Illegal Times o la denúncia en una vinyeta

19.12.2017

Una coberta de Charli Hebdo del passat octubre va deixar-nos, a alguns, amb el rostre recaragolat. Amb una ganyota de molèstia. Hi sortien dibuixats tres terroristes encaputxats i carregats amb metralladores sota el titular “Les catalans plus cons que les corses”. “S’equivoquen. No han entès què passa”, vam pensar. Però l’humor no erra (o no acostuma). L’humor s’allarga fins als llindars que acoten la llibertat d’expressió i és aquí quan pot fiblar i podem creure que patina. Aquest punxó ha de ser una cosa assumida. De la mateixa manera que cal acceptar el recurs de la (fina o bèstia) desmesura.

La coberta d’Illegal Times, obra de Marilena Nardi.

La incomoditat que va generar el dibuix del setmanari francès ha tingut un resultat genial: Illegal Times. Una publicació satírica plena d’il·lustracions. La idea original ha estat de la cooperativa l’Apòstrof que ha comptat amb la col·laboració del dibuixant Kap (Jaume Capdevila) per a marcar el camí editorial (i també com a pont de contactes entre ninotaires). La gaseta es va presentar ahir al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Es tracta d’un únic número gratuït.

Illegal Times no és només una musculosa i ocorrent resposta a Charlie Hebdo. La publicació està pensada, eminentment, com un periòdic de “denúncia de les polítiques repressives i totalitàries de l’estat espanyol”, segons Alba Gómez, representant de l’Apòstrof. És escaient el subtítol del diari: premsa groga (res de fet divers). Se n’han distribuït 10.000 exemplars per tot el territori. Es reparteixen a llibreries, centres cívics, i a través de CDRs i voluntaris.

“No ens podíem quedar de braços plegats davant tot el que està passant”, explica Gòmez. “Posem el focus en la censura i en la degradació de la llibertat d’expressió”. A Illegal Times hi participen de manera desinteressada vint-i-cinc artistes de les principals capçaleres de tot el món. Dibuixants que publiquen a The Guardian (Martin Rowson), The New Yoker (Liza Donnelly) o Libération (Willem). La portada és de la italiana Marilena Nardi. Unes tisores cridant debades. A banda de les vinyetes, la publicació també incorpora una quinzena d’articles sobre la qüestió (Marta Rojals, Ramon Cotarelo, Carme Arenas, el Col·lectiu Ronda…).

L’objectiu, diu, Gómez és doble: que Illegal Times sigui un “altaveu dels dibuixants que hi han participat per enviar als seus diaris informació del que patim”, una mena de toc d’alerta informatiu, però que també funcioni com un motor que faci néixer més propostes de denúncia contra “l’estat d’excepció que estem patint”. Es busca una denúncia col·lectiva sense límits, “seguir estenent la queixa més enllà de les fronteres”. Han arribat a rebre dibuixos de professionals australians que per qüestions de temps no han pogut ser inclosos.

Illegal Times

Taula de presentació de la gaseta satírica: Cécile Bertrand, Carme Herranz (Col·lectiu Ronda), Kap i Alba Gómez.

“La nostra veu és una veu discordant perquè parla amb el registre de l’humor”, considera Kap, que ha exercit com una mena de cap de redacció. “La publicació neix de la indignació. Indignació de voler denunciar una situació anòmala”. La vulneració de drets és l’essència del que vol denunciar Illegal Times. Diversos drets s’han vist vulnerats, considera Capdevila, per part d’un govern que “no garanteix el tracte igualitari entre ciutadans”. Una situació “particularment preocupant”. Sobre la molèstia que va generar la portada de Charlie Hebdo, el berguedà no veu una altra solució que carregar-se de més vinyetes: “Contra l’humor no tens res a fer. L’humor és invencible. Només hi ha dues maneres de combatre’l: la indiferència o més humor”. Els dibuixants, diu, sempre estan a punt per a denunciar injustícies: “Com més perduda està la causa, més dibuixants hi ha disposats a prendre el llapis”.

El muntatge de la gaseta ha estat fugaç. “Fa una setmana i mitja no hi havia res i ahir ja estava tot llest”, detallava Kap. La publicació incorpora dibuixants de tots els accents polítics. Independentistes i no independentistes. Els que no ho són considera que “no poden restar muts, sense fer res”. De fet, hi ha dibuixants participants al número que han viscut situacions difícils per haver traçat una figura amb missatge crític. És el cas, per exemple, del marroquí Khalid Gueddar, condemnat a tres anys de presó per haver representat la família reial del seu país. “Els dibuixants escollits són un conjunt que marca molt bé el que vol ser la publicació”. Veus diverses, plurals, incorporades independentment de la seva ideologia, que “volen despertar la consciència i arribar a com més gent millor”.

Dels ninotaires del número va convidar-se a la presentació a la belga (fent l’ullet) Cécile Bertrand. Sense estar jubilada però amb un ritme baix de publicacions, Bertrand ha servit a Illegal Times un dels seus dibuixos més icònics. Apareix a la contraportada i és una obra senzilla, continguda però molt clara, d’una vigència absoluta que sembla irrompible: la llibertat d’expressió té un futur amb les puntes de la cisalla amenaçant per aquesta avidesa animal de tapar boques (la condició humana). “Ja no estic en primera línia per culpa de la censura econòmica”, explica Bertrand, que no entrelluca censura ideològica a Bèlgica. “La gent perd la feina i el que feien dos dibuixants ara ho ha de fer un de sol”.

Una vasta experiència la fa parlar: “Sento una major obligació de defensar la llibertat d’expressió a mesura que em faig gran”. Aquesta defensa l’ha dut a transmetre el missatge en escoles i presons sota el paraigua de Cartooning For Peace. “Potser un dibuix no canviarà el món però deu mil és possible que sí”, remata Bertrand, que ha treballat per a La Libre Belgique i la versió belga de L’Express.

Dues frases potents van quedar arrapades al cervell durant la roda de premsa. Una sentència de la dibuixant Núria Pompeia, que va traspassar el 2016 però va ser oportunament recordada: “Amb l’humor es diuen les coses de forma més civilitzada”. I un bon tancament de Kap: “L’humor no és essencialment bo ni essencialment dolent. És una eina”. Podeu descarregar-vos Illegal Times gratuïtament aquí. Si l’humor ens empipa (El Roto), més humor i més àcid de retorn.