Del Mall al món

Llibres del Mall és el focus de les VII Jornades sobre Traducció i Literatura que organitzen la Càtedra Jordi Arbonès i el Grup d’Estudis de la Traducció Catalana Contemporània. Podeu consultar el programa de les jornades aquí. La Biblioteca d’Humanitats de la UAB ha organitzat aquesta biblioteca virtual sobre el Mall. 

És prou coneguda la insistència de Benito Pérez Galdós, que suggeria al seu amic Narcís Oller que escrigués en castellà, i és evident que en la seva recomanació no hi havia cap menyspreu ni a la llengua ni a la cultura catalana, sinó sobretot la voluntat que l’obra del seu col·lega, que considerava important, arribés a més lectors. En un mercat editorial demogràficament tan limitat com el català, el camí més habitual de traspassar fronteres lingüístiques de la literatura catalana ha estat sempre la traducció al castellà, per raons òbvies: En els centres internacionals de l’edició, Berlín, París o Londres (i ja no parlem de Nova York), és molt més fàcil trobar editors capaços de llegir en llengua espanyola que els que poden fer-ho directament en català, i el mateix es pot aplicar a directors de col·leccions, assessors i lectors editorials.

D’aquí ve la singularitat i la importància d’algunes iniciatives que van endegar a principis de la dècada dels vuitanta les Edicions del Mall (i, particularment, la seva Serie Ibérica) destinades a donar a conèixer als lectors en llengua espanyola l’obra poètica de gran escriptors de la literatura catalana. Potser a la iniciativa d’incloure a la Serie Ibérica grans poetes catalans del segle XX no seria agosarat assenyalar-hi com a antecedent l’antologia Poetas catalanes contemporáneos que José Agustín Goytisolo havia preparat, en edició bilingüe prologada i traduïda per ell mateix, i que va publicar-li Seix Barral el 1968. Val la pena retenir els noms tant de l’antòleg com de la desena d’autors que hi recollí: Carner, Riba, Salvat-Papasseit, Foix, Manent, Rosselló-Pòrcel, Pere Quart, Espriu, Vinyoli i Gabriel Ferrater.

Al catàleg de la Serie Ibérica hi conviuen gairebé tots els gèneres literaris, des del poemari Clima (1972-1976), d’Andrés Sánchez Robayna el 1978 fins l’avantguardista i ampli cicle narratiu Larva, de Julián Ríos, passant per estudis literaris com ara Benito Pérez Galdós en la jaula de la epopeya, de Gilberto Triviños, Las historias del dictador, de Paco Tovar, o Sobre la vida y la obra de Paulino Masip, d’Anna Caballé, aquests tres últims datats el 1987. Tot i així, hi predomina la poesia, i és notable el nombre d’edicions bilingües en les quals participaren alguns noms avui il·lustres.

De 1981 és per exemple la versió bilingüe d’un dels títols que més èxit havia tingut en la seva versió en català a les Edicions del Mall, Amada Marta, de Miquel Martí i Pol, que es publicà en traducció de Joan Margarit . La paradoxa rau en aquest cas en què ni l’obra ni l’autor que havien proporcionat el primer gran èxit comercial a les Edicions del Mall encaixaven del tot en la línia que s’havien marcat els seus fundadors, i si bé era defensat per Ramon Pinyol i Balasch, no era del tot del grat dels qui, com Xavier Bru de Sala, preferien que les Edicions del Mall fossin vistes com una editorial compromesa amb la poesia de tradició avantguardista.

El projecte més ambiciós i important de la Serie Ibérica, però, és sense dubte la versió bilingüe de l’obra completa de Salvador Espriu, que es va poder dur a terme gràcies a la sensibilitat literària del polític socialdemòcrata Francisco Fernández Ordóñez, que un cop enfonsada la Unión de Centro Democrático –sense deixar mai el seu escó de diputat a les Corts, per cert–, havia fundat el Partido de Acción Democrática, que no va tardar gaire a integrar-se al PSOE, la qual cosa li va permetre presidir el Banco Exterior de España fins al 1985. Així doncs, gràcies al patrocini del Banco Exterior, des del 1985 (any precisament de la mort del poeta), Edicions del Mall va poder donar un impuls definitiu a la publicació de l’obra completa d’Espriu.

Després d’haver publicat ja el 1980 el quart volum, Las canciones de Ariadna, en traducció de Sánchez Robayna i Pinyol, aparegueren els tres primers volums de les obres completes dedicades a la poesia (amb el subtítol Años de aprendizaje) i traduïdes per aquest mateix tàndem, però no va ser fins al 1985 que es va arrodonir aquest projecte, en el qual van tenir un paper important les traductores Inés Bayona Masoliver, Julia Goytisolo Carandell i Mireia Carulla Mur. En una estructura una mica enrevessada, es va crear una Biblioteca Salvador Espriu amb dues vessants o sèries (Poesia i Narrativa), que al seu torn s’integraven a la Serie Ibérica. En una cadència trepidant, el mateix any van aparèixer en edició bilingüe i també com a Años de aprendizaje, El doctor Rip y Laia (amb traducció d’Inés Bayona), Aspectos y Ariadna en el laberinto grotesco (de Bayona i Julia Goytisolo), Espejismo en Citerea, Letizia y Fedra y otras prosas (Carulla, Bayona, Julia Goytisolo) i Las rocas y el mar, lo azul y Las sombras (Carulla, Bayona i Julia Goytisolo). Encara aquell mateix any, algunes d’aquestes traduccions aparegueren en altres editorials. Edhasa, per exemple, publicà a la col·lecció Ficciones la versió de Julia Goytisolo de Letizia y otras narraciones, i Alianza, per la seva banda, coedità amb Enciclopèdia Catalana la de Mireia Carulla de Las rocas y el mar, lo azul a la col·lecció Biblioteca de Cultura Catalana, amb un pròleg de César Antonio Molina. De l’edició bilingüe d’Ariadna en el laberinto grotesco se’n va fer una tirada per separat a Edicions del Mall el 1986. Afegim que també és de 1986 la traducció de Juan Ramón Masoliver de Primera historia de Esther, en una edició preparada per Pinyol, a la col·lecció Marca Hispanica (sense accent, potser per mantenir el terme Hispànica com si fos “bilingüe”).

El gruix de les edicions bilingües al Mall, doncs, apareixen a mitjans de la dècada dels vuitanta, coincidint amb l’estrena de Marca Hispanica, la col·lecció que, dirigida per José Agustín Goytisolo, amb Marta Pessarrodona com a coordinadora editorial i una redacció en què figuraven també Mireia Mur, Joan Tarrida, Ignasi Riera i Ramon Pinyol, es donava a conèixer el juny de 1985 amb les edicions bilingües de Parecía de seda, de Rodoreda, amb traducció de Clara Janés i editada per Pessarrodona; de Vacaciones pagadas, de Pere Quart, amb traducció de José Batlló i edició i pròleg d’Antoni Turull (que prèviament Batlló havia publicat a la col·lecció El Bardo, llavors amb pròleg de Sergi Beser), i les Elegías de Bierville, de Riba, amb la traducció que Costafreda havia publicat ja el 1953 a la col·lecció Adonais i editades per José Agustín Goytisolo. Més que una coincidència entre la Marca Hispànica de Goytisolo i les Edicions del Mall de Pinyol, Marçal i Bru de Sala, es tracta d’una confluència de dos projectes més o menys agermanats per objectius molt similars. No només perquè de seguida la seu social de Marca Hispanica passa de la ronda de Sant Pere (número 42, 2on, 1ª B) al principal segona del número 256 del carrer Muntaner (seu de les Edicions del Mall, que s’ocupava de la realització dels llibres), sinó perquè al peu de les seves edicions figura Edicions del Mall / Ítaca com a distribuïdora, i a més Ramon Pinyol actuava sens dubte com a pont. Lògicament, tot i finançar-se gràcies sobretot a la Diputació de Barcelona i a diverses institucions públiques (una vintena, entre generalitats, diputacions, ajuntaments i consells insulars), Marca Hispanica ben aviat va quedar integrada com a col·lecció a Edicions del Mall.

Potser s’inclou significativament aquell 1985, a la Ibèrica, l’edició de la Berlín suite de Marta Pessarrodona, traduïda i prologada per Ana María Moix i il·lustrada per Ana Quevedo, a la qual s’afegeria l’any següent la publicació d’una antologia de Foix, Treinta poemas, con su interpretación, en versos castellanos, de Juan Ramón Masoliver. Val la pena consignar que Masoliver també era un dels col·laboradors més estrets del projecte de Goytisolo, i que tot just l’octubre anterior havia vist publicada a Marca Hispanica la seva traducció del Cant espiritual d’Ausiàs March; del 1986 és la seva traducció de Bien lo sabéis y es profecía, de J.V. Foix, igualment a Marca Hispanica, on prèviament havia publicat la versió feta a quatre mans amb José Agustín Goytisolo del Nabí de Carner i el 1987 s’ocuparia de l’edició de Toda la poesía de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, traduïda per José Agustín Goytisolo.

Pel que fa a la Serie Ibérica, un dels títols més al·lucinants en l’àmbit de les edicions bilingües català-castellà són les Letras galácticas de Jaume Sisa, també de 1986, en la coberta del qual es mostra el cos nu, d’esquena, del cantant i poeta, en una fotografia de Rosana Torres que il·lustrava també l’edició en català (de 1984). El volum recull algunes peces de l’espectacle La nit de Sant Joan, amb la versió de Jaime Gil de Biedma, i la resta traduïdes pel poeta canari José Carlos Cataño. Sobre Gil de Biedma, Edicions del Mall havia publicat a Pere Rovira aquell mateix any el seu estudi La poesía de Jaime Gil de Biedma, prologat per José Manuel Blecua, i Cataño era un habitual de la Serie Ibérica (Disparos en el paraíso, 1982; De tu boca a los cielos, 1985; Muerte sin ahí, 1986). També el 1986 apareix, com a número 30 de la Serie Ibérica, un dels primers llibres de poesia d’Antoni Marí, El preludio, traduït i prologat per Antonio Colinas.

Resulta extraordinari que en un mateix moment es posessin en marxa unes polítiques de traduccions de poesia com les de la Serie Ibérica i Marca Hispanica, i, pensant no tant en la butxaca dels autors com en la projecció de la literatura catalana, és llàstima que actualment no existeixi –que jo sàpiga– cap editorial amb una política de traduccions mínimament equivalent; ja no en poesia, sinó tampoc en narrativa.