Joan Fuster: Figura de temps

Joan Fuster és un dels autors homenatjats a la Setmana del Llibre en Català a través d’una lectura poètica a càrrec de Vicent Partal. L’acte es durà a terme el 17 de setembre a les 10 45h a l’escenari 2. Recuperem l’article en el qual Jaume Pons-Alorda recorda la seva figura.

La publicació de les ponències del congrés Joan Fuster: figura de temps i del segon volum de les seves obres completes, totalment dedicat a tot l’assaig que va escriure l’escriptor de Sueca, ens conviden a rellegir i a resintonitzar amb un dels autors més importants de la literatura catalana però també de tot l’àmbit del pensament europeu.

La literatura no serveix de res si no ens ajuda, si no ens emociona, si no ens dóna la mà perquè pensem. O són almenys aquests gaudis i garfis el que la literatura, entre tantes altres coses, hauria de proporcionar. És a partir d’aquestes realitats concretes, a partir del sentiment i de la reflexió, com les persones poden formar-se, millorar-se, i cal que això s’entengui com a objectiu primigeni de la paraula i la idea. Ho diu Joan Fuster d’una forma claríssima: “‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’. És ‘transformar’ el que ens interessa.” Així de clar, en efecte: l’art, la cultura i la literatura no haurien de ser excuses ni fortificacions per als elitistes sinó que no s’haurien de poder entendre si no fos a partir de la metàfora de l’alquímia, del canvi, de la superació personal. I Joan Fuster: figura de temps (Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012) és un volum immillorable que ajuda, emociona i fa pensar, per tant sí, en efecte, transforma, i això vol dir que es tracta d’un llibre subversiu, ja que tota investigació profunda i radical comporta una subversió, o sigui, una possibilitat d’escapar dels mecanismes de la superficialitat i del poder, i això avui en dia és un regal incommensurable,

Llegir aquest llibre és penetrar la gran mansió de saviesa que fou Joan Fuster i totes les seves cambres adossades, cadascuna com a compartiment mai tancat però sí eclèctic dins la gran casa de cases com és l’assaig, gènere híbrid, llibre de llibres, que permet fluctuacions i hibridacions màximes. El gènere possiblement més contorsionador, aquell que esgarrapa i mossega les fronteres d’allò més immediat, immanent i totèmic. Però no només això. El que aconsegueix Joan Fuster: figura de temps és, per una banda, aproximar-nos de bell nou a aquest creador i investigador agut, finíssim, enlluernador, desafiant i tremendament irònic i, per altra banda, fer-nos entrar més ganes d’ell, de tornar a rellegir-lo. O sigui, que es tracta d’un exercici (més que això: tota una declaració) per tal d’actualitzar un autor que sé cert esdevindrà imprescindible per a tot aquell que encara no l’hagi descobert. Perquè descobrir Joan Fuster serà, per a molts, una troballa preciosa. Això fan els autors i les autores dels diferents textos aquí presentats, ens descobreixen un gran autor, un gran creador, un gran savi, i cada nova descoberta és un esclat enlluernador que ens desafia a través d’una intel·ligència generosa, compromesa, divertida i sobretot quirúrgica, d’una lucidesa aberrant. Com un bisturí. Per tant el llibre esdevé una porta d’entrada ideal a l’univers expansiu i intoxicat de bona literatura com fou el macrocosmos irradiador de Joan Fuster.

I això és mèrit dels autors i de les autores que escriuen els diferents articles, que foren ponència en el seu moment en un congrés que l’escriptor i professor Borja Bagunyà ja va resseguir de forma diària a través d’uns quants articles a Núvol quan Núvol tot just era un somni que s’iniciava. Per tant s’han de llegir les aportacions d’Antoni Furió, Jaume Pérez Montaner, Pau Viciano, Dominic Keown, Neus Penalba Suárez, Salvador Company, Enric Sullà, Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolàs com a cartes de presentació de totes aquestes multiplicades facetes de Joan Fuster però també com a tributs, com a homenatge, i és que si Joan Fuster és mestre de totes aquestes persones i de tants altres que dediquen bona part de la seva vida al saber és perquè, seguint la definició fusteriana o josepalatina, “Mestre és aquell que t’ajuda a ser qui ets”. Cada aportació, doncs, defineix un possible aspecte, una manera d’esguardar el mirall polièdric del pensament fusterià, i així podem arribar a perfilar la importància d’un volum encara rellevant com fou Nosaltres, els valencians; la necessarietat (o no) de la crítica literària avui en dia; la lectura dels clàssics com a entitats encara vigents amb els quals podem identificar-nos com el cas d’Ausiàs March, “un cas aberrant de megalomania eròtica”; la representació de l’intel·lectual en els temps convulsos o el compromís amb la societat, etcètera. Des de totes aquestes multiplicitats aprenem a (re)amplificar i (re)estimar un autèntic geni intel·lectual, un ésser independent, o sigui, dissident de qualsevol ortodòxia inqüesionable i un lector voraç fins a les màximes conseqüències delitoses, que res tenia a envejar a altres figures de temps dins del panorama europeu com Sartre, Orwell, Jauss, Montaigne i tants altres. Llegir Fuster és una experiència que et permet rellegir la història, l’art o l’escriptura d’una manera nova i clara, concisa, però també es un convit a llegir versos cartalaginosos, aforismes delirants o tractats purs.

La conclusió necessària, imprescindible, és que tenir entre les mans Joan Fuster: figura de temps desperta ganes d’anar més enllà de la superfície de les aparences per penetrar el pou del coneixement, de la sorpresa i la revelació, perquè és a través del saber com es creen els éssers humans. Sense verb, sense estructura mental, no hi ha res, sols salvatgia, primitivisme, incongruència i control. Amb aquesta condició inescrutable es tenen ganes de llegir més Fuster, de llegir tot Fuster, i això és perquè el suecà decimonònic és un autor sempre profundament estimulant, un pensador europeu extraordinari que aconsegueix agitar idees, crear consciència, i finalment remoure “aquesta societat en perpètua somnolència digestiva” com ell mateix augurava.

Llegir aquest llibre t’afua, et convida, et provoca i et planteja moltes preguntes (què és un intel·lectual avui en dia? Què és o què hauria de ser el compromís per a un escriptor? Quin és el paper d’un creador en la societat actual? Quines han de ser les responsabilitats cíviques com a literats, sí, però sobretot com a humans, en una societat tan dura on la corrupció, el negoci, la misèria mental i moral i l’egoisme frenètic són una xacra quotidiana?) i t’ofereix algunes respostes, però al final això de resoldre enigmes és una llibertat que cadascú ha de fer a través dels seus propis processos, perquè donar la solució de les coses amb una pasta mastegada no és ni agradable ni desitjable. I per això s’ha d’elogiar la bona tasca dels editors del volum: Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolàs han dut a terme una feina fantàstica a l’hora de concebre aquestes jornades dedicades a Joan Fuster i també a l’hora de publicar les ponències en aquest volum que ja és un clàssic, i tota una reivindicació tractant-se de la primera publicació fusteriana en anys en terres catalanes i la primera en les diferents efemèrides fusterianes que varen tenir lloc l’any 2012 (90 anys del seu naixement; 20 anys de la seva mort; 40 anys de la publicació de Literatura catalana contemporània; 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians; 60 anys de la primera anotació al Diari 1952-1960). Que la crítica i els estaments socials, culturals i literaris catalans del Principat hagin ignorat no només aquesta publicació sinó també l’edició del segon volum de les obres completes de Joan Fuster, tot el seu assaig, a Edicions 62 ens dóna motius per pensar, també, sobre qüestions relacionades amb el cànon, la perifèria, el centre i el concepte de catalanitat i responsabilitat pròpiament dites.

Aventures intel·lectuals com aquestes dues definitivament ens ajuden a seguir donant vigència a un àvid i generós autor de primer ordre que encara ens segueix fascinant i desafiant. La lectura de Joan Fuster: figura de temps ens transforma i ens obliga a continuar la recerca. Tot un regal que de ben segur n’hi haurà un bon grapat que apreciaran fins a les màximes conseqüències.