Tertúlia ‘viterària’ dedicada a Joan Sales i a ‘Incerta glòria’

Aquest estiu la piuladissa al pati del Centre Quim Soler no només l’han feta els moixons. La biblioteca de Falset, al Priorat,  va acollir aquest divendres alguns assistents per fer la tertúlia viterària dedicada a Joan Sales i la seva Incerta glòria. Tan seva com nostra, ara. Es va conversar en present d’un llibre que ens aboca a l’ara de fa ja uns quants anys, quan els nostres avis -tan joves- es van trobar fent la guerra en lloc de decidir si estudiaven, o aprenien un ofici, o si, agosarats i valents, se n’anaven a conèixer món.

La Maria Bohigas, editora i gran coneixedora de l’obra del seu avi, va explicar el periple de la història del llibre, però també va apuntar al fet que l’obra d’en Sales va ser escrita i re-escrita des de la tranquil·litat que dóna el temps revisat i la voluntat de fer que un record es converteixi en ara -en l’ara de quan passen les coses-  cada cop que uns ulls el puguin llegir. Així, la joventut estroncada per la guerra -el pas entre incomprensible i impossible de fer-se adult- en un món regnat per la bogeria i on la clarividència només apareix a cops d’escasses pinzellades. La Maria ho explicava com un trasbals. El que s’obria davant unes cartes escrites -a en Màrius Torres– just en el moment que les coses estaven passant, i retrobades vint anys més tard.

Amb la redacció d’Incerta glòria en Sales apunta i dispara directament a la veritat. La posa en evidència i el lector s’hi troba immers, com mirant un paisatge la llum del qual sorgeix d’un passat remot però que a ulls nostres ens arriba present. Com les estrelles del firmament, certament, recollint mirades interrogants, deleroses de respostes.