca

Villafranca va començar a col·laborar a El Web Negre el 2010. És a dir, abans, fins i tot, del part de Núvol, que nasqué el 2012 i acull, des de llavors, la publicació satírica com una secció autònoma. Va ser el ninotaire qui trucà a la porta del web. El va rebre Nèstor Macià i la jugada va sortir-li prou bé. “M’havia obert un blog per forçar-me a dibuixar i en aquesta intenció de marcar-me una obligació vaig decidir plantejar una col·laboració als responsables d’El Web Negre. Van aprovar-me el contingut que els havia mostrat i des d’aleshores hi he anat publicant”. El compromís de Villafranca amb la publicació acumula ja set anys a pesar del ritme atenuat (“per manca de temps”) de les últimes setmanes. Enguany, Tres ha publicat dibuixos sobre la pseudodeclaració de Puigdemont, les primàries del PSOE o el Cas Pujol. A Núvol ja porta publicades més de 130 vinyetes.

“Les primeres vinyetes són un absolut desastre. Hi veig massa lletra i colors molt vius”, admet. Amb el temps, ha anat polint l’estètica i afinant la tècnica de condensació. Utilitza colors més neutres (tons pastel) i ha rebaixat l’ús del text. Ha depurat l’estil, en definitiva. “Veig un salt molt bèstia”, diu autorcomparant-se. La formació ha estat eminentment autodidacta, exceptuant algun curset puntual (a l’Escola Joso de Barcelona, per exemple). “M’he espavilat com he pogut”. La il·lustració, de fet, no va ser la prioritat acadèmica de Villafranca: és graduat en Ciències Polítiques. La seva obra gràfica és, justament, un encreuament dels dos interessos. La dedicació també ha estat simultània. No es considera un artista; se sent prou còmode en el terme ninotaire.

Una acurada afinació del traç va dur a Villafranca a ampliar, entre 2012 i 2013, les col·laboracions als setmanaris El Triangle i Directa i a les publicacions digitals Cartoon Movement i Directe!. En aquest últim mitjà, on publicava a la secció ‘Comissió Botifarra’, lliurava tres vinyetes setmanals (una xifra considerable en algú jove com ell). “M’interessen molt els ninotaires que publiquen diàriament. És un exercici molt complicat. Treballes amb la pressió de l’actualitat”. En aquest sentit, parla de Kap (Jaume Capdevila) com “un referent molt gran”. L’última publicació on el podem trobar és Illegal Times, justament un projecte tirat endavant per la cooperativa L’Apòstrof i el mateix Capdevila. A Illegal Times comparteix paper amb Ermengol, Raquel Gu o Ferreres.

“És un món curiós, el dels ninotaires”, assegura Villafranca. “Es tracta d’un ofici que poca gent practica ja. Fa uns anys cada diari tenia el seu ninotaire però actualment la cosa  ja passa més per internet i els memes”. Desitja espais, “coses més físiques”, per a relacionar-se amb els seus companys de llapis i paper, per a sentir que forma part d’alguna cosa sòlida i concreta. “Cadascú va molt a la seva”.

La vinyeta de Villafranca és política en alt grau (i no pas tendenciosa). La formació i l’actualitat li impedeixen obviar la trifulga nacional: “És difícil escapar-ne”. “Som en un temps interessant perquè és un temps convuls”, diu. “Els ninotaires ridiculitzen els polítics. És una manera d’assenyalar-los”. El relat del rei nu. És això, una indicació; l’expressió gràfica no permet reflexions dilatades ni gaires matisos. Segons Kap, “quan el dibuixant ha d’informar alguna cosa grinyola”. El guardonat veu les vinyetes com bales: “Amb cada vinyeta només tens un tret, no pots afegir massa matisos. T’ho jugues tot a una bala en cada vinyeta”. “Acostumo a ser destroyer. No faig vinyetes que felicitin”, amplia.

Com dèiem, últimament, Villafranca publica amb menor freqüència. El temps és ajustat: treballa de guionista i locutor als Serveis Mínims de la SER Catalunya i estudia Disseny Gràfic). “El premi potser és també una estirada d’orelles”, bromeja. “De cara a l’any vinent, hauria de reprendre  certa regularitat”. El premiem, però i sobretot, per una obra sostinguda i coherent, carregada d’una sàtira eixuta, enganyosament diplomàtica (quan és càustic) i ben recta.

Per donar compte de la concessió del premi, tot i que no ha format de l’òrgan decisori, Capdevila brinda motius serens que apuntalen una mica més la tria del guanyador: “En Tres forma part d’una de les espècies més perilloses entre els humoristes gràfics: És un d’aquells ninotaires satírics que fan cara de no haver trencat mai un plat; això és terrible, car quan hom s’adona del poder devastador de la seva sàtira aparentment naïf i ingènua, ja és massa tard”

I afegeix: “Amb un traç net i agradable i uns ninots d’estil molt personal i fàcilment identificable, ell ha trobat una via personal en la que explora amb enginy tot de recursos satírics per retratar l’actualitat amb eficàcia i contundència. Sagaçment subtil, magistralment irònic i discretament mordaç, analitza amb perspicàcia l’actualitat i fabrica les seves vinyetes com mecanismes de rellotgeria, amb la càrrega precisa d’explosiva sàtira i contrastada informació”.