Melcior Comes, Camus i Francesca Llopis, després de la pluja

6.09.2014

Primer dia de la Setmana del Llibre en català. Expositors plens de novetats, gent remirant llibres i la pluja que ha sorprès alguns assistents i ha fet baixar un pèl l’afluència de visites durant algunes hores a la tarda.

Melcior Comes i Núria Vendrell conversen, presentats per Àngels Bassas.

Són tres quarts de vuit del vespre i a la plaça de la Paraula el públic escolta atentament el conseller Mascarell, que insisteix en que “el llibre és un objecte de primera necessitat i hauria de tenir un IVA per sota del 4%”. L’alcalde Trias es mira el públic i denuncia els fets succeïts a Utrech: “És indignant que prohibeixin la presentació d’un llibre. Aquest és un fet que demostra que la Democràcia no l’entén tothom igual. Hem de defensar la nostra cultura i això demostra que sense una relació diferent amb Espanya, estem perduts; ens prenen el pèl”. Som a l’acte oficial de presentació de La Setmana.
A ritme de rap, sentim una versió del poema “Vacances pagades” de Pere Quart. Són en Gato El Quiman i el guitarrista Marc Serrats que fan ressonar els versos: “Prendré el tren de vacances pagades,/ arrapat al topall./ La terra que va ser la nostra herència/ fuig de mi./ És un doll entre cames/ que em rebutja./ Herbei, pedram:/ senyals d’amor dissolts en la vergonya.”

Melcior Comes conversa sobre la seva obra “Hotel Indira”, guardonada amb el 34è Premi BBVA Sant Joan, amb la psicòloga Núria Vendrell. Una obra que Edicions 62 publicarà aquesta tardor i que se centra en “l’intent d’un retorn a casa per part del protagonista, que intenta assumir-se ell mateix i vol retrobar la felicitat perduda”, diu Comes. La novel·la “aprofundeix en el terreny psicològic d’algú que es troba perdut”, explica Vendrell, i conté un retrat de fets que no deixen de ser actuals: corrupció política, el ball d’interessos econòmics i l’amor com a arma guaridora, o via d’escapament.

Jaume Barberà atrau el públic; Saül Gordillo li pregunta sobre el 9N, el futur de Catalunya i tot allò que cal construir, mentre en un altre escenari Núria Martínez Vernis fa un recital per acompanyar l’artista Francesca Llopis, autora de l’obra dels punts de llibre que La Setmana reparteix enguany.

Laura Borràs, paral·lelament, conversa amb Hélène Rufat i Francesc M. Rotger sobre el llibre Albert Camus i les Balears. “És interessant la idea com ell relaciona Espanya i Algèria, els seus paisatges i aquesta mediterraneïtat que es pot sentir a través de la llum i de la pell”, comenta Borràs, que destaca que “els temes recurrents de Camus són el mite de Sísif i el mite de Prometeu, que serveixen per enfocar una visió crítica cap a l’Humanisme, i reflexionar sobre la pàtria”. Rufat explica la manera curiosa com el Nobel de Literatura algerià va traduir Joan Maragall. “Com que ell no dominava ni el català, ni el castellà, va demanar a Víctor Alba que li fes una traducció literal al francès del poema. A partir d’aquí, ell en va fer la segona traducció. I no parlem d’una traducció qualsevol; estem parlant de la primera traducció de Maragall al francès!”. Rotger, Rufat i Borràs comenten que Camus era molt faldiller i que tenia molt de sex-appeal entre les dones amb qui es relacionava, explicant algunes anècdotes que apareixen al llibre. També expliquen la seva visita a Mallorca. “A Camus li encantava Mallorca i és una paradoxa que no posés mai els peus a Menorca, terra natal de la seva mare”, diu Borràs, que afegeix que “sentia un rebuig tan frontal cap a la dictadura franquista, que es va arribar a plantejar si volia que els seus llibres fossin traduïts al castellà”.

Avui dissabte, els periodistes envairan la plaça de la Catedral per reflexionar sobre cultura, el context del llibre en català i el periodisme compromès.