Barcelona 1714. Els gravats de la guerra de Successió

Avui dimecres, 23 d’octubre a les 19.30h, es presenta al Born Centre Cultural el llibre Barcelona 1714. Els gravats de la guerra de Successió, de l’historiador Agustí Alcoberro, una obra coeditada per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) i l’editorial Efadós, en el marc del Tricentenari BCN. El director de l’AHCB, Xavier Tarraubella n’ha escrit el pròleg, que podeu llegir íntegrament aquí. 

La commemoració del 300 aniversari del final de la guerra de Successió a la corona espanyola, amb la caiguda de la ciutat de Barcelona l’11 de setembre del 1714, ha activat un ampli ventall d’iniciatives i de projectes per part de nombroses institucions, entitats i organitzacions.

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) no podia ni volia restar al marge d’aquesta commemoració si es té en compte que és la institució dipositària d’una part significativa de la memòria documental de la ciutat amb relació a aquest rellevant període de la seva història. I un dels projectes impulsats és aquesta publicació: Barcelona, 1714. Els gravats de la guerra de Successió.

L’Arxiu conserva, dins de les seves riques col·leccions, material gràfic, gravats, plànols i dibuixos de l’època que representen escenes dels diferents setges patits per la ciutat entre el 1697 i el 1714. I, al costat d’aquesta documentació gràfica, disposa també d’abundant documentació escrita, fonamentalment en el fons municipal del Consell de Cent, que reflecteix l’activitat del govern de la ciutat durant aquells anys intensos, apassionants i convulsos.

L’objectiu i la pretensió fonamental de la publicació no han estat pas fer un àlbum de reproduccions de documents gràfics relatius a la guerra de Successió, sinó utilitzar aquests documents coetanis dels fets per confeccionar una crònica gràfica de la vida a Barcelona durant aquest període i, especialment, dels diferents setges patits per la ciutat des de finals del segle xvii i fins a la caiguda definitiva l’11 de setembre del 1714. A més, aquesta crònica gràfica havia de conjugar el rigor històric amb el caràcter divulgatiu sense perdre de vista la finalitat de valorar el patrimoni documental sobre el qual es fonamenta la narració.

Eren, doncs, diversos els reptes plantejats i els objectius a assolir, però creiem que s’han aconseguit gràcies al treball de col·laboració entre els diversos actors implicats en el projecte: l’editorial Efadós, responsable de l’edició i del disseny de la publicació, que ha aportat la seva experiència en la realització de productes editorials atractius i divulgatius a partir de la utilització de recursos documentals; l’historiador Agustí Alcoberro, autor de l’obra, que, com a gran i reconegut especialista en la guerra de Successió a Catalunya, ha creat l’estructura i els textos, i ha articulat la narració històrica a partir de la selecció dels documents; els tècnics de l’Àmbit de Gràfics de l’Arxiu Històric Santi Barjau, Elisa Regueiro i Eloïsa Sendra, els quals, com a experts coneixedors dels fons, han realitzat la recerca i la documentació dels materials, i han contribuït a la selecció dels que finalment s’han publicat, i Alicia Torres, tècnic de reprografia de l’AHCB, que ha fet la digitalització d’una part important dels documents, a partir de la qual s’ha pogut realitzar l’edició amb una qualitat excel·lent.

El resultat final és una obra estructurada en set capítols que permeten fer un recorregut visual per diversos aspectes de la guerra de Successió a Barcelona entre el 1705 i el 1714, com també per alguns fets anteriors i posteriors.

El primer capítol és una presentació general que ens situa a la Barcelona del 1700 –una ciutat pròspera i activa, però també sotmesa als efectes dels conflictes amb les corones d’Espanya i de França– i ens introdueix en els principals esdeveniments històrics que se succeiran durant la guerra de Successió i que es tractaran i il·lustraran detalladament en els capítols següents. Una de les imatges a destacar que il·lustren aquest capítol és la part corresponent a Catalunya del mapa Théatre de la guerre en Espagne et en Portugal présenté a Philippe V, Roy d’Espagne, et des Indes, realitzat entre el 1705 i el 1706, en el qual apareixen les plantes de quinze ciutats catalanes que tenen la consideració de places fortes.

Amb el títol El precedent immediat: el setge francès del 1697, en el segon es narra l’episodi bèl·lic que va viure la ciutat aquest any com a conseqüència de l’entrada de l’exèrcit francès a Catalunya per defensar el seu candidat a la corona espanyola a la mort de Carles II. Les tropes franceses, uns 35.000 homes, eren comandades pel duc de Vendôme, mentre que la ciutat era defensada per uns 12.000 soldats. Com indica Agustí Alcoberro, aquest episodi va ser viscut com el pròleg d’una gran guerra, i així ho prova l’abundància de gravats que descriuen el setge del 1797. Destaquem el gravat de l’any 1698 titulat Plan du Siége de la Ville de Barcelone…, en què es representa tota la línia de costa entre la desembocadura del riu Llobregat i el cap de Creus, amb una visió rellevant del pla de Barcelona i de la situació de les forces militars franceses que assetgen la ciutat per mar i per terra. El gravat inclou un requadre amb el plànol detallat de Barcelona. També cal fer una menció específica a l’almanac del 1698 editat a París intitulat La cérémonie du mariage de Monseigneur le duc de Bourgogne avec Madame la Princesse de Savoie dans la chapelle de Versailles le Décembre 1697. Avec les actions de guerre et de paix de l’Année 1697. Aquests almanacs s’il·lustraven amb escenes representatives de fets rellevants succeïts durant l’any anterior i, en aquest cas, la inferior correspon a l’ocupació de Barcelona per l’exèrcit de Lluís XIV de França el 7 d’agost del 1697.

El tercer capítol és el més extens de l’obra i, amb el títol general De Felip V a Carles III. Els setges del 1705 i del 1706,està estructurat en quatre apartats dedicats, respectivament, als primers anys del regnat de Felip V entre el 1701 i el 1705, al setge aliat de l’any 1705 i la victòria catalana, al setge borbònic del 1706 i a la vida a la ciutat com a seu de la cort de Carles III entre el novembre del 1705 i el març del 1713. Entre les nombroses i interessants il·lustracions que hi trobem, en destacarem algunes per la seva rellevància històrica o documental, com ara el gravat Embarco del Rey Nuestro Señor en el muelle de Barcelona para passar a Ytalia el dia ocho del mes de abril de este año de MDCCII, editat l’any 1704, en el qual es representa la partida de Felip V rumb a Nàpols, després de la seva estada de més de sis mesos a Barcelona, per assistir a les Corts Generals de Catalunya i jurar les constitucions; el gravat Barcelona, de l’any 1705, en què  es representa el setge de l’exèrcit aliat durant els mesos de setembre i octubre d’aquell any, que va culminar amb el seu triomf sobre les forces borbòniques que la defensaven i l’entrada a la ciutat de Carles III el 7 de novembre; el gravat Her verlaten en opbreeken der Franse Vlooten en Leeger voor Barcelona op den 12 May. 1706, realitzat el mateix any i que il·lustra la contraofensiva borbònica i l’atac sobre Barcelona a partir del 3 d’abril, atac que no tingué èxit i que culminà amb la retirada de l’exèrcit francès durant els primers dies del mes de maig. Aquest darrer gravat és especialment interessant perquè representa l’eclipsi total de sol que es produí el 12 de maig del 1706, just el mateix dia que es completava la retirada i, per això, utilitzat per la propaganda aliada com a símbol de la derrota del rei Sol (Lluís XIV de França) a les mans de Carles III. I, finalment, el gravat Wie die Königl[ich]e Braut Elisabetha Christina […] [vo[n] Ihro König Maj. Carolo III zu Barcellona…, editat l’any 1724, en el qual es representa l’arribada a Mataró, el 25 de juliol del 1708, de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, que s’havia casat uns quants mesos abans a Viena, per poders, amb Carles III. La celebració de les noces serà un dels fets més rellevants succeïts a Barcelona durant l’etapa de més de set anys en què serà seu de la cort reial.

Al seu torn, el quart se centra en el setge de catorze mesos que va patir la ciutat entre el 25 de juliol del 1713 i l’11 de setembre del 1714, data en què es produeix la caiguda definitiva de Barcelona a les mans de l’exèrcit de Felip V comandat pel duc de Berwick, amb una detallada descripció de la defensa de la ciutat durant el període i la corresponent crònica gràfica d’un seguit de plànols i gravats que il·lustren diferents episodis del setge. Cal destacar un plànol acolorit de petit format, realitzat probablement el mateix any 1714, que porta per títol Verídico plano de Barcelona, sitiada desde 25 de julio 1713 hasta 11 de setiembre de 1714 i en el qual s’identifiquen les principals defenses de la ciutat i les diferents forces atacants. Aquest plànol té el valor afegit de formar part d’un manuscrit anònim de vuit pàgines, relligat amb la publicació periòdica Gazeta de Barcelona. Diario del sitio y defensa de Barcelona, en el qual es fa una crònica del setge entre el 14 d’agost i el 4 de setembre del 1714. I, com a contrapunt, el gravat de gran format (91 × 139 cm) intitulat Barcino Magna Parens, realitzat l’any 1716 i editat el 1718, en el qual es fa una representació molt acurada i amb força detall de la distribució de les forces defensores i atacants de Barcelona durant aquell episodi. Aquest plànol ens aproxima també a la topografia del pla de Barcelona a començaments del segle xviii ja que permet identificar tot un seguit d’elements urbans presents al territori (pobles, masos, fortificacions, convents, camins…). El capítol es tanca amb un apartat dedicat monogràficament a una sèrie de sis gravats que representen diferents escenes del moment final del setge i de l’ocupació de Barcelona l’11 de setembre del 1714 realitzats pel gravador francès Jacques Rigaud i impresos a París entre el 1720 i el 1738.

Sota el títol La Barcelona ocupada. La Ciutadella, el cinquè ens explica les conseqüències de l’ocupació de la ciutat per les tropes borbòniques i la repressió posterior, amb fets rellevants com: la publicació del decret de Nova Planta el 16 de gener del 1716; la construcció de la Ciutadella, de la qual es posa la primera pedra al març del 1716, i que representarà l’enderroc d’unes mil cases del barri de la Ribera, o l’exili polític d’entre 25.000 i 30.000 persones. De la crònica gràfica d’aquest capítol cal destacar els plànols i gravats amb imatges de la Ciutadella realitzats durant la primera meitat del segle xviii, i un plànol de la ciutat Nova Barcelona (denominada actualment Zrenjanin), fundada el 1735 per un grup d’uns 800 exiliats catalans al Banat de Temesvár, a l’actual Sèrbia. Aquest plànol es conserva als arxius estatals de Viena.

Els dos darrers capítols actuen com a epíleg de la narració i ens apropen a la història i a la recreació gràfica posterior als fets. El sisè, amb el títol Les traces del despotisme, ens explica com la militarització de grans espais de la ciutat modifica substancialment la seva configuració urbana, però també aspectes de la història de Barcelona al llarg dels segles xviii i xix fins a arribar a l’enderroc de les muralles i de la Ciutadella a mitjan dinovena centúria. El suport gràfic utilitzat en aquest cas són dibuixos i gravats que mostren algunes de les fortificacions construïdes a la ciutat per al seu control i repressió. Per la seva banda, el setè i últim, Barcelona a la iconografia romàntica de la guerra de Successió, vol ser una aproximació a la imatge que el romanticisme de la Renaixença va voler donar, 150 anys després dels fets, de la guerra de Successió i de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre del 1714.

En aquesta narració històrica visual s’utilitzen una norantena de gravats, plànols i dibuixos originals. La majoria pertanyen als fons de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, mentre que una quinzena s’han obtingut d’altres institucions (Museu d’Història de Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, Museu d’Història de Catalunya, Biblioteca Nacional de Catalunya, Biblioteca de la Universitat de Barcelona, Biblioteca Nacional de España, Bibliothèque Nationale de France, Rijksmuseum-Stichting d’Amsterdam i Österreichisches Staatsarchiv de Viena) i d’algunes col·leccions particulars.

De ben segur que es podran trobar defectes a l’obra, que es considerarà que falten o sobren documents o que la narració s’hauria pogut fer d’una altra manera. Però crec sincerament que es tracta d’una publicació valuosa i innovadora, tant per la forma com pel contingut, ja que ens aproxima d’una manera diferent a la guerra de Successió i als seus efectes a la ciutat de Barcelona: amb ambició editorial, amb un grafisme atractiu i atrevit, amb espectacularitat en els desplegables i en l’ampliació de les imatges, amb rigor històric i caràcter divulgatiu alhora, i amb una documentació completa i acurada.

Xavier Tarraubella i Mirabet és Director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona