El moment Anna Moliner

8.11.2014

L’actriu Anna Moliner viu un moment dolç. Aquest dumenge fa la darrera funció de Liceistes i cruzados de Serafí Pitarra al Teatre Nacional, on interpreta un personatge lírico-còmic de gran volada. I fa pocs dies ha presentat al FNAC de l’Illa el seu primer disc, Scents, que tornarà a presentar al FNAC Triangle el divendres 12 de desemebre en versió acústica.

Anna Moliner

Anna Moliner

D’entrada l’afalaga que la compari amb Russian Red, una jove de Toledo que com ella canta en anglès. El seu disc de debut ha arrencat amb molta força, amb una bona cobertura als mitjans. “El videoclip ha entrat als 40 de Rac 105 i de cara a l’any vinent estem preparant un concert de presentació amb una banda de quatre músics (guitarra, teclat, bateria i baix), que ja han participat a la gravació del disc. També fem concerts acústics, i m’hi acompanya en Pau Romero, que és el productor del disc”.

Anna Moliner ha deixat el Club Super 3, on feia el personatge de la Trou. A diferència d’altres actors dels súpers, Moliner hi ha interpretat un personatge molt caracteritzat, amagat rere una pròtesi, i mai hi ha fet un paper protagonista, de manera que no ha quedat marcada a l’hora de fer altres coses. “He estat molt feliç fent el personatge de la Trou, però no se m’ha menjat. Em vaig dir que s’havia acabat una etapa i que havia de començar una altra cosa. No m’agrada mai quedar-me estancada en un lloc”. De la Trou s’ha dit que se n’ha anat de vacances, de manera que la porta del Super 3 tampoc no ha quedat tancada per sempre.

“Sempre m’ha agradat provar coses noves. Després de fer teatre musical amb Dagoll Dagom, em va sortir l’oportunitat de fer teatre contemporani al T-6. Després de quatre anys fent obres de dramaturgs catalans actuals, m’ha vingut molt de gust poder fer una obra d’un clàssic com Serafí Pitarra, o el Muset que faré a la primavera, també al TNC”, diu Moliner.

Parlem del contrast entre les cançons del seu disc, gravat íntegrament en anglès, i el registre més operístic de Liceistes i cruzados. “El registre del Pitarra és líric, però també és molt còmic. Per mi la música i en el meu cas la veu sempre ha estat una eina més en la meva feina com a actriu, des que vaig començar a actuar amb Dagoll Dagom. Vaig tenir la sort de conèixer en Miquel Cobos, que em va fer classe de cant durant un temps. Junts vam aprendre a cantar, una mica amb la idea de poder provar registres diferents, fer realment el que ens donés la gana”. Gràcies a aquesta llibertat ara pot cantar una ària a Liceistes i cruzados o fer un disc com Scents.

Anna Moliner a Liceistes i crucados | © May/Zircus TNC

Anna Moliner a Liceistes i crucados | © May/Zircus TNC

No es veu tampoc pujant al Gran Teatre del Liceu. “L’òpera sempre m’ha agradat, la meva mare és una fan del teatre líric, però ho veig molt gros, l’òpera són palabras mayores. és veritat que en el cas de Liceistes i cruzados, a part de saber cantar, has d’haver escoltat òpera, cantar amb un cert refinament, el legato…”

“I am not afraid of the darkness, / I am still afraid of you”, diuen els dos primers versos de Ray of Darkness, la cançó que obre el disc. És la primera cançó que va compondre, quan tot just tenia setze anys. “Jo estudiava piano, però quan tenia setze anys em van regalar una guitarra i sense saber com vaig començar a fer acords i inventar-me cançons, en anglès, perquè aleshores tots els meus referents eren en anglès. Lisa Loeb, Emiliana Torrini, m’he fixat molt sempre en veus femenines… El disc ha estat fruit de tot un procés de maduració personal des dels setze anys fins ara que n’he fet trenta”. Anna Moliner va aprendre anglès escoltant música, i li va sortir de cantar també en anglès. No descarta que algun dia li puguin sortir cançons en català. El temps dirà. “Our hesitant future / without time without space…”.

I aquest diumenge última funció de Pitarra.