El Palau Güell, una obra d’artesans

13.06.2016

Sembla que Antoni Gaudí i Eusebi Güell, un dels clients principals de l’artista modernista català, es van conèixer de manera fortuïta a París, el 1878, durant una exposició universal. Una vitrina que el mateix Gaudí va projectar per al taller de guanteria d’Eudald Puntí, al barri del Raval, i que estava exposada a la capital francesa, va ser el principi d’una llarga relació. Güell, impressionat per l’“esveltesa, elegància, transparència, disseny equilibrat i acurat” de l’objecte —tal com explica Raquel Lacuesta al llibre El palau dels artesans, publicat per la Diputació de Barcelona—, va voler conèixer l’autor d’aquella obra.

Detall del Palau Güell | Foto de l'exposició 'El palau dels artesans' | Diputació de Barcelona / Ramon Monton

Detall del Palau Güell | Foto de l’exposició ‘El palau dels artesans’ | Diputació de Barcelona / Ramon Manent

Antoni Gaudí i Eusebi Güell van col·laborar conjuntament en diversos projectes modernistes, i entre els més coneguts cal esmentar el Palau Güell. Tot i que els dos pertanyien a “dos mons totalment diferents”, tenien “una intel·ligència, una sensibilitat i unes inquietuds que serien comunes en molts aspectes: la investigació, la cultura, la tradició, l’experimentació, el progrés… i l’altruisme i la caritat”, aclareix Lacuesta a El palau dels artesans, una publicació sorgida arran de l’exposició fotogràfica de Ramon Manent que es pot veure fins a final d’aquest juny al Palau Güell: amb aquesta exposició l’espectador hi trobarà noves perspectives d’aquest edifici.

Una visita fotogràfica al Palau Güell

El Palau Güell va ser un dels principals encàrrecs que va rebre Antoni Gaudí. Era un edifici que cobria funcions diverses, com la d’habitatge, lloc de concerts musicals, tertúlies literàries, reunions culturals i socials amb la classe aristocràtica, alta burgesia, intel·lectuals i artistes, i seu dels negocis d’Eusebi Güell. “Tota la vida, concentrada en un espai de 400 metres quadrats que Gaudí sabé ampliar amb entresolats i plantes en un prisma d’escenografia perfecta per complir el programa funcional i simbòlic que s’havia plantejat prèviament”, explica Raquel Lacuesta. Segons la comissària, la composició d’aquest edifici “pretenia obrir les portes a una cultura cosmopolita, històrica i moderna alhora”, en el qual totes les arts es donaven la mà: l’arquitectura, les arts, la música i la literatura.

Precisament, El palau dels artesans és,com ja hem dit, una col·lecció de fotografies sobre els diversos elements que configuren el Palau Güell, fetes per Ramon Manent. L’exposició explica visualment els materials, la il·luminació i els temes que Gaudí va plasmar amb total llibertat a les parets, sostres i vidres de l’espai i que s’expressa en les fotografies. Les pedres, els metalls, els mosaics, les fustes i llautons donen forma a déus, personatges mítics, animalia, soldats, guadamassils, però també a formes naturalistes (com flors), geometries de tall orientalitzant i a vitralls més abstractes.

Detall del Palau Güell | Foto de l'exposició 'El palau dels artesans' | Diputació de Barcelona / Ramon Monton

Detall del Palau Güell | Foto de l’exposició ‘El palau dels artesans’ | Diputació de Barcelona / Ramon Manent

A banda de retratar detalls de l’arquitectura de l’espai, com els botons de vidre, o els metalls en forma de flor, dissenyats per Gaudí, Ramon Manent també immortalitza les pintures que va realitzar Aleix Clapés per a les sales principals del Palau, al saló noble, les portes d’accés, l’oratori i la façana de llevant. En destaca la pintura a l’oli d’Hèrcules en cerca de les Hespèrides, “en la versió treta de L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer” i la pintura impressionista Nenes jugant, “que ocupa un dels angles del saló noble, […] i que representa una al·legoria de la primavera, de la joventut femenina”. Finalment, les fotografies ens conviden a passejar per “l’hàbitat silenciós del terrat”, definit com un “terrat fantàstic”. Les aus barcelonines s’han fet seu un espai on les formes geomètriques són les protagonistes.

Aquesta exposició fotogràfica es podrà veure a diversos espais, com la Nau Gaudí de Mataró, del 14 al 2 d’octubre del 2016, a Can Raspall de La Garriga, del 7 d’octubre del 2016 al 7 de gener del 2017, al Museu d’Art de Cerdanyola, del 8 de gener al 3 d’abril del 2017. També està previst que passi per les ciutats de Girona, Reus, Lleida i a l’espai Can Serra de la Diputació de Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. L’article m’ha semblat força encertat, i ho agraeixo. Però cal esmenar l’autoria de les fotos que presenteu, ja que són de Ramon Manent i no de Ramon Monton.
    I prefereixo parlar de Güell com a client de Gaudí i no com a mecenes. Això és un absurd universal.

    • Gràcies pel comentari, Raquel. Esmeno el que em comentes de l’autoria de les fotos i prenc nota del que em dius de la relació de Gaudí i Güell.

      Salutacions,