La música contraataca

Amb motiu de l’estrena mundial de la setena part de Star Wars, el Palau de la Música ha programat dos concerts de música de cinema amb un únic protagonista: John Williams, l’autor de la banda sonora de la mítica saga, però també d’altres pel·lícules antològiques com E.T., La llista de Schindler o Indiana Jones. L’Orquestra Camera Musicae i el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Salvador Brotons, van ser els encarregats de dur-nos Hollywood en una sala de concerts.

El programa, dominat òbviament per peces de Star Wars, va tenir un primer bloc dedicat a altres pel·lícules de Williams, i no pas menys espectaculars: Superman, Jurassic Park, La llista de Schindler, E.T. i Indiana Jones. Ja des del primer moment vam notar que l’Orquestra Camera Musicae tocava completament entregada a la música, amb força, empenta, brillantor i una secció de vent metall que gairebé no va fer ni una errada. A més a més, se sentia un equilibri entre vent i corda, sense que el primer dominés la segona. És important remarcar la qualitat de l’orquestra atès que, acostumats a sentir aquestes bandes sonores en enregistraments de les millors orquestres del món com ara la Simfònica de Londres o la Filharmònica de Los Angeles, no era fàcil igualar aquest llistó. I l’Orquestra Camera Musicae i el seu director, Salvador Brotons, se’n van sortir amb nota alta. Potser l’únic punt fosc va ser La llista de Schindler, en què el concertino, amb un so tancat i embrutit, no va contribuir a fer brillar la peça en la seva melangia inherent.

Un cop acabat el primer bloc de bandes sonores, va arribar allò més esperat: la Suite Star Wars, amb temes de les tres primeres pel·lícules rodades per Lucas, això és, el quart, cinquè i sisè episodis de la saga. Aquí vam començar a veure tot l’estol de personatges de Star Wars desfilant pel Palau: Darth Vader i la seva guàrdia, la princesa Leia, el mestre Yoda i els jedis circulaven per l’escenari, el pati de butaques, la platea i els dos pisos, amb els seus abillaments característics i les espases làser de rigor amb les quals s’enfrontaven mentre l’orquestra anava tocant la Marxa imperial o el Tema de Yoda.

Acabada la Suite, el concert va culminar amb la interpretació de dues peces pertanyents a les darreres pel·lícules rodades: Batalla d’herois, del tercer episodi, i Duel de destins, del primer. Aquí va haver-hi la presència del Cor Jove de l’Orfeó Català, situat a les grades de l’orgue, que es va sumar de manera entusiàstica i grandiosa a una orquestra completament abocada a aquella música totèmica. El resultat va ser espectacular. Si hi afegim l’actuació dels personatges per la sala de concerts, podem dir que vam veure un trosset de Star Wars en directe, sense mediació d’una pantalla de cinema.

El públic va quedar meravellat i davant els aplaudiments, Salvador Brotons va decidir repetir Duel de destins. Més que un concert, va ser un espectacle, ja que la música de Williams en la interpretació magnífica que en va fer l’orquestra, sumada a la imaginació del públic, va tenir un poder de suggestió brutal. Si Hollywood és la fàbrica dels somnis, al Palau vam viure el somni desperts.