Barnasants, els pes de la paraula melòdica

22.12.2017

No sabem quin govern ocuparà la Generalitat el 2018 però el Barnasants, que se celebra del 26 de gener al 14 d’abril, arribarà tocat per la situació que ha viscut durant el procés de cocció, simultani a l’esgarrapada del 155.

Giovanna Marini, veu i arrel. | Foto: Claudio Cucciatti

“No serà un Barnasants normal”, expressa el director del festival, Pere Camps. L’edició número vint-i-tres estarà penetrada per aquests mesos agres de tardor. “És una edició complicada per la situació que viu el país”. La intenció del Barnasants sempre ha estat la de donar veu a les injustícies per la via de la cançó d’autor. Aquesta vegada tal voluntat és encara més forta. Es vol una edició que es fixi en la comunitat, en les persones, en la terra. Un eslògan esclaridor ho resumeix; cita de Vázquez Montalban: “Inútil cosmonauta el que contempla las estrellas para no ver las ratas”.

En aquest esperit de ser altaveu de les causes nobles, Camps posava com a primera gran lluita del Barnsants donar un lloc d’honor a la cultura. “Volem que la cultura sigui una sobirania. No n’hi ha d’altres, de sobiranies”. Lamenta que gairebé cap candidat polític n’hagi parlat durant la campanya. Res que ens hagi de sorprendre gaire.

El pes de la cultura que desitja el Barnasants és el del valor de totes les comunitats culturals, que conformen un conglomerat representatiu. Només enumerant les llengües que s’escoltaran ja ens en fem una idea: català, castellà, italià, francès, anglès, occità, amazic, gal·lès, etc. La congregació de tantes llengües, és a dir, d’artistes esparsos converteix el Barnasants, segons Camps, en “el festival més important de cançó d’autor del sud d’Europa”.

Programació nodrida i mestissa

Si comencem per la representació dels Països Catalans (“festival de país”, diu Camps que és el Barnasants), passaran per la mostra Maria del Mar Bonet i Borja Penalba (la mallorquina actuarà just abans de marxar cap a Cuba per presentar un excel·lent Ultramar), Cesk Freixas, Xavier Baró, Ivette Nadal i Caïm Riba, Carles Belda i Sanjosex, entre d’altres. Un nombrós grup de cantautors en català presentaran treball. Serà el cas de Roger Mas amb Parnàs (una novetat esperadíssima), Joan Masdéu (Innocents) i Montse Castellà amb Les Kol·lontai (Cançons violetes). Altres artistes que també duran noves obres, aquests de fora de Catalunya, seran els bascos Kepa Junkera i Ruper Ordorika i els punks occitans Zebda, que donaran un atípic concert en acústic, format que no practiquen però que millor s’adapta al caràcter del Barnasants. “Els va agradar molt la idea quan els la vaig proposar”, explicava Camps. Una idea -la de tocar en acústic- que ja van concretar els Obrint Pas fa uns anys.

Argentina és aquest cop el país convidat. Del Con Sud arribaran les veus de Sandra Rehder, Rodrigo Carazo, Paula Neder o Ana Manchetti. “El Barnsants és més reconegut als països de l’Amèrica llatina que al territori espanyol”, assegura Camps, que lamenta la poca difusió que se’n fa a la península més enllà de Catalunya (Radio 3 i pocs mitjans més en parlen). També Itàlia serà un territori àmpliament explorat. De fet, constituirà una parcel·la del festival: Cose di Amilcare’. En tal parcel·la s’hi encabiran Bobo Rondelli, Matteo Fiorino o Giovanna Marini. La visita de Marini (3 de febrer) és or; no actua a Catalunya des dels noranta. La italiana, que va ser còmplice i colze de Pasolini, és una de les veus més disconformes, de resistència, del seu país. Una mena de Violeta Parra sud europea. Una bona cançó per a introduir-la és Stornelli Mugellani del fonamental Canzoni di Bella Ciao. Marini trenarà un repertori sobre els Fogli volanti, cants “que expliquen la història no oficial d’Itàlia”.

Altres cantautors que se sumen a la cita són Andrés Molina, Joaquín Carbonell, Guiem Soldevila, Maria Arnal i Marcel Bagés (autors d’un dels millors treballs del 2017) i el figuerenc Joanjo Bosck, que farà el concert inaugural (26 de gener). “No contemplem estrelles”, diu Camps, que considera que ha quedat ensolcada una programació “molt equilibrada amb un nivell de qualitat alt”. El concert de tribut estarà dedicat a Ramon Muntaner, comandat per Joan Isaac, que també participarà en l’espectacle ‘Cançons de les revoltes del 68’.

“Ens interessa la cançó en tant el que ens passa al voltant”, ampliava Camps. Això és: una debilitat per la lletra. El Barnasants és un festival que anteposa la paraula, “el que es diu”, a la música. En aquest sentit, Camps fa veure la manca d’una manifestació musical que posi paraules a la situació política dels últims mesos (o anys). “Ens falten cançons”, conclou; i me sobren paraules (Antònia Font dixit).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Giovanna Marini ha actuat un parell de vegades a Barcelona, com a mínim. L’any 1983 va presentar l’espectacle ‘Il regalo dell Imperatore’ al Grec i a principis de la dècada dels noranta va presentar la ‘Cantata Profana’ a la plaça del Rei amb les 3 alumnes que l’acompanyaven en el Quartetto Vocale Giovanna Marini. El CD que vaig comprar aquella vetllada està gravat l’any 90 i pel record de la conversa que vaig tenir-hi amb la Isabel Segura, ha de ser l’any 91 o 92. Una gran a ctuació i un disc preciós.