L’honor de ser pagès

7.11.2018

Deia Josep Pla que “un pagès és un home que treballa cultivant la terra i viu de la terra. En aquest sentit ésser pagès és un honor, un honor molt elevat.” Unes paraules que serveixen per reivindicar una figura que, en ple segle XXI, queda amagada rere el paisatge del camp, però que és cabdal i imprescindible per l’origen del tot un procés: l’elaboració del vi.  Aquesta és la qüestió que planteja el documental 40 Hectàrees. La Terra i el Pagès que s’estrena en el marc de la 8a edició del Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava a l’Alt Penedès i al Priorat.

Tardor a les vinyes de l’Alt Penedès .

A tots ens agrada obrir una bona ampolla de vi per maridar amb l’àpat adequat o provar el millor cava del mercat quan estem en família o amb amics. Però, segurament, sabem poc del procediment que s’amaga darrere d’aquest producte tan ben valorat. Son mesos de gestació i treball en els quals tots els elements hi son imprescindibles, això és evident. Però l’origen del vi, a vegades, és invisible a ulls del consumidor. Hi ha una figura que és el component clau perquè aquest cicle segueixi el seu curs vital: la figura del pagès.

La pagesia és un món marginat i poc valorat. No sabem per què, però és així. O ens han fet creure que ha de ser així. A les escoles mai ens han ensenyat a treballar la terra ni a cultivar-la. Quan preguntem a un adolescent ‘què vol ser de gran’, gairebé mai ens diu que voldria fer de pagès. I si algú s’ho planteja li intenten treure ràpidament del cap. Ens imaginem que la pagesia és una professió antiga i amb poc valor econòmic. Però el motiu bàsic que justifica aquesta reflexió és que no ens han ensenyat a respectar-la. La peça audiovisual 40 hectàrees. La Terra i el Pagès ens endinsa al món de la pagesia i ens mostra el dia a dia de deu pagesos de l’Alt Penedès. Tots amb dificultats diferents, amb formes singulars de treballar el camp i amb experiències heterogènies. No hi ha edat, ni sexe, ni religió. Per dedicar-se al món del camp només cal estimar i venerar la terra.

Aquest documental, dirigit per Pep Puig, trenca amb els esquemes del que, fins ara, s’ensenyava del món agrícola. Amb el valor afegit que el film dona veu als qui no la tenen: els herois del camp. Aquells que s’han dedicat a treballar la terra tota la vida, aquells que ho fan perquè se senten lliures o per llegat familiar. Ells son els veritables inventors de les ampolles que obrim en les celebracions. Potser gran part del valor que donem al producte final hauria d’anar destinat als pagesos. O potser hauríem de fer una mica més de cas a Josep Pla i conscienciar-nos que “ésser pagès és un honor, un honor molt elevat.”