Fina Birulés, avui a les Jornades Filosòfiques a l’Arts Santa Mònica

Fina Birulés participa aquest vespre a les V Jornades Filosòfiques que organitzen el CCCB, l’Arts Santa Mònica i l’Institut Français. Sota el lema Més enllà de la identitat, el cicle reuneix entre el 2 i el 4 de desembre ponents d’aquí i de fora: Vicent Descombres, Daniel Winstock, Vladimir Saftle, Arnau Pons, Manuel Delgado, Nurith Avivi o la mateixa Fina Birulés, entre d’altres debaten aquests dies el sentit de la identitat avui.

V Jornades filosòfiques de Barcelona 

Fina Birulés (Universitat de Barcelona), una de les ponents convidades a la jornada d’avui a l’Arts Santa Mònica sosté que “és millor entendre la diferència com a praxis que com a concepte teòric tancat, ja que la diferència es va modificant històricament”. Sobre el contingut de la seva intervenció, Birulés tracta de simplificar-la afirmant que “la igualtat s’acostuma a veure com el contrari de la diferència, quan el contrari de la igualtat és la desigualtat, i és aquesta última la que té a veure amb la discriminació”. En relació al context actual destaca que “hi ha un èmfasi en la diferència entesa com una identitat irreductible a l’altre, i per tant, al final la diferència resulta ser senzillament el revers de l’universalisme homologador”. En relació a aquestes jornades, Birulés considera que “val la pena pensar la diferència més enllà de categories com la de multiculturalisme”.

 

Les filòsofes i els seus mestres

Birulés acaba de participar a les Jornades Les filòsofes i els seus mestres. Aquestes Jornades, organitzades pel Seminari Filosofia i Gènere, s’han celebrat els dies 1 i 2 de desembre, i han tingut com a ponents a Neus Campillo i Emília Bea de la Universitat de València; Elena Laurenzi de la Università de Salento. I Marta Segarra, Edgard Straehle, Georgina Rabassó i Fina Birulés de la Universitat Barcelona. Al llarg d’aquestes dues jornades s’han estudiat les relacions entre pensadores i els seus mestres. Hannah Arendt i Martin Heidegger, Karl Jaspers i François Collin; Maria Zambrano i Rosa Chacel amb Ortega i Gasset. O el cas d’Hélène Cixous amb Jaques Derrida, entre d’altres.

Segons la professora Georgina Rabassó, “les diferents intervencions han posat de manifest que les filòsofes estudiades no es redueixen a “ser deixebles de“, sinó que el seu pensament té entitat pròpia i un gran potencial. Les relacions amb els mestres presenten característiques diferents: s’ha parlat de la fidelitat/infidelitat al seu pensament, de les lectures de cabotatge[1], de matar el mestre, d’acompanyar-lo, de teixir textos conjuntament, de l’amor, de l’amistat… Hi ha tot un univers en aquestes relacions de mestratge, i cal trencar amb estereotips i inventar imatges i paraules per dir-ne altres coses a partir de la interpretació dels textos i del pensament d’aquestes autores.”. Rabassó ha comentat que “ja s’està pensant en una tercera edició de les jornades perquè aquestes relacions donen molt de si”.

Fina Birulés edita Hannah Arendt

Birulés és, juntament amb Àngela Lorena Fuster, editora de Hannah Arendt, más allá de la filosofía. Escritos sobre cultura, arte y literatura (Trotta) Aquest volum recull una selecció de textos majoritàriament d’Arendt inèdits en llengua castellana.

Àngela Lorena Fuster destaca que “enlloc més que en els articles d’aquest llibre analitza tan llargament qüestions sobre l’art o la literatura. L’obra d’Arendt és plena de referències culturals, però enlloc estan tan desenvolupades com aquí”. El llibre el defineix com “un seguit d’articles molt interessants per pensar el segle XX i el XXI”. Qui conegui Arendt, “hi trobarà nuclis temàtics i conceptes que desenvoluparà en tota la seva obra” i per a qui no hi estigui avesat “tindrà l’ocasió de llegir grans noms de la cultura del segle XX amb la mirada d’Arendt”.

[1] Cabotatge és un terme marítim que significa navegar de port a port seguint la costa i orientant-s’hi, el fa servir la filòsofa François Collin en relació als seus referents, entesos com la costa – Arendt i Blanchot – i la necessitat de navegar amb el propi pensament tot acostant-se, de tant en tant, a la costa.